El ple municipal extraordinari d’aquesta tarda (torna a ser telemàtic), aprovarà el Pla de Xoc contra la Covid-19. És un pla d’actuació immediata fins a final d’any que arriba envoltat d’interrogants. L’Ajuntament de Terrassa, en un comunicat, va explicar la filosofia d’aquest projecte que té pressupostats 17 milions d’euros, nou dels quals ja estaven pressupostats i s’espera aconseguir 6,5 milions del superàvit bloquejat per part del Govern espanyol. El Pla de Xoc és la derivació d’un ambiciós Pla de Ciutat que no va quallar després de les discrepàncies de l’equip de Govern amb l’oposició. Quan el Pla de Ciutat estava agonitzen, es va optar per abandonar aquest full de ruta a més llarg termini i afrontar un pla a curt termini per afrontar la pandèmia sanitària, deixant per més endavant el futur de Terrassa. Avui s’aprovarà un Pla de Xoc envoltat de dubtes i que inclou moltes activitats que ja estaven previstes.
L’esclat de la pandèmia a causa de la Covid-19, que molt pocs o ningú imaginava, ha obligat els governs a emprendre mesures de protecció i seguretat per preservar al màxim als seus conciutadans. En aquest sentit, els ajuntaments tenen i han tingut des del març un paper actiu important, tirant endavant un bon nombre de tasques per garantir que les persones ens sentíssim emparades en un escenari nou i desconegut. La crisi sanitària és greu perquè ha derivat en un cost econòmic, laboral, social, emocional, relacional i fins i tot educatiu. Això ha comportat que els governs han hagut d’emprendre programes, serveis i obres que no estaven previstes i que, per tant, ha generat una despesa sobrevinguda.
El govern municipal ha elaborat un Pla de Xoc 2020 per fer front als efectes de la pandèmia i la reactivació econòmica de la ciutat que amb un cost inicial de 17, 3 milions d’euros i una previsió de menors ingressos de 3.282.600 euros derivada de l’adopció de mesures fiscals de bonificacions i exempcions en els tributs municipals. Quant a la despesa, una part (9.1981.996 euros) es farà amb càrrec a recursos ja pressupostats a l’exercici municipal 2020 i la resta (8.112,982) suposen una major despesa al pressupost municipal i la seva execució s’anirà adaptant a la disponibilitat de recursos que hi hagi en cada moment. El Pla de Xoc s’estructura en els següents àmbits: Infants i joves, persones vulnerables; teixit empresarial i comerç; espai públic i ambient emocional i social; i desenvolupament organitzatiu i tecnològic. El nombre de mesures que s’han quantificat fins ara són 281 i moltes d’elles, les de més urgència, ja s’han aplicat durant l’estat d’alarma i fins ara.
col·lectius més febles
L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha avançat que l’objectiu del pla “és donar una resposta immediata als efectes que ha generat i que està generant la Covid-19 a Terrassa”. En aquest sentit, l’alcalde ha valorat que “les mesures estan pensades en favor de la ciutadania, en les persones i en els col·lectius més febles; en el sector econòmic, en l’educació, en la cultura, en l’esport i la mobilitat.. Tenim un pla qué és un pla de futur, un pla de reactivació”.
Ho dèiem al principi d’aquesta informació. Qualsevol crisi -ja ho van veure amb la de 2008- té efectes sobre les condicions de vida de les persones. La pandèmia causada per la Covid-19 i el decret de confinament va comportar la quasi paralització de l’activitat de l’activitat de serveis, del comerç i de la indústria. I això s’ha traduït en la pèrdua d’ingressos a moltes llars. El mateix informe del Pla de Xoc alerta que s’han eliminat tres mil llocs de treball en els últims cinc mesos i que s’han presentat 2.309 expedients de regulació que afecten 18.280 persones.
Quedar-se a l’atur és una situació, en molts casos, desesperant perquè cauen els ingressos i les despeses són les mateixes. I és probable que hi hagi famílies que la situació es perllonga hagin de cercar ajuts i a la primera porta que truquen és a Serveis Socials del seu Ajuntament, Càritas i Creu Roja.
Si s’entra en detall a les partides, es constata la situació de vulnerabilitat que es dóna a Terrassa. Per exemple, en temes d’assistència a la infància i a la joventut, el pla destaca les partides a esplais diaris i al carrer (400.000 mil euros), les beques per esplais diaris, menjador i casals d’estiu (627.778 euros) i el nou projecte d’unificació dels casals de juliol a setembre (408.880 euros).
Així mateix ha hagut de fer obres d’adequació a les 11 escoles bressol i senyalització de totes les escoles municipals per la Covid-19 (65 mil euros) al mateix temps que preveu a causa de la pandèmia un augment de plantilles (professorat, educadors, monitors de menjador, etcètera) per valor de 275 mil euros.
A més d’infants i joves, s’ha mantingut la prioritat amb les persones més febles com són la gent gran i les que estan en estat precari i a l’atur. En aquest apartat del pla, hem observat partides rellevants com les bonificacions en la factura de l’aigua del segon trimestre (500 mil euros), l’atorgament d’ajuts socials (425 mil euros), la gestió d’albergs d’emergència activats durant el període d’alarma de la Covid-19 (340.744 euros) i els lots d’aliments a famílies vulnerables (255.159 euros). Cal significar també que l’Ajuntament ha incorporat aquí una partida per cofinançar els plans que es posin en marxa pel Servei català d’Ocupació del SOC dotada en 500 mil euros.
El govern municipal, com tants d’altres, ha col·laborat en reactivar l’economia, després de l’estat d’alarma, amb l’exempció de pagament a tots els establiments en la taxa per ocupació del domini públic amb terrasses durant l’exercici 2020, una mesura valorada en 400 mil euros. Així mateix s’ha mostrat disposat a reforçar l’emprenedoria, economia social i ocupació i per impulsar campanyes de dinamització del sector comercial i de restauració (més de 300 mil euros).
També hi ha hagut una injecció per donar suport a les empreses del Parc Audiovisual (85 mil euros) i s’han implantat mesures per facilitat la represa de rodatges al citat parc (36 mil euros). Finalment, en aquest apartat de reactivació econòmica s’ha obert una convocatòria d’ajuts a la creació destinada a professionals del sector artístic de la ciutat (200 mil euros).
Un altre dels àmbits on l’Ajuntament s’ha vist obligat a fer accions ha estat els espais públics. En aquest sentit, l’informe explica que la reobertura dels equipaments esportius progressivament, a mesura que s’avançava cap a la normalitat adaptar-los als requisits de seguretat i prevenció sanitària, ha tingut un cost d’1.182.928 euros. Un altre de les qüestions que s’ha hagut de reforçar molt ha estat la neteja i desinfecció d’espais, una tasca en la qual s’ha fet una contractació de 15 persones i que ha tingut una despesa de 600 mil euros. Per últim destacar que la transformació organitzativa i tecnològica per la Covid-19 ha suposat un pressupost de 5 milions d’euros.
El document de mesures socioeconòmiques però ja ha tingut les primeres reaccions i no són gaire positives (vegeu valoració del grup del PSC) que afegim en la informació central. I és que una de les observacions que fa el PSC és que el pla parteix d’un error en el seu concepte en tant que considera que s’han incorporat accions que ja estaven planificades dins el pressupost per enguany i per tant no són una resposta directa per fer front a la crisi i als seus efectes derivats de la Covid-19.
El detall de les mesures inscrites permeten veure que n’hi ha que no estan relacionades directament amb la pandèmia, un fet que ha desconcertat al mateix PSC. Així, per exemple, el document recull accions ja executades com la pista de gel del Vapor Gran (30.000 euros) o els llums de Nadal i l’arbre (154.876 euros) o la urbanització el carril-bici de Terrassa a Matadepera (28.764 euros). Així mateix s’incorporen programes que ja es fan cada any i que ara estan subjectes a l’evolució de la crisi sanitària com ara el Festival de Noves Tendències (283.861 euros) o altres programes anunciats com la convocatòria per a la creació artística (200.000 euros).
