Fa una dècada o una mica més que ningú o quasi ningú preveia que hi hauria dues crisis mundials importants, la del “boom” immobiliari que va esclatar l’any 2008 i la sanitària per la Covid-19 enguany. De la primera semblava que ens havíem refet però la segona, la més recent, no sabem quan i com ens en sortirem; és una gran incertesa.
La de 2008 va deixar moltes persones al marge; van perdre la feina i els seus ingressos. Les administracions, amb menys ingressos, van haver de reduir la despesa en àmbits de primer ordre com l’educació. Durant molts anys, les comunitats educatives s’ha manifestat per recuperar les condicions que tenien abans i que, en gran part, a hores d’ara, ja s’havien aconseguit millorar la situació.
Però no del tot. Les retallades van ser molt importants en uns anys on escoles complexes amb molta diversitat a les aules i famílies vulnerables (en creixement) necessitaven més recursos. El Síndic de Greuges de Catalunya ja va fer un primer estudi sobre la segregació escolar al país (Terrassa es va constatar com un dels municipis amb més discriminació) i acaba de presentar un segon sobre el cost de la plaça escolar.
Aquest segon informe, pioner a l’Estat espanyol, també confirma amb dades l’infrafinançament del sistema educatiu català com reiteradament han expressat moltes veus del sector. I diu que per garantir la seva gratuïtat amb una composició social equilibrada de l’alumnat entre centres públics i concertats, el pressupost públic actual hauria d’augmentar en 1.163,8 milions d’euros addicionals (581,2 pel sector públic i 582,6 pel concertat).
radiografia
Aquesta dada es revela com la principal conclusió de l’estudi que ha portat a terme la comissió que ha treballat aquest aspecte en el marc del Pacte Contra la Segregació, que es va signar 2019. El pacte va ser impulsar pel Síndic, Rafael Ribó, amb el suport de la conselleria d’Educació, els municipis de més de 10.000 habitants i altres entitats.
L’informe, presentat recentment al Parlament, calcula el cost de la plaça escolar però en un escenari hipotètic en tant que contempla què centres públics i concertats tinguessin una composició social equivalent, un fet que ara no passa. Per fer el càlcul, els autors han tingut en compte també el cost de les activitats complementàries i del material escolar i llibres, una despesa assumeixen les famílies.
Els autors de l’estudi situen el cost teòric de la plaça escolar a Catalunya per alumne i any en 4.975 euros a infantil i primària (5.117 en el sector públic i 4.659 al concertat) i de 6.100 euros a secundària (6.579 a la pública i 5.211 a la concertada).
Durant la presentació, Ribó va remarcar que “el principi de gratuïtat no es compleix” i que “la millora necessària del finançament ha d’anar encaminada per combatre la segregació escolar que és el principal problema de l’educació a Catalunya”. El Síndic considera que la inversió de 1.163 milions d’euros és “realista” i ha fet notar que encara estaria molt lluny del 6% del PIB que suposaria 6.000 milions”.
La radiografia feta fa evident que la despesa pública és més elevada en els centres públics que en els concertats, ja que en el primer sector la composició social és més desfavorida. Les dades d’Educació així ho constaten: sis de cada deu centres públics són de complexitat entre mitja i molt alta i només tres de cada deu són de complexitat entre mitjana-baixa o baixa. Pel que fa al sector concertat, la proporció és gairebé a la inversa.
accions graduals
Per corregir aquest escenari, el Síndic proposa fer inversions graduals i progressives i no lineals, de manera que es pogués afavorir la gratuïtat en els centres i alumnes d’entorns més complexos. Terrassa coneix bé aquests escenaris donat que tenim centres públics d’alta complexitat i que ja fa un parell de cursos que ha aplicat mesures per lluitar contra la segregació escolar com la reserva de dues places escolars a la preinscripció de P3 i 1r d’ESO a tots els centres públics i concertats de la ciutat. També es mira que els centres amb més diversitat tinguin una ràtio més baixa i limitada, de manera que la matrícula viva que arriba durant el curs es pugui repartir i evitar concentracions en col·legis concrets.
En paral·lel, l’estudi del Síndic proposa una progressiva transferència de recursos a la resta de sistema, a mesura que es va repartint la corresponsabilitat d’escolaritzar l’alumnat desfavorit, a partir de contractes programa. Per Ribó, aquests contractes s’haurien de controlar i supervisar a fi efecte de fer un seguiment de com es gestiona l’admissió de l’alumnat.
els autors
L’estudi del Síndic de Greuges ha estat elaborat a partir de les dades del finançament públic proporcionades per la conselleria d’Educació, pressupostos liquidats de 100 centres concertats i dades extretes d’una enquesta feta a centres públics i concertats sobre les quotes sufragades per les famílies per diferents conceptes que han contestat 1.574 centres de primària i 758 centres de secundària.
La investigació i redacció correspon als experts Pedro Alonso Garcia, Lluís Biosca, Xavier Bonal, Isabel Fons, Eugeni Garcia Alegre i Guillem López Casasnovas. El treball es va fer entre els mesos de juny de 2019 i març de 2020. Cal remarcar que Eugeni Garcia Alegre va ser inspector de zona educativa a Terrassa. Es tracta d’un grup de professionals al marge de les institucions que treballen amb molta rigorositat i que compten amb un gran aval dins el món educatiu.
