L’edifici emplaçat a l’avinguda Abat Marcet en el número 22 no reuneix les degudes condicions de salubritat i habitabilitat, representant un perill greu per a la salut tant de les persones ocupants dels habitatges com per a la salut pública i comunitària. Davant d’aquesta situació, aquest Ajuntament es veu en l’obligació de prendre les mesures urgents necessàries per evitar qualsevol focus de contagi en relació a la Covid-19 davant la situació d’emergència que ens trobem, acordant el desallotjament de les persones que ocupen els habitatges”. Emparats sota aquesta resolució i en una acció inèdita a la ciutat, l’Ajuntament de Terrassa va procedir ahir al matí al desallotjament dels quinze pisos del bloc situat al número 22 de l’avinguda Abat Marcet, una finca que estava ocupada des de l’any 2015.
Així es va posar fi a un període de més de cinc anys en els quals ha passat de tot en aquest edifici, amb una important rotació de “llogaters”, incendis, actuacions policials i protestes, moltes protestes dels veïns que envolten aquest immoble situat en el tram pròxim a la plaça de l’Aigua.
Dimecres, representants de l’Ajuntament varen entregar a alguns dels ocupants dels pisos la resolució en la qual anunciaven que donaven un termini de 24 hores per deixar l’immoble. “D’un dia per un altre no podem marxar”, deia indignat l’Oriol, a primera hora del matí. “Jo aquí tinc mobles, un sofà, com he de marxar”. I continuava amb el seu raonament. “Diuen que hi ha Covid. Tots estem sans”. Ell afirmava que no hi havia cap problema de salubritat. “Al meu pis es pot menjar a terra”. La veritat és que en d’altres no. “En una de les plantes altes hem trobat de tot en un pis, amb restes de menjar, amb excrements i envoltat de roba”, assegurava una de les treballadores municipals que havia accedit a l’immoble.
Hora límit
La petició per deixar el número 22 de l’avinguda Abat Marcet tenia una hora límit, les 6.45 del matí. Poc després que la il·luminació de la ciutat s’apagues van apropar-se a la finca unitats de la Policia Municipal, fins a quatre, i un parell d’unitats de Mossos d’Esquadra. En paral·lel treballadors de diferents àrees de l’Ajuntament de Terrassa també es van personar davant de la porta d’entrada. No varen faltar dos representants de Sabadell Real Estate Development, empresa de Banc Sabadell propietària de catorze dels quinze pisos del bloc. Un empleat de seguretat, contractat per aquesta firma i també un parell de paletes que procedien de Barcelona. “Nosaltres només ens dediquem a això, a tapiar habitatges”, deien.
A les set del matí es va procedir a l’entrada. La situació era tensa, perquè des de l’interior de l’immoble i malgrat estar avisats d’aquesta acció semblava que no es movia res. La comitiva va anar trucant als diferents pisos i els hi va demanar que deixessin els habitatges.
Abaix, moments d’incertesa davant la resposta. Tots ells es van situar sota els balcons per evitar el risc que es pogués llançar quelcom des dels pisos superiors. Malgrat aquests temors, la reacció dels ocupants va ser absolutament pacífica. Amb resignació i cares llargues van començar a desfilar cap al carrer.
L’operació va tenir una resposta poc esperada per part de l’Ajuntament, que volia fer aquest pas i en cas de no haver-ho aconseguit haver iniciat un procés judicial per poder buidar aquest immoble. “L’actual situació és molt delicada. Tot l’edifici no té sistema sanitari. Les aigües fecals surten directament al carrer. El risc és molt gran i hem hagut d’actuar per salut pública, primer pels ocupants d’aquest bloc i després per tota la comunitat”, afirmava una de les coordinadores del desallotjament en el qual havien participat diverses àrees municipals.
De mica en mica, quan el sol anava guanyant terreny, l’acció policial va començar a rebre l’atenció dels veïns pròxims a aquesta finca, molts dels quals havien denunciat infinitat de cops comportaments incívics. En l’informe municipal s’indica que des de l’1 de gener de 2019 la Policia Municipal havia realitzat fins a 22 actuacions. Una d’elles va ser per la “precipitació d’una dona des del balcó d’un primer pis, el que va generar una investigació policial davant la sospita d’un possible episodi de violència de gènere”.
Des de la cinquena planta fins a la primera, amb tres veïns per planta. La comitiva va anar parlant amb tots ells. Trucades i mudança precipitada. Mauri, un colombià, va ser el primer a deixar les seves coses a un banc situat davant de l’entrada.
La temperatura anava pujant i també l’olor provocada per tot el que sortia al carrer. En la mateixa porta d’entrada hi havia una canonada que anava rajant. Molts dels ocupants van començar a trucar a coneguts o familiars perquè els ajudessin a treure les coses.
Davant del número 22 de l’avinguda Abat Marcet es va situar un petit mercadal. Uns veïns van baixar fins a una placa fotovoltaica amb dues potents bateries. D’altres portaven dues peses. Els ocupants d’un dels pisos del cinquè van utilitzar un carret d’un supermercat pròxim per poder posar les seves coses. També es van aproximar en cotxe amics per endur-se coses.
Una de les ocupants, amb vestit eivissenc molt elegant, fixava la mirada l’horitzó. “Estic aquí des de fa quatre mesos i no som animals, som persones, perquè ens facin fora d’aquesta manera”. Ella també va marxar. “Estic nerviosa i necessito un cafè per centrar-me”, deia.
Gossos perillosos
Cada pis, cada ocupació, la seva història. Tot es va complicar amb el veí del primer primer. Ell no volia marxar. A més, en l’interior del pis tenia dos gossos de races perilloses, el que va provocar alguns instants de tensió. Al carrer, l’operari d’una empresa de recollida d’animals esperava el seu torn, amb dos grans proteccions fluorescents als braços. No va intervenir. Després de més de dues hores de converses, finalment va deixar el pis amb els seus gossos.
En paral·lel, també van participar membres de les brigades d’obres municipals. Amb un martell van treure una porta anti-okupa que estava situada en el que havien de ser els baixos comercials de l’immoble. Ja fa alguns anys que es va produir un incendi en aquesta zona i s’havia aconseguit tapiar. Després de treure la porta es va activar una alarma que estava instal·lada, amb la necessària intervenció del vigilant contractat per Sabadell Real Estate. Els baixos estaven plens d’aigües fecals, restes d’excrements i pudor, molta pudor provocada per les canonades trencades.
El Claudu, un romanès que deia que tenia “el cor trencat perquè la seva dona s’havia endut els seus tres fills”, admetia que la situació s’havia degenerat. Ell era l’únic que estava al bloc des de l’inici. “Jo havia estat en altres ocupacions abans que aquí. Al principi estaven molt bé, després vam quedar sense llum, sense aigua i sense sanitat”. El romanès admetia que “en algun moment havia generat problemes als veïns del voltant, quan bevia un pèl massa”.
Tots els ocupants del bloc de pisos van ser derivats a Serveis Socials, a la plaça de la Cultura, on els esperaven per poder supervisar el seu futur immediat i trobar un lloc on poder continuar les seves vides. Mentrestant, els palets anaven pujant blocs de ciment i anaven tapiant una a una els quinze pisos del bloc situar al número 22 de l’avinguda Abat Marcet. Un dels desallotjats va denunciar a la tarda, després de tornar al bloc de pisos, que no li havien trobat cap solució i que no sabia on passaria la nit . “Ens han enganyat o ara estem fora”.
L’immoble, amb quinze pisos, catorze dels quals són propietat de Sabadell Real Estate Development va ser ocupat l’any 2015 i des de llavors només hi ha un “llogater” dels originals a l’edifici
Serveis Socials afirma tenir controlats a les persones que vivien en aquest bloc de pisos que havien provocat moltes queixes dels veïns d’aquest tram de l’avinguda Abat Marcet pròxim a la plaça de l’Aigua.