Un total de 154.363 persones estan a l’atur o en situació d’expedients de regulació temporal d’Ocupació (ERTO) al Vallès Occidental, el 34% de la població activa, que seria de 451.812 persones al mes de maig. Això vol dir que una de cada tres persones en situació de treballar està actualment afectada per un procés de regulació o està sense feina. Així es desprèn dels informes que elabora l’Observatori del Consell Comarcal. “Existeix una preocpació molt evident per les xifres d’aturats. La crisi econòmica ja la veien en l’horitzó, com temes com el de Nissan, però ara està impactant amb molta virulència; les xifres de l’atur són demolidores”, reconeix Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal. “La crisi econòmica i la crisi social, com els assumptes relacionats amb l’habitatge o els col·lectius més vulnerables, han de ser l’ assumpte central de l’agenda política, no només en la comarca, sinó en el conjunt del país”, afegeix. En la nostra comarca, la pandèmia ha tingut un “impacte molt important”. L’augment de l’atur es situa en més del 20% interanual i el mes d’abril “van patir la pujada més intensa” de la darrera dècada.
Segons les darreres dades disponibles en l’àmbit comarcal, i analitzades per l’Observatori comarcal, a data de 3 de juny, al Vallès Occidental, s’han presentat un total de 10.519 expedients que afecten 92.827 persones, el 12,8% del total de Catalunya. Al maig, l’atur registrat al Vallès Occidental s’ha incrementat un 4% (2.388 persones més que a l’abril) fins a arribar a les 61.536 persones desocupades. La taxa d’atur registral de la comarca puja fins al 13,6%. Interanualment, l’atur ha crescut un 26%, el que representa 12.700 persones aturades més. L’increment interanual de l’atur és el més elevat des de gener de 2010.
Els ERTOs per força major concentren el 90,5% dels expedients (9.519) i el 75,9% de les persones afectades (70.497). La comarca segueix la tendència observada a Catalunya, amb una moderació del ritme de creixement del nombre d’Ertos per força major i un notable increment relatiu dels iniciats per altres causes. El 29,3% de la població assalariada de la comarca estaria afectada per un ERTO, proporció inferior a la registrada per altres territoris de l’entorn i superior a la del conjunt de Catalunya (26,9%). Segons Isaac Albert, vicepresident del Consell Comarcal, que ha realitzat aquest estudi, “el que hem de fer, i amb la voluntat compartida dels agents econòmics i socials, és ampliar el terminis de l’Ertos per donar tranquil·litat i perspectives de treballar a les empreses. Hem d’evitar que aquest ERTOs en transformin en ERO, és a dir, en acomiadaments”. Para Albert, a la comarca això és el que s’ha fet malament durant anys; “quan una empresa o multinacional ha tancat, l’impacte en el territori ha estat molt fort”. Per Giménez, des del territori s’ha d’ajudar a agilitzar la burocràcia per facilitar la creació d’empreses i que no es perdi inversió i també “formar nous perfils professionals tenint en compte les noves indústries que apareixeran al territori”. Perquè, a més, se “ha de tenir en compte que la indústria ofereix sous més elevats i treball més estables”. Sis municipis concentren dos terços del total de llocs de treball afectats; Terrassa (19,3%), Sabadell (16,3%), Sant Cugat del Vallès (10,5%), Barberà del Vallès (8,8%), Rubí (7,6%) i Cerdanyola del Vallès (5,9%).
En relació amb el teixit productiu dels municipis, destaca l’elevada incidència dels Ertos a Sentmenat, Castellbisbal, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès i Ripollet. Respecte al maig, el nombre de persones afectades ha augmentat en un 3,2% (2.902 persones més). Entre els municipis amb més població assalariada, destaca l’increment relatiu de persones afectades a Rubí, Sentmenat, Montcada i Reixac, Castellbisbal, Vacarisses i Sabadell, tots amb xifres per sobre de la mitjana comarcal.
Sectorialment, la secció amb més persones afectades és la indústria manufacturera (28,9%), seguida del comerç (17,8%), l’hostaleria (12,2%), la construcció (6,3%) i les activitats professionals (5%). Aquestes cinc branques concentren el 70% del total de llocs de treball afectats. Respecte al maig, el nombre de persones afectades a la indústria manufacturera creix un 7,4% (1.859 persones més) i un 3,6% al comerç (579). En canvi, l’hostaleria mostra un increment més moderat (0,4%;44), igual que la construcció (1,2%;70). 322 mesures aplicades pels ajuntaments vallesans davant l’impacte de la Covid-19.
Els governs locals del Vallès Occidental han posat en marxa 322 mesures davant l’impacte de la Covid 19 i per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. L’Observatori comarcal ha actualitzat l’informe de recull de mesures, que es va iniciar al mes de març. L’informe recull les mesures impulsades pels ajuntaments de la comarca que afecten directament als seus municipis i, com a novetat, un cercador de mesures aplicades a escala estatal i autonòmica.
Les mesures municipals estan classificades per tipus, segons si afecten l’àmbit fiscal, al laboral i empresarial o són de suport social. Durant les primeres setmanes les iniciatives de fiscalitat van ser les més acordades, amb exempcions de taxes o dels pagaments de serveis municipals, juntament amb les socials, relacionades amb la distribució d’aliments i les atencions domiciliàries a persones grans.
A mesura que s’ha iniciat el període de desconfinament han augmentat les mesures de suport laboral i empresarial, relacionades amb el comerç de proximitat i la restauració. En concret, les mesures laborals i empresarials agrupen 128 accions, el 40% del total, mentre que els de suport social concentren el 37% (120) i les fiscals el 23% (74).
En aquesta última actualització de l’informe del Consell Comarcal, s’ha incorporat un cercador amb les mesures aplicades per part del Govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya. Les taules amb les mesures estatals i autonòmiques permeten fer una cerca per paraules clau en funció del tipus d’iniciatives i dels interessos. En total s’han recollit 146 mesures d’àmbit espanyol, sent les més abundants les de suport social i econòmic.
