Jesús G.O. se sentia atret de forma malaltisa pels uniformes. De metge o de bomber. I havia traslladat aquesta atracció fatal a l’acció mèdica, treballant en diferents serveis sanitaris al llarg dels darrers anys, malgrat no tenir cap titulació al respecte. Una situació inversemblant amb una rellevància notable durant la crisi del coronavirus, en que va treballar en l’Hospital San Joan de Déu de Martorell i en una residència privada per a gent gran de Barcelona. Té només 21 anys, encara que diuen que aparenta més, és veí de Terrassa i a principis del mes d’abril va ser detingut pels mossos d’esquadra després que l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, on va treballar uns dies, detectés la seva irregular situació i la denunciés a la policía autonòmica. L’imputat va treballar durant unes 20 hores al centre de Martorell, segons ha explicat el seu director gerent, i va arribar a signar una acta de defunció.
Jesús G.O., que está en presó provisional a Brians, va aprofitar el caòtic moment que vivia el país, en plena pandèmia de la COVID-19, per presentar la seva candidatura a cobrir alguna de les places vacants a l’hospital de Martorell, adjuntant documentació falsa. Després de la seva incorporació, el centre va comprovar els seus documents i va observar irregularitats. Una consulta al Col·legi de Metges va destapar que no tenia cap titulació adient.
“El vam trucar i de seguida va veure que havia estat descobert i va penjar el telèfon. Immediatement vam fer la denuncia pertinent als mossos d’esquadra”, explica el director gerent de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, Manel Álvarez. “Havia treballat en altres sis centres sanitaris, incloent algun a Madrid. La denúncia va permetre la seva detenció i que no continués fent aquesta feina.”
detenció
Jesús G.O. va ser detingut en una residència per a gent gran de Barcelona, on també es feia passar per metge. Sembla que a principis d’any havia intentat treballar al CAP de Viladecavalls. Se li atribueix el robatori d’una ambulància i altres actuacions irregulars. Els mossos van fer un registre en el seu domicili de Terrassa on van trobar nombrosa documentació i material informàtic.
El cas, més enllà de l’actuació policial, ha obert també un període de dubtes per part de la familia de la persona que va morir a l’hospital de Martorell per COVID-19 i de qui el detingut va signar l’acta de defunció. Els familiars d’aquesta persona de 79 anys i que es deia José, han expresat els seus dubtes en relació al paper que va jugar el fals metge. L’advocat de la família, Borja Hernández, del gabinet Hernández Meca, s’ha queixat de falta de transparència per part del centre hospitalari. “Quan aquest senyor va ingressar, presentava alguna petita molèstia. Durant els cinc dies que va estar hospitalitzat, el centre trucava a la família i la informació que els feia arribar era que l’evolució era positiva”, explica. “L’últim dia, ell va dir que li havien fet un canvi de medicació i que li havien punxat alguna cosa. Que estava negitós, que no es trobava bé. A la família li va dir l’hospital que no hi havia cap problema, però a les 10 de la nit els comuniquen la mort. Sembla, fins i tot, que qui truca és la persona imputada.”
Borja Hernández afegeix que cal aclarir el que ha passat. “No podem saber si va incidir decisivament el canvi de medicació o bé la malaltia va actuar de forma fulminant. Però pensem que s’hagués pogut aclarir fàcilment.” A més, explica que una persona responsable de l’hospital va dir-li a la família que l’estat del malalt era greu des d’un primer moment. “A la família no li quadra aquesta versió amb tot el que els van explicar abans. Aquest és el punt més important de sospita.”
Manel Álvarez, director gerent de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, assegura que el detingut no va tenir cap incidència mèdica sobre cap malalt. I menys sobre la persona a qui va signar l’acta de defunció. “Parlem d’un professional de l’engany. Però les seves actuacions no van tenir cap rellevància clínica”, diu. “Va fer un parell de trasllats que ja estaven pactats i només els va signar. I les dues o tres coses que va fer en el temps que va estar amb nosaltres no van ser rellevants. En la mort d’aquest senyor només va fer la signatura de defunció, que no va tenir cap validesa.”
El doctor Álvarez lamenta l’episodi en tots els seus extrems. “Ens sap molt greu, no pot ser d’una altra manera, no ens havia passat mai. Però també vull remarcar que la nostra denúncia impedeix que aquest senyor pugui seguir fent el que durant uns anys ha estat fent. La seva activitat era seguida per diferents col·legis mèdics.”
La caòtica situació del moment en que es va produir la seva arribada a l’hospital és argumentada com a fet rellevant. “La titulació que va presentar semblava correcta. Va estar unes 20 hores a l’hospital. Se li va fer un acompanyament com sempre es fa per entendre com funcionavem, com ens relacionàvem, com anava el sistema informàtic, i sempre acompanyat. A la nit, el van trucar de planta per certificar la mort d’un senyor i va omplir un certificat mèdic, cosa que no podia fer. Nosaltres sempre comprovem les certificacions en orígen, el que demora el procés uns dies. Però en aquell moment no ens podìem permetre retards per la situació que vivíem”.
