No era la primera vegada ni seria l’última. El descobriment d’una connexió il·legal d’electricitat va portar a uns policies municipals a un pis “okupat” i l’aroma intensa que desprenia el domicili els va portar a alguna cosa més: a la troballa d’una plantació de marihuana. Després van venir les persecucions per patis interiors, les detencions, el procés, l’acusació i el judici: quatre dels cinc identificats en aquella ocasió han estat condemnats a penes de sis mesos de presó i diverses multes.
Terrassa està plagada d’habitatges i locals “okupats” que s’han convertit en centres de cultiu interior de marihuana. En el 2013 aquesta proliferació ja era captada com a problema social i policial. A les 5.15 de la tarda del 24 d’abril del 2013, un testimoni va contactar amb la Policia Municipal per a informar que els ocupants d’una casa del carrer del Bages (Can Palet) tenien “punxada” la llum d’un cable exterior. És una cosa habitual. El cable del domicili sortia d’un primer pis que donava al carrer del Germà Joaquim.
Uns guàrdies locals van comprovar la connexió fraudulenta i van avisar a una empresa de manteniment per a una verificació. Es van confirmar les sospites. La connexió, a més, era perillosa i s’havia d’informar la companyia de subministrament.
Entre comprovació i comprovació, uns policies van entrar en l’edifici vigilat i van pujar a un dels dos habitatges situats en la primera planta. La porta estava oberta. Emanava una olor intensa. Per descomptat, una olor de cànnabis.
No calia fixar-se molt per a veure les plantes. Els agents van albirar les mates de cànnabis i gran quantitat de garrafes i fertilitzants. Com no, també van veure el sistema d’il·luminació i escalfament, i el folre platejat en les parets.
Es van sentir sorolls que semblaven venir d’un altell. Els agents es van dirigir a aquesta estança i van veure a quatre individus. Dos van romandre quiets. Els altres dos van arrencar a córrer. Van escapar per patis i teulades.
Un policia va anar darrera dels sospitosos i un veí va intentar retenir un dels escapats, sense aconseguir-lo. Els dos fugitius es van amagar en una casa deshabitada del carrer del Germà Joaquim. I allí van quedar tancats, ells sols, entre dues portes. Els policies els van detenir després de “alliberar-los”.
Mentrestant, uns tècnics desconnectaven el cable de presa fraudulenta. El fil prosseguia per un altre pis a través d’un aparent armari situat a la meitat d’un passadís, una cosa bastant sospitosa. Darrere d’aquest moble hi havia una estança d’uns sis metres quadrats amb més plantes de marihuana.
escorcoll
La Policia Municipal va contactar amb els Mossos d’Esquadra. No es podien inspeccionar més immobles sense autorització judicial. Diversos agents van custodiar l’edifici fins que el jutjat d’instrucció número 2 de Terrassa va donar permís per a l’entrada i escorcoll. Va ser l’endemà, el dijous 25 d’abril.
La inspecció, que va durar tres hores, va concloure amb la confiscació de 119 plantes amb un pes net de 101,59 grams i amb la intervenció de bosses, un pot i una caixa amb material vegetal que va resultar ser de 401,92 grams de maria. Els funcionaris van aprehendre també quatre trinxadores, llums de calor, equips de ventilació, tres temporitzadors, una agenda, dos paquets de bosses amb autotancament, un mesurador de PH, un altre de vitamines i dos microscopis.
Un acusat és espanyol. Dos són marroquins i el quart, cubà. Els tres primers van confessar la seva culpabilitat i es van conformar amb les penes imposades pel jutjat penal número 2 de Terrassa, però el quart no es va avenir i el seu advocat va presentar batalla amb un recurs davant l’Audiència Provincial de Barcelona.
recurs desestimat
L’imputat va assegurar que se li havia condemnat simplement per estar en aquella casa en aquell moment. No era visitant assidu. El tribunal d’apel·lació desestima el seu recurs, confirma la sentència primera i assenyala que l’existència d’una plantació allí era evident i no podia ignorar-se. És a dir, que l’apel·lant és culpable també. No obstant això, els magistrats modifiquen d’ofici la resolució del jutjat penal: els primers acusats havien estat condemnats a sis mesos de presó com a autors d’un delicte contra la salut pública (tràfic de drogues) però el quart, el recurrent, ho va ser a vuit mesos. El tribunal no considera justa aquesta diferenciació: el fet que es defensés durant el judici no pot provocar un plus de pena. El càstig per a ell serà de sis mesos. La multa, de 900, com tots.
L’Audiència Provincial de Barcelona ha rebaixat les sancions econòmiques a aquesta quantitat. El jutjat penal les havia establert en 1.800 per als tres acusats que es van conformar i en 2.000 per al quart imputat. La raó de la rebaixa: una circumstància atenuant molt qualificada per les dilacions indegudes pels retards del procés.
