El bisbe de Terrassa Josep Àngel Saiz Meneses va ordenar el passat diumenge a la tarda a la Catedral de Terrassa quatre nous diaques que restaran al servei de la diòcesi. Es tracta dels seminaristes Enric Catalán, Gustavo Lezama, Jean Damascène Rutaysire i Àlex Serra. La cerimònia va ser concelebrada per Monsenyor Salvador Cristau, bisbe auxiliar i també rector del seminari.
Van prendre part en l’ofici solemne una cinquantena de preveres i diaques. Hi van assistir també les seves respectives famílies i amics, així com diversos feligresos de les parròquies on exerceixen o han exercit en el passat, no només a Terrassa sinó també a les localitats veïnes de Sant Cugat, Sabadell i Cerdanyola.
En la seva homilia, Saiz Meneses va reflexionar a partir de les lectures d’aquell diumenge sobre el ministeri diaconal. Va remarcar especialment que “el diaconat es caracteritza per l’exercici de les tres funcions del ministeri ordenat segons la perspectiva específica de la diaconia”.
la paraula de déu
En unes paraules plenes d’un marcat segell evangelitzador, didàctic, exemplificador i de servei a la comunitat, el bisbe de Terrassa va adreçar-se als nous diaques en aquests termes: “En referència al ministeri d’ensenyar, sou cridats a proclamar la paraula de Déu i a formar i exhortar el poble. Això s’expressarà en uns moments amb el lliurament del llibre dels Evangelis”, els va recordar.
Va assenyalar també Saiz Meneses durant el seu parlament que “el ministeri de santificar serà exercit a través de la pregària, de l’administració del baptisme, de la distribució de l’Eucaristia, de l’assistència i benedicció dels matrimonis, presidint les exèquies, la sepultura i també en l’administració dels sagramentals”.
De la mateixa manera, va assenyalar als quatre nous diaques: “El ministeri de pastor l’exercireu a través de la dedicació a les obres de caritat i ajut, així com en l’animació de les comunitats o àmbits de la vida eclesial, especialment en tot allò que fa referència a la caritat”. En aquest darrer àmbit, va voler subratllar: “És aquest el ministeri més característic del diaca. I tracta també sobre l’espiritualitat pròpia del diaca, marcada pel servei”.
