El president de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Juan Martínez, ha dimitit del seu càrrec en sentir-se deslegitimat després de les darreres decisions preses per aquest òrgan de participació popular, destinat a avalar la transparència en el model de gestió pública de l’aigua a Terrassa. Martínez ha donat a conèixer la seva decisió en una extensa carta adreçada als membres de la comissió permanent i del plenari de l’Observatori. La seva marxa obre una crisi en un òrgan de notable incidència en el procés de participació ciutadana en la gestió de l’aigua, que va iniciar una nova etapa el juny de 2018 amb la municipalització d’aquest servei .
El punt de trencament es va produir arran de la postura del representant de l’Observatori en el darrer consell d’administració de Taigua, l’empresa pública que gestiona el servei de l’aigua de la ciutat, celebrat el 15 de maig. En aquesta reunió va ser nomenat el representant de l’Observatori al consell d’administració, juntament amb altres nous consellers provinents d’altres àmbits. Malgrat que Juan Martínez no dóna detalls dels punts de conflicte que han derivat en la seva dimissió, sí que es refereix a diferències de criteri en les posicions defensades per l’Observatori en la reunió. Segons sembla, l’Observatori hauria aprovat en el seu plenari votar a favor de l’aprovació dels comptes de Taigua, situació que no es va produir i que va accelerar la dimissió de Juan Martínez, en desacord amb aquests fets.
Els motius
“Un element important que em motiva a prendre aquesta decisió és la posició defensada com a Observatori en el consell d’administració de Taigua”, explica Juan Martínez. “És una posició a la que m’he manifestat reiteradament en contra, encara que com últimament em passa no he tingut capacitat de convicció davant una decisió ja presa. Crec que la posició defensada no té cap justificació que la recolzi i no es basa en el principi de confiança, que és sobre el que intenta construir-se l’Observatori, sinó en la prevalença del principi de desconfiança com a manera de funcionar. Es basa més en prejudicis que en el qüestionament dels continguts dels informes que es votaven, sobre els quals no hi havia arguments per votar en contra. Crec que no s’ha estat conscient del mal que aquesta decisió fa al projecte de l’Observatori.”
En aquest argument, el fins ara president s’ha referit a alguns models d’actuació que l’han portat a la seva sortida. “Més important que les conseqüències de la decisió, és la forma en què ha estat presa, en què la presidència ha estat ignorada reiteradament. Els arguments de la presidència no van ser atesos en la comissió creada per la permanent per definir la posició de l’Observatori. I penso que ni va ser escoltada, perquè la decisió d’abstenir-se ja havia estat presa al Grup de Control Social. Més greu encara em sembla que als diferents requeriments de l’Ajuntament perquè aquesta postura fos reconsiderada, pels efectes que tenia en el procés d’aprovació, d’acord amb el marc legal, es decidís mantenir aquesta posició sense consultar a la presidència.”
Juan Martínez subratlla que aquests fets són importants perquè precipiten la seva dimissió i evidencien una manera de fer i un procés de desconnexió entre la presidència i el Grup de Control Social (GCS) i també amb la Taula de l’Aigua. “Una segona raó de la dimissió és sentir-me deslegitimat en la meva funció i en la meva responsabilitat”, comenta. “La decisió de dimitir estava presa des de fa temps, per tant no està motivada per la posició defensada per l’Observatori en el Consell d’Administració de Taigua, si bé aquest és l’esdeveniment que la precipita.” En el seu resum de conclusions expressa, en clau personal, la seva convicció que “no sóc la persona adequada per coordinar aquest projecte.”
Un altre element que Juan Martínez exposa en la seva carta de comiat fa referència als dubtes que, entén, s’hi han produït en l’entorn que va impulsar el procés de construcció de l’Observatori. “Un d’ells queda reflectit i expressat en el procés de dimissió de Salvador Pérez. Considero que aquest fet ha impregnat a una part del moviment veïnal i dels grups impulsors del projecte. I, també, ha creat dubtes últimament sobre les actituds de la presidència, dient que són massa presidencialistes o pretenen l’acaparament de responsabilitats. En tot cas, crec que segurament aquests dubtes són normals en un procés altament innovador en el que permanentment hem estat inventant com fèiem les coses, com es podia fer un procés de construcció de complicitats amb l’Ajuntament, alhora que havíem de mantenir i defensar l’autonomia de l’Observatori i dinamitzàvem els diferents àmbits de treball.”
A més, el fins ara president de l’Observatori revela que el camí ha estat difícil, absent de les eines necessàries per explicar la tasca feta. “Hem estat completament desbordats pel treball a fer per donar resposta al Pla de Treball i als reptes plantejats.”
Cansament
Juan Martínez parla, així mateix, d’esgotament personal en aquest període en la presidència, encara que no l’argumenta com a motiu determinant de la seva dimissió. En aquest sentit, es refereix als bloquejos de l’Ajuntament per donar resposta a determinades necessitats essencials per al funcionament de l’Observatori. I cita l’endarreriment en la incorporació de la figura d’un coordinador com una de les causes del sobreesforç fet i l’esgotament acumulat. Martínez explica que sense aquesta figura “la viabilitat del projecte es fa impossible. I crec que l’Ajuntament s’equivoca en el disseny que ha fet per la provisió de la plaça”.
En to cas, manifesta la seva confiança en la viabilitat del projecte. “Segueixo creient que a Terrassa i amb l’actual Ajuntament es donen les condicions per al creixement d’un projecte com és l’Observatori. Crec que aquesta oportunitat és real, encara que requereix un esforç titànic per resistir i per explicar de manera incansable, per discutir i negociar també de manera incansable, i per construir ponts de confiança imprescindibles per caminar com a Observatori. He d’afegir la limitació que ha representat que dos actors polítics essencials de la ciutat, que van ser aliats i motors de la remunicipalització de l’aigua i d’aquest projecte, no hi siguin.”
Lluïsa Melgares, tinent d’alcalde de l’Ajuntament i presidenta del consell d’administració de Taigua, no ha volgut fer lectures polítiques de la dimissió de Juan Martínez. “Fer una empresa pública no és fàcil. Encara estem en temps de transició i en aquest camí, que està sent positiu, hem comptat amb la col·laboració de l’Observatori”, explica. “No crec que aquesta dimissió obri dubtes en aquest procés. Ara ha de ser el mateix Observatori qui decideixi les decisions que ha de prendre. De fet, jo espero que Juan Martínez segueixi col·laborant amb l’Observatori, que és un dels elements nous d’aquest procés que s’ha de consolidar.”
Paraules d’Agraïment
Melgares ha tingut paraules d’elogi a la tasca desenvolupada pel fins ara president de l’Observatori de l’Aigua. “Ha treballat molt i ha estat un bon interlocutor. És una persona molt formada que ha donat molta confiança en la seva feina. La seva dimissió em va causar sorpresa, però poca cosa més puc dir.”
Una de les crítiques del president sortint fa referència al retard en el nomenament de la figura del coordinador o coordinadora de l’Observatori. “Totes les provisions de places s’han aturat amb la pandèmia de la Covid. En el moment que s’aixequin les restriccions, es farà”
