Només quatre parents van poder acomiadar José. Només van poder entrar en el crematori. La seva germana, María Luque, era allà, però a Pablo, el fill orfe, no li ho van permetre. Ni a la seva filla Marta, ni a la seva vídua, Teresa, ni a la seva sogra, Elba. Només van poder veure el taüt tancat quatre persones amb les quals José no hagués mantingut un contracte estret en quinze dies. José Luque tenia 73 anys i era veí de Ca n’Anglada. El COVID-19 se li ha portat la vida.
José Luque Luque havia nascut a La Carolina (Jaén), però vivia a Terrassa des dels 5 anys. Va ser directiu del JABAC i seguia vinculat al club com a delegat. Informàtic, s’agarrava al seu treball “per a mantenir-se jove” a la seva manera, recorda el seu fill Pablo. Es va jubilar al novembre.
Va presentar febre el dissabte 14 de març. El dilluns 16 li va pujar i va acudir a l’Hospital de Terrassa. Les analítiques van sortir perfectes, però l’endemà la família va saber el resultat de la prova del coronavirus: positiu. José havia de romandre a casa, amb els seus familiars atents a la seva evolució. “El divendres no va tenir ni febre”, recorda el seu fill. Pensaven que era lleu, però en la nit del divendres al dissabte passats van sorgir els problemes respiratoris severs. La família va portar José a l’Hospital de Terrassa. Sofria una pneumònia. Va passar el dissabte i el diumenge en urgències. Una forta crisi va obligar a portar-ho a la UCi el dilluns al matí. Intubat i sedat, tot va anar en declivi. El dimecres va morir per una fallada multiorgánica. No tenia patologies associades. Els resultats d’una revisió realitzada fa dos mesos van fer concloure a la seva doctora que José tenia el cos “d’un home de 50 anys”.
A la seva família li seran lliurades les cendres en uns mesos, “quan tot això passi”.
