Meknes és una històrica ciutat del nord del Marroc, emplaçada a mig camí entre Fes i Rabat. D’allà és la Samira Ouaddi, que amb el seu marit, el Khalil Echadda, va emprendre fa dos anys un viatge a la recerca de nous i millors horitzons vitals. La Samira i en Khalil van instal·lar-se a Terrassa. En concret, al barri de Can Boada, on viuen amb els seus fills; la Roumaissae, una nena de 5 anys; i en Mohamed, un nen de 3.
“Jo no treballo i al meu marit li han anat sortint feines puntuals des que vam arribar a la ciutat; fins fa unes setmanes, en Khalil feia de repartidor de manera intermitent per a una botiga de mobles; però ara, amb la situació del coronavirus, el meu marit ha perdut la poca feina que tenia, i ens han d’ajudar per tirar endavant”, explica la Samira.
sense xarxa
Al seguiment que des dels serveis socials municipals fan de la família se suma ara el cop de mà que la Samira i en Khalil reben per part de la Fundació Maria Auxiliadora, a la qual estan vinculats des de finals del 2018.
Val a dir que ni la Samira ni el Khalil tenen una xarxa familiar o d’amics a Terrassa que els ajudi a quedar suspesos, evitant així caure al terra, en aquests moments en què les dificultats econòmiques han esdevingut encara més grosses per a ells. L’única família propera que tenen és un germà del Khalil que viu a Manresa, on precisament la família va residir uns tres mesos, just abans d’arribar a la nostra ciutat.
En aquestes circumstàncies d’emergència, l’atenció que reben de la Fundació Maria Auxiliadora es converteix en imprescindible per salvaguardar-los de la caiguda i perquè puguin sobreviure. “Ens donen menjar tres cops per setmana i un lot de productes cada quinze dies”, conta la Samira, tot esperant fugir algun dia d’una precarietat vital aparentment cronificada.
