Un jutjat de Terrassa investiga sis empresaris acusats per la Fiscalia de buidar el patrimoni d’una empresa immobiliària per a no fer front a les obligacions amb Hisenda. Són considerats presumptes autors d’un delicte de frustració de l’execució, d’insolvència punible, comesa, en alguns casos, fa més d’una dècada i amb un suposat perjudici de més d’un milió d’euros per a l’Estat.
A Terrassa estaven la seu de l’empresa i a Terrassa es van subscriure les escriptures decisives per a buidar, presumptament, la mercantil i no afrontar els pagaments. Els investigats ja han estat citats per a desfilar al Palau de Justícia. Alguns han declarat, uns altres s’han acollit al seu dret constitucional a no fer-ho com a estratègia lícita de defensa en un procés que es preveu llarg, travessat de comptes, balanços, informes, contrainformes i perícies diverses.
El 17 de juliol del 2019, l’Agencia Estatal de la Administración Tributaria (AEAT), a través del seu departament de recaptació, va presentar una denúncia davant la Fiscalia Provincial de Barcelona per la presumpta comissió d’un delicte de frustració de l’execució. L’escrit apuntava com a suposats autors als individus que havien participat en la gestió econòmica i social d’una empresa amb seu a Terrassa. Es tractava d’una societat de promoció immobiliària amb domicili social al Raval de Montserrat, primer, al carrer d’Albert Einstein, després, i al Raval de Montserrat, de nou. En aquest despatx del Centre es radicava també una altra mercantil, amb el mateix nom i sòcia constituent de la primera.
La societat, limitada, es va constituir a l’octubre del 2002 per altres persones alienes al procediment judicial. El capital inicial va ser de 3.006 euros. Al novembre d’aquell mateix any van ser nomenats administradors solidaris dos dels denunciats. A l’abril del 2004 l’empresa va augmentar el seu capital social en 150.000 euros i va experimentar una nova ampliació, en més de mig milió, al maig del 2008.
Va haver-hi més canvis: al novembre del 2008 es va nomenar administradora única a una altra mercantil, i un altre dels denunciats va ser designat administrador. Però un any després va renunciar al càrrec i un altre investigat el va substituir al capdavant de l’empresa. I al maig del 2010 es va nomenar com a administradora única a una altra societat. I un altre denunciat es va posar al capdavant.
Diligències d’embargament
Dos informes de l’AEAT, un d’ells signat per un advocat de l’Estat, sustenten la denúncia del servei de delictes econòmics de la Fiscalia, que va adjuntar unes diligències d’embargament. Dels documents s’infereix, segons l’acusació pública, que l’empresa investigada va acumular deutes tributaris amb l’hisenda pública entre els anys 2009 i 2013 per conceptes com l’autoliquidació de l’IVA, sancions tributàries o recàrrecs. Per al fiscal, els fets delictius consistirien “en un presumpte buidament patrimonial de la societat obligada tributària”. I es va tractar, suposadament, d’un buidat “planificat i executat” en un període d’un any, entre maig del 2010 i el mateix mes del 2011.
Com es va buidar el patrimoni? Segons la tesi d’Hacienda i la Fiscalia, va començar amb la signatura d’una escriptura en la qual l’empresa reconeixia deure diners als seus socis. Així, en aquest acte la societat reconeixia un deute de 800.000 euros a pagar amb la garantia d’una hipoteca en favor de les tres suposades societats creditores. La hipoteca era sobre una nau industrial de 1.060 metres quadrats situada a Terrassa. Però el deute no figurava en els comptes d’aquell exercici, afirma la Fiscalia.
Preu simbòlic
En una altra escriptura, els socis de l’empresa van vendre el 100% del capital social de la firma immobiliària a altres societats administrades per un altre dels encausats. El preu de la venda va ser simbòlic: 1.000 euros. Aquest administrador “està inclòs en estructures fraudulentes de xarxes d’opacitat”, destaca el fiscal. Aquest mateix denunciat va ser nomenat administrador únic de l’empresa immobiliària en una altra escriptura. Entre maig del 2010 i març del 2011, la mercantil “va consumar el buidament patrimonial de tots els seus actius solvents, principalment béns immobles”, afirma el fiscal, que enumera els immobles venuts: cinc solars a Matadepera, 16 finques i un habitatge a Castellar del Vallès, una nau a Terrassa, un local a Castelló d’Empúries i tres naus a Sant Vicenç de Castellet.
Amb aquestes vendes, l’empresa va rebre en total 1.804.404 euros. D’aquesta suma, 646,236 euros corresponien a IVA que va ser declarat però no ingressat. Aquests 646.236 euros van desaparèixer dels comptes “immediatament”, assegura la Fiscalia basant-se en una investigació bancària.
Estructura opaca
Segons l’Agencia Tributària, primer es reconeix el deute als socis, aquest socis transmeten les seves participacions a l’empresa al testaferro mestre en opacitats, i la mercantil acava integrada en aquesta estructura amb nou administrador que comença la liquidació sistemàtica dels actius, entregats als creditos. I generant només pagaments al seu favor amb l’IVA repercutit; però l’estructura opaca es va apropiar dels diners d’immediat. En definitiva, venut el seu patrimoni, no es podia executar el deute tributari. La mercantil va ser declarada fallida per Hacienda a la fi del 2015.
Per a l’acusació, de l’acció dels sis empresaris, R. C. A., M.P. U., P. M. B., S. J. M., R. B. M. i J.A.C.F, es dedueixen indicis d’un delicte d’insolvència punible (delicte de frustració de l’execució), amb penes de presó d’un a sis anys, a més de multes. Perquè, segons es conclou dels arguments acusadors, una cosa és la insolvència real i una altra diferent la insolvència deliberada per no respondre davant Hacienda.
