L’Ajuntament de Terrassa sol·licitarà a la Diputació de Barcelona, l’organisme gestor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que inclogui l’àmbit territorial nord del terme municipal de la ciutat, que està qualificat de sòl no urbanitzable d’especial interès ecològic, com a Parc Natural de nova creació. El ple ordinari d’aquest mes de juliol va aprovar la proposta de resolució presentada per la totalitat dels grups municipals.
Aquesta iniciativa compta amb el suport dels ajuntaments de Matadepera, Vacarisses i Viladecavalls. Terrassa la fa extensiva a tots els Ajuntaments del Parc Natural. L’interès dels municipis ja es va materialitzar la tardor de 2019, quan es van dur a terme les primeres reunions entre els cinc ajuntaments del sud del parc (Castellar, Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Viladecavalls).
El Consistori instarà ara a la Diputació i a la Generalitat a iniciar els tràmits necessaris per tal de promoure aquesta ampliació. S’adreçarà a la Diputació pel que fa a la seva gestió i al Pla Especial que regula les normes urbanístiques i d’usos. I a la Generalitat pel que fa a la declaració de tots els àmbits d’ampliació com a Parc Natural, en el marc de la Llei d’Espais d’Interès Natural.
similituds
Terrassa planteja que en la futura ampliació dels límits del Parc Natural s’incloguin els terrenys situats al nord del municipi, que comparteixen similituds ecològiques amb el Parc Natural i que ocupen 1.304 hectàrees de terreny. Es tracta de boscos formats, principalment, per alzines i pinedes mediterrànies que se situen al sud de l’actual límit del Parc i arriben fins a les planes agrícoles del nord de Terrassa. Representen el 30% del sol municipal no urbanitzable.
Aquests boscos, que s’estenen ocupant part dels termes municipals de Vacarisses, Viladecavalls, Matadepera i Castellar, són masses forestals ben conservades, més o menys contínues, amb excepció d’algunes clarianes agrícoles, sovint al voltant de les masies, que esdevenen clau per a la connectivitat ecològica amb la resta d’espais naturals protegits de la Regió Metropolitana. Concretament, són part del connector sud entre el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Natural de la muntanya de Montserrat, així com del connector nord-sud amb el Parc Natural de Collserola, espais que formen part també de la Xarxa Natura 2000.
Un augment de la superfície qualificada de Parc Natural permetria incorporar un territori de gran valor, amb un paisatge i uns hàbitats similars als que podem identificar a la resta del parc. I també ser beneficiaris dels programes de gestió, vigilància, prevenció d’incendis i senyalització que la Diputació, com a organisme gestor del Parc, té establerts amb el Parc Natural.
El valor d’algun d’aquests espais ha estat ja reconegut amb la seva inclusió dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, per a la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies.
Més de 13 mil hectàrees d’espai protegit
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, gestionat per la Diputació de Barcelona, té actualment una superfície total de 13.693, 78 hectàrees. Aquest espai natural ocupa terrenys de dotze termes municipals situats en tres comarques: el Vallès Occidental, el Bages i el Moianès. Es tracta de les següents poblacions: Castellar, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. La ciutat de Terrassa compta amb un Centre de Documentació del Parc Natural, ubicat des del mes de desembre de l’any passat a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT). Actualment disposa d’un fons bibliogràfic de 3.098 exemplars, entre llibres, articles, estudis, publicacions i memòries. Conformen una documentació especialitzada i específica sobre aquest espai protegit. El primer pla especial de protecció d’aquest espai natural va ser aprovat l’any 1972. Amb les modificacions que va fer la Diputació de Barcelona els anys 1982 i 1998, es va configurar l’actual àrea protegida. L’objectiu de l’actual Pla Especial és establir un règim de protecció i de conservació del medi físic (el paisatge, els sistemes naturals i la diversitat biològica del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt) que sigui compatible amb l’aprofitament sostenible dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants. Contempla també l’ordenació de l’ús públic, el foment del coneixement i el respecte al medi ambient.
