El govern municipal de Terrassa ha presentat un text amb vint al·legacions al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV). Recullen aspectes tant pel que fa al procés d’elaboració del pla com a les propostes de transport públic i de xarxa viària que planteja. Des de Terrassa s’entén que el PEMV hauria de contemplar una mobilitat més moderna, transparent, equilibrada, eficaç, sostenible i còmoda per a la ciutadania. Es considera que el pla no respon a un equilibri territorial, perquè continua polaritzant el seu desenvolupament al voltant de Barcelona i, per tant, no recull una visió metropolitana més àmplia i moderna, que contempli la descentralització de l’activitat econòmica, i aposti pel desenvolupament de noves centralitats fora dels nuclis urbans tradicionals. Un altre aspecte que es considera fonamental és la necessitat de planificar les accions valorant la capacitat ambiental del territori i prioritzant les noves infraestructures que afavoreixin els models de transports sostenibles.
El PEMV, que va començar-se a treballar l’abril de l’any 2017, vol definir una estratègia de futur en el terreny de la mobilitat. El seu objectiu final és esdevenir el full de ruta que defineixi les infraestructures i els serveis de transport públic i provat que necessiten els dos Vallesos fins l’any 2026.
Oferta ferroviària
Entre d’altres aspectes, la proposta recull millorar la xarxa viària, potenciar l’oferta ferroviària transversal del Vallès i construir intercanviadors que contribueixin a crear la xarxa; incrementar la intermodalitat de les estacions ferroviàries; augmentar la cobertura ferroviària en zones d’alta densitat amb noves línies i estacions; millorar la capacitat dels sistemes ferroviaris d’accés a Barcelona; potenciar les principals línies de bus internes del Vallès; ampliar la xarxa d’itineraris interurbans per a ciclistes i vianants, prioritzant els corredors de major demanda i amb distàncies entorn dels 5 quilòmetres; i millorar l’oferta d’aparcaments segurs per a bicicletes.
Com a ciutat amb un pes socioeconòmic específic dins de Catalunya, des de l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa es reivindica una millor connexió, no només amb Barcelona, sinó també cap a altres àmbits territorials propers, com la Catalunya Central, el Baix Llobregat i el Maresme. Planteja també la necessitat de potenciar corredors transversals, com el Corredor del Mediterrani, o bé de caire metropolità. Per a l’Ajuntament, el PEMV ha de ser un autèntic pacte de futur entre administracions públiques on estigui inclosa la coordinació amb l’administració de l’Estat. Es reclama, per tant, la coordinació i seguiment també amb l’Estat.
Terrassa posa així de manifest quines són les seves prioritats de futur. Reclama la millora de la connectivitat de la ciutat amb l’aeroport d’El Prat mitjançant la línia R4 de Rodalies; la comunicació directa amb els campus universitaris de Cerdanyola (UAB) i de la Diagonal (UB i UPC); i l’ampliació de la xarxa ferroviària del Vallès, amb la construcció de noves línies i estacions. Es defensa, en aquest sentit, la redacció dels estudis per desenvolupar el tram Cerdanyola Universitat – Sabadell – Terrassa de la nova línia del túnel d’Horta, que ha de permetre dotar de servei als barris del sud de la ciutat.
Estació a l’hospital
Es vol també que l’Hospital de Terrassa disposi d’estació. I també que es millorin les connexions entre Terrassa i les poblacions del nord del Baix Llobregat, com Olesa, Esparreguera, Abrera i Martorell.
Pel que fa a la xarxa viària, es considera important que el pla incorpori com a via cívica la N-150 entre Terrassa i Sabadell, així com l’ampliació de les autopistes C-58 i C-16 entre el tram que actualment es troba en obres i l’enllaç amb la B-40. Pel que fa a la B-40, s’entén que el pla hauria d’incorporar la construcció dels vials de connexió d’aquesta via amb l’A-2 a Abrera i, especialment, les pautes i directrius per al seu desenvolupament entre Terrassa i Sabadell.
L’objectiu és que, d’aquesta manera, es garanteixi la preservació ambiental i paisatgística al seu pas per l’Anella Verda de Terrassa, a fi que contribueixi a la millora de l’estat ecològic dels corredors naturals, i faci llindar entre la ciutat i l’espai agro-forestal en la franja nord de la ciutat, resguardant els seus valors. Pel que fa a la mobilitat en autobús, es contempla millorar la xarxa de transport públic que permeti connectar amb les localitats d’Abrera, Martorell, Castellbisbal i també la cocapital, Sabadell.
Un àmbit que afecta a un total de 62 municipis
L’àmbit territorial del PEMV abasta 62 municipis, en els quals hi viuen més d’1,3 milions de persones i que representen el 18% de la població total de Catalunya i el 26% dels habitants de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les tres ciutats principals, Terrassa, Sabadell i Granollers, comparteixen vies de comunicació com l’AP7, la C-58 i la C-17. Engloben el 36% del total de la població de les dues comarques vallesanes. La resta es troba repartida principalment al Vallès Occidental, a municipis com Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola, amb poblacions que superen els 50.000 habitants. El Vallès ha tingut sempre un gran pes econòmic dins del marc català. Representa el 17% del PIB de tot Catalunya. Disposa, a més, d’una extensa activitat industrial, que representa el 25% del total de Catalunya i concentra punts singulars de gran desenvolupament social i econòmic, com la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic, el Parc de l’Alba o també el Circuit de Catalunya en el terreny esportiu. Hi ha, a més, polígons industrials de referència com són els de Can Sant Joan (Sant Cugat) i els que conformen l’entorn de Mollet del Vallès – Santa Perpètua de la Mogoda – Palau Solità i Plegamans o Parets, entre d’altres.
