Les setmanes de confinament han donat pas a un nou ecosistema veïnal que ha fet del “quedar-se-a-casa” una oportunitat per conèixer altres persones, teixir amistats, trencar rutines i acompanyar en la solitud. Al carrer de Sant Ildefons, com a tants altres racons de Terrassa, la festa comença després dels aplaudiments de les 8 del vespre amb una, dues o més cançons diferents, en aquest cas tocades per músics professionals i amateurs.
La idea va ser de la parella formada per l’economista Ignasi Torredemer i la psicòloga Remei Prat. Ella estudia piano i ell bateria. Els primers dies de confinament van pensar que en un carrer tan petit -cent metres, catorze portals i el casal i residència Anna Murià- “podíem tocar i fer passar un moment agradable als avis de la residència. Vam començar a les 12 del migdia, però donàvem la murga als que teletreballaven a casa, de manera que vam decidir passar-ho a les 8 del vespre, després dels aplaudiments”.
Poc s’esperaven l’Ignasi i la Remei la resposta d’un veïnat habitualment discret, que abans de la pandèmia creuava poques paraules en un carrer majoritàriament d’habitatges unifamiliars. “La realitat avui és una complement diferent”, celebra l’Ignasi.
“resistiré” i “Bella Ciao”
Cada tarda sonen al carrer Sant Ildefons temes diferents, alguns suggerits pels mateixos veïns, que comparteixen grup de whatsapp. “Tots els dies el ‘Resistiré’, però també el ‘Bella Ciao’, els temes corals de Xarango i Miki Núñez i també el ‘La,la la’ de Masiel”, explica l’Ignasi. El repertori inclou temes de jazz, l’ ‘Oda a l’Alegria’ de Beethoven, “El cant dels Ocells”, de Pau Casals, sardanes i havaneres, aquestes amb la corresponent agitació de mocadors blancs.
El 27 d’abril va sonar “El Virolai” coincidint amb Santa Montserrat “i molts veïns i veïnes es van emocionar, fins i tot van plorar”.
Els temes els interpreta la Remei al saxo i els acompanya l’Ignasi a la bateria. La base de piano la posen la Líbia González i el Miquel Sampietro, tots dos també veïns del carrer. “Com que no tenen altaveu, graven les melodies i les fem sonar amb l’acompanyament dels nostres instruments”.
Els avis i àvies de la residència Anna Murià surten a les finestres a escoltar la música . També a gaudir de l’espectacle dels veïns cantant i ballant als balcons. Sovint, la vetllada s’allarga després amb llargues converses.
“Això ens està servint per fer catarsi -diu l’Ignasi-. Per deixar les pors i les tensions del dia a dia”. Al carrer, “el canvi és espectacular -comenta la Remei-. L’altre dia tornava en cotxe de la compra i una veïna a peu no em va reconèixer per què portava mascareta. Qui ets?, em va preguntar. Quan li vaig dir el nom, em va explicar que la fèiem molt feliç, que vivia sola i que cada vespre se sentia acompanyada”.
Els recitals del carrer de Sant Ildefons tindran continuïtat. En Miquel, el pianista, prepara un vídeo amb les filmacions d’aquests dies i l’Ignasi i la Remei ja pensen en organitzar una festa de final de confinament. “Volem que sigui un dinar al carrer, amb els avis de la residència, els veïns i les nostres músiques. Demanarem permís a l’Ajuntament per tallar unes hores”.
La Remei creu en el valor terapèutic de la música i espera el final del confinament per recuperar el seu projecte de portar recitals en directe “als hospitals i a les residències. És impressionant com la gent que ho està passant malament somriu i es motiva quan sonen els primers acords”.
