Pere Soler va anar ahir al matí a la presó de Lledoners a visitar Josep Rull. Acabava de saber, amb certesa judicial, amb la sentència notificada, que l’Audiencia Nacional l’havia absolt dels delictes de sedició i desobediència en relació amb la seva actuació quan era director dels Mossos d’Esquadra durant el referèndum de l’1 d’octubre. “Esperava l’absolució”, va dir l’advocat terrassenc a aquest diari. I esperava l’exoneració de culpa, com els seus companys de banqueta, perquè estava convençut que la seva actuació en aquells dies va ser la correcta, segons ell.
“Estic content, pero no m’oblido dels presos. No ens podem oblidar d’ells, ni dels represaliats, ni de les causes obertes. Hem de ser capaços de donar sortida a la seva situació”, va afirmar l’exdirector dels mossos. La seva satisfacció descansa, sobretot, en el recolzament que, al seu parer, suposa l’absolució per a la conducta dels Mossos d’Esquadra en aquella tardor calenta: “La sentència valida l’actuació de la policia de Catalunya el 20 de setembre i l’1 d’octubre. Reforça una manera d’actuar conforme al que significa el model propi dels mossos, caracteritzat per la mediació i l’ús de la força proporcional per a fer complir les lleis”.
Soler està content “i agraït pel suport rebut” durant el procés. Al final, fa uns dies, els imputats sabien que alguna cosa es coïa al seu favor en les deliberacions del tribunal. Soler va avançar ahir que tenien alguna informació sobre la divisió entre els magistrats, però d’aquí a tenir-la certesa de l’absolució mediava un llarg tros. Esperaven una resolució favorable, però no les tenien totes: “Mancàvem de certesa fins que hem vist la resolució, Estàvem convençuts de la nostra innocència, de com havíem actuat, però vists els precedents guardàvem un cert recel”.
La Cadena SER va avançar el dimarts a la tarda que la sala havia absolt als acusats, a Soler i el major Trapero entre ells, però l’advocat egarenc va voler tenir la sentència, notificada ahir, abans de llançar les campanes al vol.
La sentència no és ferma, perquè la Fiscalia pot presentar un recurs davant la sala d’apel·lació de la pròpia Audiencia Nacional i després, si és necessari, davant el Tribunal Suprem. De totes maneres, les tesis de les acusacions tenen poc recorregut en els casos de resolucions absolutòries. Pere Soler Campins confia que aquest recurs no prosperi: “No seria lògic”.
De moment, Soler continua exercint d’advocat i assessor de la Generalitat i no es planteja tornar al Departament d’Interior, on va estar diversos anys i on tenìa la responsabilitat dels mossos quan es van desencadenar els fets pels quals ha estat jutjat: “Difícilment tornaré a Interior. Estic orgullós d’haver servit als mossos, però no tinc interès a tornar i crec que tampoc seria bo per a la institució”.
El Ministeri Fiscal demanava deu anys de presó per a Soler i Trapero, pero l’Audiencia Nacional considera que no hi ha cap “element incriminatori” que indiqui que els imputats fossin “un instrument del procés independentista “i posessin al cos policial” al seu servei. És més, segons l’agència EFE, la sentència interpreta que les actuacions de Trapero davant l’1-O “semblen estar dirigides a minimitzar els danys, encara que això suposés al final la celebració del referèndum il·legal. No es pot menysprear això”, apunta el tribunal, en observar que “el cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir a tota costa el referèndum”.
Prudència
Han quedat absolts, a més de Trapero i Soler, l’exsecretari general d’Interior César Puig (segon de l’exconseller Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig per sedició) i la intendent dels Mossos Teresa Laplana pels successos ocorreguts a Catalunya els dies 20 i 21 de setembre del 2017 i el referèndum de l’1-O. La sentència, però, compta amb el vot particular de la presidenta Concepción Espejel, favorable a la condemna per sedició de Trapero i Soler, mentre que els magistrats Ramón Saez Valcárcel i Francisco Vieira consideren que no ha quedat acreditat que els acusats “haguessin intentat impedir o dificultar el compliment de les resolucions” judicials per evitar l’1-O.
Per a aquests dos magistrats, “la prudència davant d’una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l’estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials”, conclouen. “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim”, afegeixen.
Segons el parer dels magistrats, Josep Lluís Trapero va ponderar els interessos en joc (integritat de les persones, alteració de l’ordre públic, compliment del mandat judicial) en la seva actuació: “Si això produïa uns danys irreparables, no només podien atribuir la responsabilitat de la seva producció, sinó que, des del punt de vista professional, la seva gestió hauria estat un fracàs. Sota aquest prisma, es pot entendre la reiterada menció als principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat”.
