Els carrers, places i zones verdes de Terrassa han viscut dues jornades de felicitat amb la sortida dels nens menor de catorze anys al carrer després de més de quaranta dies de confinament a casa. El desconfinament infantil, però, ha estat marcat per alguns pares que no han respectat les mesures de seguretat. A Terrassa, a algunes places i especialment al Parc de Vallparadís es van veure famílies senceres acompanyant els petits i grups de conversa que no respectaven la distància de seguretat.
La gran majoria de les famílies, però, ha gaudit dels dos primers dies de sortida al carrer de manera cívica.
Diumenge va ser un autèntic esclat de joia al carrer, on es van veure criatures fent corredisses, en bicicleta, en patinet i en patins, la majoria acompanyats d’un sol adult. Pels carrers, molts petits passejaven de la mà o prop del pare o la mare. El sol i la bona temperatura van acompanyar un dia de festa al carrer.
Les mesures del desconfinament infantil deixaven clar que els nens poden sortir una hora al dia entre les 9 i les 21 hores. La sortida és per passejar -no es pot jugar a les zones de gronxadors-, i el recorregut no pot excedir el perímetre d’un kilòmetre al voltant de casa.
Però diumenge, i ahir en menor mesura, es van veure algunes persones que no respectaven les normes de protecció. A les places hi havia famílies senceres, avis amb nets, parelles amb tres criatures jugant a la pilota i pares que van aprofitar per fer esport amb els fills. Les imatges van omplir les xarxes socials i a migdia, l’alcalde va fer un comunicat en el qual demanava “normes més clares i més detallades, així com instruments per fer-les complir des dels ajuntaments”. Jordi Ballart apel·lava al civisme i anunciava “sancions” a aquelles persones que no compleixin rigorosament les normes fixades de seguretat.
per torns
Tant als barris com el centre de la ciutat, diumenge i ahir dilluns nens i adults expressaven l’alegria de les primeres sortides després de mes i mig confinats. Ivan Martí, pare de dos nens de dos anys i mesos, va pactar amb la seva parella alternar-se en les sortides. Ahir era el seu torn i de bon matí passejava amb el petit Jai. “Com tenim dos nens, hem decidit fer-ho així”.
L’Ivan ha mirat de no saturar-se aquests dies d’informació “per què no m’aporta res”, explica. Respecte a les mesures de seguretat al carrer defensa que “hem de deixar de banda el policia que tots tenim dins. Només que sentim veus censores que opinen i en algun moment ha de començar el desconfinament de veritat”.
El pare del Jai creu que no és just que es posi el focus en els petits com a agent de contagi. “Sembla que siguin els portadors de la radioactivitat d’Ucraïna i no és veritat” perquè, diu, la majoria de les criatures porten a casa des que van tancar les escoles, el 9 de març.
Al centre de la ciutat, el Franc, un mestre de trenta anys, va decidir esperar a ahir dilluns per treu-re a passejar al Bruno, de sis mesos, convençut que diumenge hi hauria aglomeracions als carrers. A la seva primera sortida en cinc setmanes, el Bruno es mostrava ahir “molt pendent de la gent, intentant mirar tot el que pot encara que s’està morint de son. Fins i tot m’ha espantat una mica, per què fa dos mesos que només ens veu a mi i a la seva mare”.
Franc recorda la importància de la socialització pels més petits. “Nosaltres intentarem sortir una estona cada dia alhora que hi hagi menys gent, perquè és molt important que els més petits s’habituïn a un entorn social”.
Pel que fa als nens més grans, “està sent complicat, especialment a les famílies que viuen en pisos petits”. Els estudiants “estan una mica angoixats, alguns dies pessimistes perquè veuen que això no acaba mai. Tenen ganes de sortir, estar amb els amics. De fet és el que els hi toca”.
En les sortides autoritzades els nens de 0 a 14 anys no poden jugar amb els amics. L’autorització és per passejar i tornar a casa.
Ahir, la Júlia Claramonte (10 anys) i la seva germana Jana (quatre anys) tornaven per segon dia al Parc de Vallparadís, en aquesta ocasió acompanyades del seu pare Jordi. La Júlia explica que diumenge la seva mare la va deixar “donar unes voltes en bicicleta i quan venia gent m’apartava una mica”, un gesto que troba “rar”.
Les dues germanes porten tancades a casa “un montón, com tots”, però confessen que no s’hi han avorrit gens aquests dies. “He jugat amb la Jana -explica la Júlia- i al joc de l’UNO amb la família. És el que més m’ha agradat d’aquests dies”, confessa. Tenir els pares a casa ha permès gaudir d’estones junts que els petits valoren molt positivament.
E
