“Avui ha estat la meva segona nit començant el dia a casa. No us ho negaré, és molt estrany entrar a la casa on has estat vivint dos anys i reconèixer tot, però no veure res”, relata la Marta Bustos, la jove de 24 anys de Terrassa que va patir greus cremades als ulls i part del pit mentre elaborava sabó casolà. La Marta va sortir diumenge de l’hospital de Seattle (EUA) i s’adapta ara a la vida a l’exterior amb l’ajut del seu marit, el David que l’acompanya dia i nit. “Ahir vam anar de compres i em vaig trobar una dona que coneixia el meu cas. Em va tocar la mà i vaig poder sentir en la seva veu compassió per mi, cosa que em va entristir una mica. Però, d’altra banda, que tanta gent que no conec senti per mi, em fa sentir molt més acompanyada en tanta foscor”, expressa al seu compte d’Instagram on ja té 22.700 seguidors.
Des del dijous 11 de juny l’egarenca ha estat ingressada al Harborview Medical Center i diumenge va ser donada d’alta a l’espera de sotmetre’s a la cirurgia de reparació de la còrnia. “Ara m’adreço a l’hospital per a la primera revisió ocular. Desitgeu-me sort, perquè em moro dels nervis. Segurament em donin ja hora per a la següent cirurgia, que pot ser que sigui algun dia d’aquesta setmana”, informa. La jove segueix el rigorós tractament que li han prescrit els metges: “les gotes en els ulls són molt estrictes: cada hora i mitja o 2 hores. Diu que s’adona que necessita descansar i que “a poc a poc el meu cos es va relaxant”.
Els costos de les intervencions mèdiques a la Marta hauran de ser afrontats amb la recaptació de la campanya “Salvem els meus ulls”, que ja assoleix els 237.500 euros. Amb tot, la família no atura la lluita perquè no sap el cost real del tractament. “Encara no tenim accés ni als informes mèdics ni a les factures. L’hospital que la tracta emet les factures mensuals. És una total incertesa tot plegat”, explica la seva mare, l’Anna Góngora.
La Marta va sortir diumenge molt somrient de l’hospital. “Aquesta és la primera foto que em va fer el David (el seu marit). Espero que es vegi reflectida la felicitat i totes les emocions que vaig sentir en aquell moment. Somnio amb retornar-me aquesta mirada al mirall algun dia”, comenta. “Ara tinc reptes que maig hagués pensat, com acabar-me el plat del menjar, però sé que tot i que serà dur David ho està fent tot tan fàcil”, afegeix.
La Marta viu una muntanya russa d’emocions i sensacions. “Tinc ganes de fer un vídeo i d’explicar-vos en primera persona el que em diuen sobre els ulls i altres sensacions i molèsties que noto”, diu agraint “a cada persona que ha dedicat un segon a pensar en mi”.
