Terrassa

Terrassa perd una de cada deu empreses per la Covid

El nombre d’empreses va caure un 9,4% a Terrassa durant el segon trimestre d’enguany, respecte al mateix període de 2019, va perdre el 3,6% dels assalariats i el 0,5% d’autònoms, segons el Flaix Socioeconòmic que elabora el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Després d’aquest cop, que es va produir al llarg de tot un any, Terrassa comptava en finalitzar juny amb 5.253 empreses (el 21,4% del total de la comarca), 56.260 assalariats (el 18%) i amb 5.253 autònoms (8,6%). El segon trimestre (mesos d’abril, maig i juny) coincideix amb el període més dur de la pandèmia, amb el confinament de la població (iniciat el 15 de març amb la declaració de l’estat d’alarma fins que es va decretar la nova normalitat el 21 juny). Segons l’estudi, la pèrdua més gran no es va concentrar bàsicament en aquest trimestre. En aquest sentit, afegeix, que cal tenir en compte el fort descens en el nombre d’empreses que es va produir durant el trimestre anterior, quan, de fet, es va iniciar el confinament a mitjans de març.

La desescalada
Així, segons aquest informe, el nombre d’empreses encara va créixer un 1,1% sobre el primer trimestre (gener, febrer i març), els assalariats un 0,5%, mentre que només van disminuir els autònoms (-0,2%). En aquest període es va iniciar la desescalada per fases del confinament a partir del 28 d’abril, amb la progressiva recuperació d’activitat. La pèrdua de treballadors per compte aliena també es veu atenuada, sense dubte, pels ERTO, ja que els afectats no compten com nous aturats. En les xifres de contractació també es va produir una forta davallada en el segon trimestre, que coincideix amb un fort augment de l’atur a Terrassa. L’informe apunta, en aquest sentit, que entre abril i juny es van signar a la ciutat un total de 7.232 contractes (el 20,4% del total comarcal), el que suposa un 48,5% menys que fa un any. Més de vuit (83%) de cada deu nous contractes van ser temporals.

Dels 23 municipis de la comarca, 20 registren una davallada en assalariats. La xifra d’autònoms cau en dinou municipis i la d’empreses en vint. Entre els municipis amb major pes en l’estructura productiva, la caiguda de l’afiliació ha estat accentuada a Sant Cugat del Vallès (-9,8%), Sabadell (-7%) i Sant Quirze del Vallès (-6,7%), seguits de Barberà del Vallès (- 6,3%) i Ripollet (-6,4%). El descens del nombre d’autònoms ha estat important a Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze del Vallès (-3,8%, ambdós). Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès registren les majors pèrdues d’empreses (-12,6% i – 11,8%, respectivament). Durant el segon trimestre, el nombre de persones assalariades a la comarca es va reduir en un 1,4% fins a situar-se en 311.783 persones (4.562 inscrits menys). Respecte a l’any anterior, la caiguda en l’afiliació va ser del 5,3% (17.595 persones). L’afiliació d’autònoms ha tingut una disminució moderada en termes trimestrals (-0,1%) i interanuals (-1,3%). En finalitzar juny, hi havia 60.768 treballadors afiliats com autònoms (824 menys que fa un any). Per contra, la xifra d’empreses va augmentar (+0,3%) respecte al primer trimestre i arriba a 24.519. Respecte a l’any anterior, el teixit productiu perd un 10,2% d’empreses.

Un fort ritme
Els principals indicadors de l’evolució del mercat de treball comarcal s’han vist molt afectats per la crisi sanitària provocada per la Covid-19, que ha trencat de manera sobtada la tendència de descens de l’atur i d’augment dels llocs de treball. L’atur registrat creix interanualment amb un fort ritme, similar al que es va assolir en els primers moments de la crisi de l’any 2008, tot i que encara és lluny del màxim històric comarcal del primer trimestre del 2009. La creació d’ocupació s’ha interromput a la comarca després de sis anys amb un descens accentuat del nombre de llocs de treball.

Respecte del març del 2020, l’atur ha augmentat un 17,7% al Vallès Occidental, per sobre de l’increment registrat al conjunt de Catalunya (+16,3%). Interanualment l’increment de l’atur ha estat del 30,3%, de manera que creix amb menys intensitat que a l’àmbit català (+35,8%). La pèrdua de llocs de treball s’ha concentrat als serveis a la ciutadania (-6,3%), els serveis al consumidor (-3,1%) i a l’empresa (-0,6%). La indústria pateix una davallada del 0,8%.

To Top