Terrassa

La Generalitat tapia portes de locals al recinte del Vapor Ros

A l’antic Vapor Ros queden tres establiments: un centre de dansa i gimnàstica, una escola de cuina i un local de teatre. El restaurant vegetarià emplaçat en aquest recinte, ara en mans de la Generalitat com a destinatària d’una herència, va tancar la seva persiana abans de l’estiu. A l’espera de què fer amb el complex fabril, que només podrà acollir equipaments, l’administració autonòmica ha tapiat portes de naus no usades per a evitar l’entrada d’okupes.

El tapiat preventiu va ser realitzat la setmana passada, poc després que le Generalitat acceptés l’herència i accedís al complex per a avaluar-lo. Es va tractar d’una actuació discreta, però no va passar del tot inadvertida. Nombrosos veïns van veure el tràfec de paletes i jardiners, uns contractats per a tancar accessos de locals abandonats i susceptibles d’okupació i altres per arrencar vegetació.

El Vapor Ros és un vapor tèxtil encara intacte en ple centre història, a uns pocs metres del lloc on es situava un altre recinte similar, el Vapor Gran. Ubicat entre els carrers del Portal Nou, de l’Església i del Racó, aquest espai va ser “blindat” per l’Ajuntament, que el gener passat va decidir modificar puntualment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per canviar els usos i excloure la implantació d’habitatges i comerços, buscant la protecció contra l’especulació.

Només podrà acollir equipaments administratius, educatius, culturals, esportius, geriàtrics, cívics o de serveis socials, entre d’altres, amb l’excepció dels baixos de la casa Mariano Ros, propietat de la Fundació Sant Llàtzer, i de la finca del carrer de l’Església. El pla sí permet l’ús terciari (oficines, comerços i restauració) en ambdues finques. De titularitat pública o privada, els equipaments haurien de ser d’ús comunitari.

Titularitat
L’Ajuntament ha intervingut per requalificar el terreny, però va ser exclòs pel titular de la finca a l’hora de la transmissió de la propietat. Francisco Cabeza Fonseca va morir solter, sense fills i, com que va mantenir una relació molt tensa amb el Consistori degut a assumptes fiscals, va deixar clara la seva voluntat: les naus havien de passar a mans de la Generalitat i l’Ajuntament no podia utilitzar-les en trenta anys. De res van servir els intents municipals de convèncer a l’home perquè cedís l’ús del complex a l’administració local.

No va haver-hi manera. Malgrat ser apartat de la titularitat i la gestió, el govern municipal no volia perdre el control total d’aquest espai emblemàtic i d’aquí la seva decisió de requalificar els usos de la finca a través d’una modificació del POUM. A més, l’àrea municipal d’urbanisme assegurava que el Consistori podria iniciar un projecte de expropiació. La requalificació, però, no afecta les activitats que ja es desenvolupen en aquest espai d’alt valor com a patrimoni històric egarenc.

De ser una bicoca immobiliària, ara posada en dubte per l’abrupta crisi del coronavirus, el cèntric Vapor Ros s’ha convertit en un àmbit que només pot ser destinat a equipaments. El valor econòmic del complex s’ha evaporat amb aquesta resolució i a la Generalitat, posseïdora d’una herència que sembla revelar-se com un regal de contingut verinós, li correspon portar la iniciativa per a dissenyar un projecte que va per a llarg. De moment, el Govern ja ha actuat de manera preventiva per a evitar l’accés d’intrusos als llocs en desús. Les façanes semblen més segures. L’orientada cap al carrer del Portal Nou havia sofert despreniments d’arrebossat i va ser sanejada.

Des de novembre del 2018, una entitat ciutadana, la Plataforma en Defensa del Vapor Ros lluita per conservar aquest exemple de patrimoni terrassenc que disposa d’11.415 metres quadrats de sostre per a equipaments.

To Top