Empadronament per a tothom. Creació d’una unitat municipal antidesnonaments. Mesures per a la baixada i regulació dels preus del lloguer. Transformació radical de l’atenció domiciliària. Prohibició de les residències privades. Aquests són alguns dels punts més destacats del Pla de Xoc Social de Terrassa, una campanya impulsada per una vintena d’entitats de Terrassa per donar resposta a la crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia.
La gestió de la crisi sanitària del cortonavirus “ha evidenciat de nou que els interessos econòmics passen per davant de la garantia de drets i condicions de vida dignes de les persones”, indica la plataforma en el comunicat que diversos dels seus membres van llegir ahir durant la presentació de la campanya. Hi ha pla de xoc a Catalunya i a la resta d’Espanya. Ahir es va presentar el de Terrassa, que proposa “garantir subministraments bàsics i la creació de comptadors solidaris” en un dels més importants eixos d’acció, el de l’habitatge.
Els impulsors del pla volen que aquest esdevingui un òrgan “per fer arribar les propostes socials a les institucions”. I advoquen per constituir un “fons social” per a famílies vulnerables a empreses municipals com Taigua i Funerària. I denuncien la segregació escolar i la massificació a les aules. Defensen “l’escola pública, universal i gratuïta, dins d’un marc d’educació inclusiva amb els recursos necessaris per dur-la a terme amb qualitat”. La plataforma posa èmfasi també en l’atenció domiciliària, un servei externalitzat que ha patit grans mancances en els moments més crítics de la pandèmia. Cal municipalitzar aquest servei, diu el pla, partidari d’acabar amb la gestió privada de les residències geriàtriques públiques i fins i tot de prohibir els centres privats. La iniciativa proposa l’augment de places per a residents i personal.
Dimecres, a Barcelona, representants de 180 associacions i sindicats agrupats en la campanya van anunciar l’inici de protestes per exigir mesures “que protegeixin la majoria de la societat” i que la crisi la paguin les grans empreses i els bancs. La primera mobilització es farà el 20 de juny davant de l’edifici de la Borsa de Barcelona.
Aquests són els punts principals del pla català: derogació de les reformes laborals del PP i el PSOE, establiment d’una renda bàsica incondicional, recuperació de tots els serveis públics privatitzats i els bens comuns en mans de grans empreses, prohibició dels desnonaments i suspensió dels pagaments dels lloguers, hipoteques i subministraments, regularització immediata de tots el immigrants, retorns del rescat bancari i reforma fiscal.
El 23 de març, en el moment més dur de la pandèmia, les organitzacions impulsores del Pla de Xoc Social ja van considerar que el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents, es quedava “molt curt en la protecció de la majoria de la societat i, especialment, de la classe treballadora”. Si el govern realment no volia deixar ningú enrere, com va succeir en 2008, havia d’ampliar les seves mires.
En aquell moment, la plataforma ja va exigir “garantir els recursos públics suficients per a l’aplicació del pla, car les mesures aprovades es basaven “en un augment de la despesa pública i alhora l’exoneració del pagament d’impostos, és a dir, un minvament d’ingressos amb un sistema fiscal ja fortament regressiu. Els milers d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació poden buidar la caixa de la Seguretat Social per a protegir els beneficis de les grans empreses privades”.
Les entitats destacaven que “centenars de milers de sous i cotitzacions socials han de ser sufragades amb diners públics sense gairebé condicions ni contrapartides. En la crisi global de 2008 el rescat al sector bancari desplaçà un problema de deute privat al sector públic i això no es pot tornar a repetir”.
La banca “ha d’assumir pèrdues econòmiques i retornar a la societat el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca en 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat”. De la mateixa manera, “l’IBEX 35 i la resta d’empreses amb enormes beneficis han d’assumir la seva part del cost d’aquesta crisi. No pot recaure de nou únicament sobre l’esquena de la majoria social mentre una minoria continua enriquint-se”.
