La pressió assistencial que els hospitals suporten a conseqüència de l’atenció a les persones que es veuen afectades per la Covid-19, ha propiciat una reorganització dels serveis en molts centres sanitaris. És el cas de Mútua Terrassa, que ha aprofitat la reordenació de l’activitat als CAP de la ciutat (també produïda arran de la pandèmia), així com el tancament de consultes externes i el descens en les intervencions quirúrgiques per tal de crear nous equips de professionals enfocats a fer front al repte que suposa l’emergència del coronavirus.
Un dels reforços que Mútua Terrassa ha implementat és l’anomenat Equip quirúrgic d’hospitalització a domicili. “No és un model nou al país, però sí al Vallès Occidental, on ha estat pioner”, afirma la doctora Inés Arancibia, cap del procés d’atenció i hospitalització a domicili. “Donada la reestructuració de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa per la Covid-19, ens vàrem trobar en una situació en què hi havia menys intervencions quirúrgiques, les consultes externes tancades i més necessitat de llits mèdics. Per tant, teníem professionals que podíem aprofitar per optimitzar tasques”, assenyala. I així va sorgir la idea de crear un equip quirúrgic d’hospitalització a domicili. Cirurgians generals i de cirurgia vascular formen part de l’equip. “Aquest dona servei a tota la població de la qual depèn Mútua, fent cures quirúrgiques complexes, control de post-operats immediats i cures vasculars a casa”, indica.
Aquest, però, no és l’únic nou equip que ha impulsat Mútua Terrassa. N’hi ha un altre que està lligat amb l’assistència sanitària a les residències, on el coronavirus ha causat la mort de prop de 3 mil persones a Catalunya, segons el Departament de Salut. En aquest sentit, des de Mútua han creat els anomenats Equips d’Assistència a Residències (EAR), exclusivament concebuts per abordar la crisi del coronavirus. S’han format a Terrassa, Sant Cugat, Rubí i Olesa de Montserrat, i donen servei a totes les residències del territori que depenen de Mútua Terrassa.
Aquests equips “estan conformats per metges de família que provenen tant de l’Hospital com de l’Atenció Primària, i per infermers/es que també formen part de l’equip d’Atenció Primària de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa”, apunta la doctora.
medicalització
“Els EAR han medicalitzat les residències -segueix-. Han dut a terme tractaments endovenosos, intramusculars, oxigenoteràpia… per garantir l’atenció de tots els usuaris i fer front a les demandes agudes que puguin tenir, tant per la Covid com per una descompensació de la patologia prèvia del pacient (insuficiències cardíaques, infeccions urinàries en sondats, malalties pulmonars obstructives cròniques…)”. Els EAR també atenen malalties en fase aguda que puguin aparèixer.
La doctora Arancibia afegeix que en els casos de persones amb una patologia crònica descompensada, sempre que sigui factible, el tractament es duu a terme a la residència mateix, per evitar fer-ne un trasllat hospitalari, i d’aquesta manera minimitzar el risc d’infecció.
Així mateix, els EAR tenen contacte directe amb el servei d’Hospitalització a Domicili de Mútua, “que els dona suport assumint un ingrés a la mateixa residència, si s’escau”, explica l’especialista. “A nivell de personal i material, els recursos es van coordinar inicialment amb el Departament d’Afers Socials, i ara amb el CatSalut”, apunta.
Tant en el cas dels EAR com dels Equips quirúrgics d’hospitalització a domicili, des de Mútua ja se’n plantegen el futur, de cara a quan hagi passat l’emergència del coronavirus. Pel que fa als EAR, Arancibia afirma que un cop acabada l’alerta sanitària “haurem de redissenyar-los per convertir-los en el que han de ser, els equips de seguiment crònic i valoracions multidisciplinars de les persones que tenen les residències com a llar habitual”. En relació als equips quirúrgics d’hospitalització a domicili, la doctora expressa que “l’experiència està sent excel·lent i que potser caldrà afegir-la a l’oferta del Servei d’Hospitalització a Domicili de Mútua Terrassa”.
cures pal·liatives
Dins del camp de l’atenció domiciliària, l’entitat també ha reforçat el paper que juguen els equips de suport pal·liatiu a domicili (PADES). “Una bona part de les cures pal·liatives no són complexes, com les derivades de demències, malalties cròniques en fase de no opció curativa… Aleshores aquestes cures pal·liatives són assumides pels equips d’Atenció Primària referents del pacient -indica la doctora-. Però hi ha persones que requereixen cures pal·liatives de molta complexitat, ja sigui per símptomes de difícil control (dolor, dispnea, angoixa…), per una patologia que condiciona el final de la seva vida (una Esclerosi Lateral Amiotròfica, per exemple), o per qualsevol altra condicionant que fa que requereixi una intensitat d’intervenció més elevada (l’edat, la situació familiar…)”.
És aquí on tenen un paper els equips de suport pal·liatiu a domicili. “Quan l’equip assistencial d’un pacient creu que aquest té una elevada complexitat, consulta l’equip PADES, que fa la primera visita a domicili -diu-. Després es decideix si la situació pot ser assumida per l’Atenció Primària o si l’ha de seguir el PADES.
L’any passat, a la nostra ciutat, 185 persones es van beneficiar de l’assistència d’aquest equip de Mútua Terrassa.
