Ja ho van deixar clar en els seus començaments: no volien esdevenir un grup de pressió sòcio-política, al servei d’uns possibles interessos “inconfessables”, però sí “un grup de pressió al servei del creixement en valors cívics i convivencials en la nostra ciutat”. El Consell Interreligiós volia “construir societat des del fet religiós”. Se sentia obligat a fer-ho “des de la creença”. El capellà Josep esplugas, Said Es Semmaa (Comunitat Musulmana), Clara Albizures (Comunitat Bahá’í) i David Muniesa (representant dels evangèlics) van constituir el consell. L’alcalde Pere Navarro va ser el fedatari.
