Poques manifestacions s’han guanyat la simpatia dels conductors que sofreixen l’embús com la d’ahir a la tarda, quan centenars d’autònoms van marxar per mitja ciutat per a protestar per la seva situació, pel tancament de bars i restaurants i centres d’estètica, per la incertesa del que consideren bandades dels governs en les seves decisions per a contenir la pandèmia. Un crit unànime es va repetir durant el trajecte: “Volem treballar!”.
Autònoms Egarencs va convocar l’acte en unes poques hores. Els tambors de guerra sonaven des de lluny des de feia mesos, doncs bona part de les reivindicacions no són noves, però era evident que la decisió de la Generalitat de tancar bars i restaurants durant quinze dies, prohibició que va entrar en vigor ahir mateix, ha estat la gota que ha vessat el got. “El sector dels autònoms a Terrassa està ferit de mort”, va declarar Joaquín Peñalver, president de l’associació, a l’inici de la protesta, que va començar a les set de la tarda en la plaça de l’Aigua i va continuar per l’avinguda de Jaume I per a baixar per la carretera de Castellar, arribar a l’avinguda de Jacquard i dirigir-se al Raval de Montserrat, a l’Ajuntament, on esperava un altre grup.
Molts conductors feien sonar el clàxon en senyal de solidaritat. Potser ells també eren autònoms. Com José, que hores abans havia tancat el seu bar perquè per a què tenir-lo obert “si està en un lloc de pas i no val la pena obrir, amb totes les despeses que això suposa, per a vendre una tapa per a emportar”.
Posar-se les piles
“Volem treballar” i “volem anar al bar”, se sentia. “La mesura de la Generalitat és gairebé dictatorial i s’ha pres sense consultar amb ningú i sense anunciar mesures d’ajuda”, va protestar Joaquín Peñalver. “Han de posar-se les piles”, va apuntar, en referència al govern municipal, al qual reclama ajuda per a un sector, el dels autònoms, “que és el que crea més riquesa. Ningú pot governar a esquena dels autònoms”, va deixar clar. I va subratllar: “Es pot ajudar en molts aspectes, no sols en els impostos. Pot facilitar el treball, ha de posar de la seva part. Sap que sense nosaltres no podrà governar. Abans, governar era més fàcil, es tractava de prometre i prometre. Ara, amb aquesta situació, no. Ara cal governar de veritat”.
“Ens porten bojos, primer el confinament, després ens diuen que sortim al carrer i perdem la por, ara això”, comentava un hostaler, Cristóbal, indignat. Se sentien cops contra casseroles i el so de xiulets. “I en breu a pagar el trimestre, qui pugui pagar-lo. Els polítics no fan res, però sí que cobren. En altres països se’ls ha tirat del poder”, exposava un home. Era un autònom desesperat. Un més.
