El dia d’ahir, 15 d’octubre, vuitanta aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, va ser escollit per l’Ajuntament de Terrassa per presentar la publicació a internet, en format de dades obertes, de les llistes de totes les víctimes terrassenques de la dictadura franquista que s’han pogut documentar. Vint anys “de treball ingent realitzat per historiadors, arxivers, investigadors i els mateixos ciutadans, per interès personal o l’afany de recuperar alguna notícia dels seus familiars”, va explicar el director de l’Arxiu Històric, Joan Soler, “han ajudat a sumar tota aquesta informació”, que qualsevol ciutadà pot consultar o descarregar-se des d’ara a la web www.terrassa.cat/victimes-feixisme.
Hi ha fitxes de 3.677 persones que, entre 1939 i 1977, varen ser detingudes, empresonades, deportades, afusellades. Es calcula que, entre el set i el deu per cent de la població total de Terrassa, que durant els primers anys de la postguerra tenia uns 45 mil habitants.
El nombre de víctimes no és definitiu. Els historiadors han fet molta feina, però encara en queda. Al mateix Arxiu Històric hi ha capses (de correspondència militar, de “informes persones”) pendents d’estudiar a fons. “Aquest és un ‘work in progress'”. La regidora de Qualitat Democràtica, Ona Martínez, fa una crida als familiars de les víctimes per tal que, a través d’un formulari de la web, “ens contactin per esmenar dades o aportar-ne de complementàries. La llista s’anirà actualitzant”. “Es publica tota la informació que tenim sobre cada una d’aquestes 3.657 víctimes”, va recalcar Soler. “Totes les dades són comprovables i tenen una font original. Reparar la memòria d’aquestes persones demanava una investigació rigurosa i seriosa”.
En representació del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, que amb l’Arxiu Històric ha dut a terme el treball que ha fet possible la publicació, Manel Márquez va afegir que pròximament es presentaran nous llistats. S’està treballant en el de persones afusellades a Terrassa durant la Guerra Civil (1936-1939).
La presentació es va fer coincidir amb el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista, justament instaurat en la data de l’afusellament de Companys, “l’únic president de govern escollit democràticament i executat pels feixistes a Europa”, va recordar Ona Martínez. La Covid-19 ha impedit aquest any la celebració de la convocatòria pública a la plaça de Lluís Companys, però petits grups, de no més de sis persones, van fer-hi ahir ofrenes florals.
L’Ajuntament també va publicar ahir una reedició de la “plaquette” de poesía “Coral a Lluís Companys per a moltes veus”, d’Agustí Bartra, originalment editada a la col·lecció de Mirall de Glaç, el grup literari d’Amics de les Arts, el 15 d’octubre de 1990, amb motiu del cinquanta aniversari de l’execució. És una publicació no venal, que es pot demanar a la Casa Alegre de Sagrera i a Amics. Bartra, exiliat, va publicar la primera edició a Mèxic, el 1954.
