“El meu cap s’ha posat de nou dintre de l’hospital per afrontar un repte majúscul”, afirma Núria Freixa, nascuda a Ribes de Freser l’any 1957, però egarenca des de fa més de 40 anys. La seva carrera professional l’ha desenvolupat a MútuaTerrassa, on durant 35 anys ha treballat a la unitat de malalties infeccioses de l’hospital. “Portava l’equip d’infermeres de control d’infeccions”, diu. Freixa es va jubilar el juliol passat, però el dia 16 de març, a inicis de la pandèmia, va rebre una trucada de l’hospital demanant-li si podia donar-hi un cop de mà i aportar la seva experiència.
Com ella, molts professionals sanitaris ja jubilats, i també estudiants de l’àmbit de la salut, s’han incorporat als hospitals catalans per fer front a l’emergència assistencial generada pel coronavirus. “Em van trucar, i evidentment no podia negar-m’hi”, recorda Freixa, que just ahir va acabar la seva inesperada estada al centre sanitari.
Assessorar
Aquesta veïna del Centre es va reincorporar així, en el paper d’assessora, a l’equip d’infermeres de control d’infeccions, que en plena lluita contra un virus poc conegut, ha tingut un rol molt important a l’hospital. “En general, la tasca d’aquest equip és evitar la propagació dels virus dintre del centre, i també controlar els que puguin venir-ne de fora, de la comunitat; així que la nostra feina bàsica ha estat agafar tots els protocols sobre la contenció del coronavirus del Ministeri de Sanitat, el CatSalut i l’Organització Mundial de la Salut, i aplicar-los a l’hospital”, indica.
En aquest terreny, Freixa i l’equip del qual ha format part, ha estat en permanent contacte amb el personal sanitari per indicar-li les mesures de prevenció a seguir, i per exemple com s’havien d’emprar els elements de protecció (mascaretes, bates, pantalles…) per tal de minimitzar el risc de nous contagis. Tot i reconèixer que en “algun moment hem hagut de fer un ús més extensiu del material, com usar la mateixa mascareta, sempre que estigués en un bon estat, per a més d’un pacient amb la mateixa malaltia”, la infermera considera que “a l’hospital han tingut prou material per fer una correcta prevenció”.
Freixa apunta que “en tot moment, la prioritat en l’ús dels recursos han estat els professionals que estaven davant del malalt, ja que eren els més exposats al virus -apunta. Nosaltres vam dictaminar que el sanitari que tingués un tracte directe amb el pacient havia de portar les màximes mesures, que eren una bata, uns guants i màscares quirúrgiques, primer, a les quals després es van sumar respiradors de partícules i pantalles”.
SENSACIONS
La infermera recorda: “Al llarg de la meva carrera he treballat enmig de nombroses epidèmies, com la de la grip, cada hivern; o en començar la meva trajectòria, els anys més durs de la pandèmia del VIH”, però admet que “res ha estat comparable amb el coronavirus, perquè hem vist com els malalts ingressaven en un bon estat de salut, dintre del que cabia, i es posaven molt malament en poques hores”.
I admet que davant d’una pandèmia així, la por al contagi sempre hi és present, ja siguis infermera, metge o realitzis altres funcions a l’hospital. “Però molt sovint ens hem explicat, els uns als altres, els nostres temors -recorda. I és d’aquesta manera, compartint les nostres pors, com hem aconseguit superar-les”.
