Dos-cents voluntaris, amb 130 cosidores, 8 tallers de disseny i patronatge, i una quinzena de transportistes i repartidors de Terrassa i la comarca van unir esforços per plantar cara a la pandèmia i protegir al personal sanitari que estava a primera línia de la batalla contra la Covid-19. Aquesta Acció de Suport Mutu, que va durar més de dos mesos, ha proporcionat desenes de milers de bates i mascaretes d’un sol ús a hospitals i geriàtrics.
La història ha demostrat en diverses ocasions que en situacions extremes la població respon amb grans actes d’acció en comú. Qualsevol emergència sempre desperta l’instint més solidari de les persones. És el que ha passat amb aquesta pandèmia, que ha activat infinitat d’iniciatives per frenar l’expansió del coronavirus. Terrassa ha estat de les ciutats que més s’hi han implicat per fer front a una crisi que va posar en risc els professionals sanitaris i va amenaçar de col·lapse les UCI’s dels hospitals. Mentre molts veïns confinats sortien a aplaudir, ballar i cantar als balcons d’altres van pensar que no es podien quedar de braços plegats i havien d’anar més enllà per donar suport als sanitaris.
Una de les campanyes ciutadanes i espontànies que han tingut més impacte ha estat la xarxa de cosidores solidàries impulsada des del Consell Local per la República de Terrassa (CLR). Aquesta acció social que va sorgir com una iniciativa d’un grup del CLR es va transformar en els dos mesos del pic de la pandèmia en un entramat de dos-cents voluntaris, amb 130 cosidores, 15 transportistes, personal de 8 tallers de patronatge i de logística. Una gran xarxa que va començar a Terrassa i a diferents barris de la ciutat i que es va estendre ràpidament com una gran onada solidària a tot el Vallès. “Hem comptat amb voluntaris de Terrassa principalment, però també ha col·laborat gent de Rubí, de Sant Cugat, de Sabadell, de Cerdanyola, de Barberà, Viladecavalls, Matadepera€ Estem parlant tant de cosidores com de voluntaris de l’organització i de transportistes. Això vol dir que aquesta Acció de Suport Mutu, com la vam batejar, ha superat també els límits de Terrassa”, valora Joan Ferrer, del CLR i un dels principals impulsors. Tres mesos després d’aquella aventura on el cansament, l’esforç i l’entrega no va poder amb les ganes d’ajudar dels centenars de cosidores, els participants fan un balanç positiu i valoren com “aquesta crisi ens ha fet més forts com a societat”.
Tot va començar a finals de març, en ple estat d’alarma, quan membres del Consell Local per la República (CLR) van voler reaccionar de manera immediata. “Una companya voluntària del Consell, que treballa a l’Hospital de Terrassa, ens va alertar que als metges i infermeres els faltaven bates impermeables. Ens vam posar en contacte amb el Consorci Sanitari de Terrassa per oferir-nos a ajudar i ens van confirmar que tenien greus problemes de subministrament de material de protecció. Vam agafar una bata de mostra i ens vam posar a l’acció”, recorda Joan Ferrer.
Calia treballar de valent, de forma ràpida i, deixar de banda les ideologies per la provisió de material de protecció el personal sanitari. A través de les xarxes socials, amb grups de whatsapp els impulsors van començar a fer una crida i a reclutar voluntaris. En poc temps ja començaven a treballar les primeres màquines de cosir domèstiques confeccionant mascaretes, davantals i bates impermeables, seguint un model dissenyat per modistes com la Merche Jordan.
Gairebé tres mesos després el balanç de xifres de producció demostra l’envergadura de l’acció. S’han elaborat i cosit 40.000 bates d’un sol ús de plàstic. “Estem parlant de posar colls, mànigues, punys i cinturó a cada bata, confeccionada, una per una, per les senyores a casa seva, amb l’ajut dels marits, dels fills…”, descriu Joan Ferrer.
Poques setmanes després de confeccionar les bates impermeables des del Consorci Sanitari els van alertar de la necessitat urgent de bates per als quiròfans. “Calia trobar dones que tinguessin màquines d’Overlock i vam crear una segona brigada de treball. Se’n van fer unes 5.000 bates tècniques, d’un teixit especial que es pot rentar, més 1.800 bates quirúrgiques”, afegeix.
A tota aquesta tasca cal afegir els 2.500 davantals, 1.200 gorros, 500 mascaretes, pantalles de protecció i el repartiment de caixes de gel hidroalcohòlic a les residències d’avis.<
Durant aquests dos mesos i mig bona part de la roba sanitària s’ha lliurat al Consorci Sanitari de Terrassa (Hospital de Terrassa, Hospital de Sant Llàtzer i diversos CAP’s) així com a residències geriàtriques. Però la xarxa Acció de Suport Mutu també ha traspassat l’àmbit local i ha distribuït material de protecció als CAP de Barberà i de Cerdanyola, a l’Hospital de Manresa i a l’Hospital de la Vall d’Hebron (més de 600 bates), o un grup d’ambulàncies (800 bates) i Fupar, entre d’altres.
Veient aquests resultats obtinguts, fruit de la dedicació de la gent, la seva solidaritat i el seu esforç durant tants dies “està clar que hi ha un tomb a la societat que ara valora molt el fet de poder ajudar els altres”, reflexiona Joan Ferrer. “No ens esperàvem aquesta gran resposta. Pensàvem a comptar amb 15, 20, 25… cosidores i no que 130 dones (i quatre homes) amb destresa per la confecció es posarien a treballar sense descans. Ha estat impressionant”, afegeix.
Mobilitzar aquest contingent de voluntaris i organitzar els repartiments i recollida de material no va ser una tasca fàcil. Però fer tres grups de whatsapp (amb noms com “Overlock solidari”, “Fils de força” i “Fils de força del Vallès”) va agilitzar les comunicacions. “Les 130 treballadores de la confecció les vam dividir en 6 rutes diferents: unes dilluns, dimecres i divendres; les altres, dimarts, dijous i dissabte. El dilluns els portàvem la roba tallada i el dimecres els hi passàvem a recollir. Si ja havien acabat totes les bates les hi deixàvem més peces de plàstic tallades i preparades. Els transportistes de bon matí passaven pels 8 tallers de patronatge, recollien tot el que havien preparat i ho portaven a les cosidores; recollien les bates fetes i les lliuraven a l’Hospital el mateix dia”, relata el voluntari Joan Ferrer.
“Aquests 8-10 repartidors la nit abans rebien la ruta amb la relació de domicilis per visitar l’endemà. Tots voluntaris. Per aquesta xarxa van passar uns 15 transportistes perquè alguns van trobar feina i van marxar”, comenta.
La compenetració va ajudar a complir els objectius de l’acció amb èxit. Dones amb destresa per la costura (i també quatre homes sastres i tapissers), respectant el confinament a casa, de diferents professions i perfils personals, la majoria de més de 50 anys, han treballat de valent per solucionar l’escassetat de material sanitari. N’han viscut moltes anècdotes i rebre fotos dels sanitaris vestint aquestes bates els ha estat gratificant.
“Una anècdota que sempre recordarem és la d’una voluntària, la Montse, de l’associació de Veïns del barri de Montserrat, que mentre estava cosint va anar d’urgències a l’Hospital de Terrassa per un problema d’apendicitis. Tot i les molèsties, abans d’entrar al quiròfan, va demanar fer-se una selfie amb les infermeres. Aquestes, preocupades per l’estrès de la situació, no entenien per què l’interès d’aquella dona en fer-se la foto. ‘És que aquestes bates que porteu les he cosit jo’, va exclamar. I hi van accedir entre rialles”.
La confecció de roba sanitària en un temps rècord ha estat un esforç titànic que ha robat hores de son a més d’un voluntàri. “Tothom ha treballat bé, amb empenta i bon humor. Han sigut moments durs però amb ganes d’ajudar. Tenien tot el temps del món i han anat fent, unes més que d’altres. N’hi ha una que ella sola va arribar a confeccionar 1.600 bates. També hi ha hagut algunes cosidores que n’han fet més de mil”.
La Mari Carmen Quesada, una cosidora veïna del barri de Sant Llorenç, ha col·laborat en el grup de “Overlock solidària” i diu que tornaria a participar-hi tot i el sacrifici que ha representat. “He fet moltíssimes bates (entre 400 i 500) i 300 mascaretes i estic feliç. Allò que hem fet té molt valor: hem salvat moltes vides de metges i infermeres de l’Hospital de Terrassa i de residències d’avis. Ha estat una gran experiència perquè m’he sentit útil en aquesta terrible pandèmia”.
L’estrès de la mobilització també va desbordar en algun moment els organitzadors. “Mai a la meva vida m’havien fet tantes esbroncades com aquests dies. Els whatsapp treien fum i mentre una reclamava que li portessin més fil o més gomes, d’altres es queixaven que el transportista no arribava amb nou material, quan aquell dia no li tocava”, recorda amb bon humor.
Una altra anècdota li va viure una dona transportista el dia que va entrar a dipositar bates acabades al magatzem de l’Hospital de terrassa. “La noia avisa i es posa a descarregar bosses, mentre a la porta hi havia moltes infermeres concentrades en un descans. En veure-la alguna la va començar a ajudar i al final totes les infermeres la van ovacionar amb aplaudiments”.
El que va començar com una petita col·laboració es va convertir en una gesta d’envergadura que el Consell per la República de Terrassa no podia sufragar. Amb un estret lligam amb el Consorci Sanitari de Terrassa (que va costejar el teixit per confeccionar 500 bates quirúrgiques), també van sorgir altres iniciatives de suport. La campanya ha rebut tot tipus de donacions. Com la d’una empresa de Castellar del Vallès que els va regalar bovines per fer bates; una altra que va aportar 800 bosses d’escombraries industrials; el propietari d’una empresa de confecció que els va donar 2.000 metres de goma; la merceria l’Esmeralda que, tot i estar ja tancada, els va regalar “caixes i caixes de fil” o la benzinera Petrolis Independents que va deixar que alguns transportistes poguessin omplir el dipòsit sense pagar. D’altres particulars van fer donacions en metàl·lic de manera desinteressada.
La confecció de mascaretes a mida per a infants també ha estat una altra font de finançament. Quan els impulsors ens vam assabentar que els nens podien començar a sortir al carrer van mirar de fer unes mascaretes a mida per ells. Amb la dissenyadora Merche Jordán van fer un estudi durant una setmana dels models i formats i al final van crear quatre talles de 3 a 5 anys, de 6 a 9, de 9 a 12 i a partir de 12 anys. “Són mides còmodes, amb un teixit especial de protecció al 94,44% per evitar contagiar amb els altres, amb una capa de parafina i un tractament hidrofugat antibacterià per no ser contagiats. S’han fet en doble capa i es va decidir confeccionar-les primer per als nens i després per a la ciutadania en general”, informa Ferrer.
Amb col·laboració de diferents associacions de veïns i se n’han repartit 18.860 mascaretes. També estan gestionant 2.562 comandes. I s’han repartit en 7 punts de distribució perquè la gent pogués anar a recollir-les.
La xarxa de cosidores solidàries gairebé ja ha aturat la seva activitat amb el descens del nombre d’afectats. El dia 30 de maig l’organització va enviar un missatge d’agraïment als tres grups de whatsapp i, per la seva banda el Consorci Sanitari de Terrassa les va obsequiar amb un clauer amb un cor confeccionat amb ganxet i una felicitació.
L’aprenentatge més important que tots han tret d’aquesta experiència “és que la societat s’ha despertat i encara que ho hagi coordinat i impulsat el Comitè per la República de Terrassa s’hi ha involucrat gent amb ideals completament diferents. Aquesta acció ha sobrepassat ideologies i ha sigut una acció de suport mutu de la societat per a la societat. Del poble per al poble”, conclouen. I és que en situacions excepcionals les persones arriben a ser excepcionals.
