‘entrega d’aliments a les parròquies s’ha convertit, arran dels efectes socials de la Covid-19, en una activitat preeminent per a Càritas, l’organisme d’acció caritativa i social de l’Església Catòlica, després d’uns anys en què l’entitat ha treballat amb més intensitat els seus programes d’inserció en el món laboral per a les persones en situació de vulnerabilitat. L’emergència del coronavirus ha obligat a canviar l’ordre de prioritats, sobretot perquè des de l’inici de la pandèmia s’han triplicat les peticions d’ajuda (en especial, d’aliments, però també en despeses de la llar, com lloguer i subministraments) que arriben a les parròquies de Terrassa i els municipis de la seva àrea d’influència.
Des de Càritas indiquen que s’estan trobant amb moltes persones que hi truquen per primera vegada per demanar feina. “Gent que sempre havia anat treballant i amb això vivien el dia a dia, però que ara s’han quedat sense res de cop. Són famílies que, en la seva gran majoria, demanen també ajudes per a alimentació i despeses de la llar. I es vetlla des del servei d’acollida per
donar-hi solució”, apunta l’entitat.
segona ajuda
Maria Rosa Cristany, presidenta de Càritas Arxiprestal de Terrassa, que agrupa els municipis de Terrassa, Ullastrell, Viladecavalls, Matadepera i el nucli de Les Fonts, matisa que “la majoria de les peticions ens arriben de persones que ja havien sortit del pla d’aliments de Càritas i abans de la pandèmia tenien treballs precaris o en l’economia submergida; i ara, o s’han quedat sense feina o simplement no poden sortir a treballar”.
“Estavèm en una situació econòmica i social en què de Càritas ens semblava més interessant treballar el vessant de la inserció laboral, però el coronavirus ha vingut de sobte i hem hagut de deixar aquests projectes en un segon pla pel nombre de gent que truca a les parròquies demanant ajuda per aliments i despeses de casa”, diu.
Cristany explica que, en coordinació amb els serveis socials de l’Ajuntament, l’entitat realitza la distribució d’aliments a les parròquies. “Fonamentalment provenen del Rebost, el centre de distribució social d’aliments de Terrassa, però també n’hi ha del Banc dels aliments, i a més les parròquies també tenen un petit rebost propi”, diu.
“Davant d’aquest increment de les peticions d’ajuda ens plantegem obrir algun altre espai per repartir aliments a la ciutat”, afegeix. La presidenta de Càritas Arxiprestal Terrassa posa l’exemple de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, “on han passat de repartir aliments a 6 persones a fer-ho a 14”. O el de la parròquia de la Mare de Déu del Roser de Les Fonts, “on han passat d’atendre’n 24 a 32”.
Afectació diversa
A Càritas apunten que “en una crisi sanitària que ens obliga a tots a quedar-nos a casa, només poden tenir ingressos aquelles persones que poden fer teletreball, o que per les seves condicions laborals les empreses els garanteixen l’ingrés a finals de mes.
L’entitat adverteix que les conseqüències econòmiques del coronavirus en les famílies és variable: “La Covid-19 no coneix les classes socials, però la pobresa i la riquesa de cadascú, sí”, indiquen.
Càritas té una borsa de treball majoritàriament d’ofertes en el servei de la llar. Va ser precisament aquest col·lectiu el que des de l’entitat catòlica van percebre que primer es quedava sense feina, ja en les primeres setmanes de confinament. “I moltes d’aquestes persones, generalment dones, compten a més amb la preocupació de mantenir els fills”, apunten des de l’entitat catòlica.
Durant les primeres setmanes del confinament, a la borsa de treball de Càritas van augmentar les ofertes de feina en l’àmbit residencial, sanitari i de neteges en hospitals i ambulatoris. Moltes d’elles, però, amb contractes temporals destinats a cobrir vacants de professionals que estaven de baixa per diferents motius. “Quan aquests han tornat, els contractes també han acabat”, indiquen.
Des de Càritas també han treballat la situació emocional dels beneficiaris, amb un seguiment telemàtic per detectar-ne les necessitats. L’entitat apunta que els primers dies de confinament, malgrat no tenir feina, alguns usuaris van rebutjar llocs de treball per por a contagiar la família.
“Amb el pas dels dies, però, aquesta por ha anat desapareixent o s’ha vist superada per la necessitat de treballar i tenir ingressos.”, conclouen.
L
