Que no falta gran cosa? Passa’t pel paper higiènic i els llegums, ja veuràs", deia un treballador a una companya ahir en un supermercat del Centre. Doncs sí, faltaven articles. No molts en tots els prestatges, bé és cert, però sí havia minvat l’estrella de la minva en aquests dies d’aprovisionament de productes per por del coronavirus i les seves repercussions: els rotllos de paper higiènic.
Els treballadors del súper decantaven la conversa cap a una altra vessant de l’acció preventiva contra la pandèmia: el tancament de col·legis, el perquè d’esperar tant, el què passarà, què farem.
De tretze prestatges de rotllos de paper del vàter, només un contenia articles, i no estava ple. Faltaven altres productes, per descomptat. I faltaven llegums, com va advertir diligent el treballador, i faltava pasta, un dels aliments que van que volen en aquests moments de compres massives, per allò de la seva durada com a alternativa en els rebostos que aquests dies s’estan omplint com en els prolegòmens d’una guerra. Possiblement ho és.
Centenars de persones visiten un altre supermercat, a Sant Pere Nord, a la tarda. És la franja horària crítica, quan conflueixen les persones que acaben el seu horari laboral i han d’anar a aprovisionar-se amb els quals alguna cosa s’han deixat abans o esperen a última hora per a fer la compra.
Un jove es moca amb un mocador de paper mentre mira unes pizzes congelades, a veure per quina es decideix, i altres clients el miren amb prevenció i s’allunyen. De moment, segons diversos empleats, la histèria no s’ensenyorit del comportament col·lectiu dels compradors, pel que fa a les formes, a les presses, als nervis, al lleva’t tu per a posar-me jo, al "jo he vist primer aquest rotllo de paper i me’l donaràs ara mateix". No s’ha arribat a aquest extrem.
Ordre
"Ve molta gent i s’emporta molts productes, però ho fa de manera ordenada i amb bons modals", comenta un caixer mentre atén amb les mans protegides per guants de làtex. "A veure si aconseguim que l’empresa ens doni també màscares. No sols per a no contagiar-nos nosaltres, sinó per a no contagiar a clients si es dóna el cas", reflexiona l’assenyat caixer mentre l’encarregada, amb cara d’urgència, imparteix indicacions a companyes.
No hi ha tomàquets per a amanides, només alguns "cherry" i queden alguns carabassons, però on s’aprecia més l’escassetat és en la carn. El dimecres a la tarda, en un súper de les Arenes a penes es veia carn, només alguna safata de producte arrebossat. Ahir, en un altre establiment es podia arribar a la conclusió que era el millor dia per a abonar-se al vegetarianisme, encara que fos per força. Quedaven pocs cartons de brou i havien volat els macarrons, els espaguetis, els fideus, les patates per a fregir, els llegums enllaunats.
I allà, a primera hora de la tarda, de quatre palets de paper higiènic només un tenia productes, i a mig fer. Es veu que la compra impulsiva del paper del vàter resulta de la confluència de diversos factors, uns atàvics, uns altres de reacció humana. Si veiem que algú compra molts productes d’un tipus, els altres ho fem també, per emulació.
És un efecte "bola de neu". Opera així mateix la possibilitat, remota o no, d’escassetat de subministraments en alguna cosa que moltes persones consideren bàsic perquè suposa el control sobre un aspecte tan íntim com la higiene.
Una altra explicació: els rotllos són un article voluminós, i el seu transport és ben visible. Veiem que algú en porta, però no veiem si porta també molts articles d’un altre tipus. I si veiem les prestatgeries buides, sentim necessitat d’adquirir precisament "això" que falta. I un altre factor confluent en el misteri del paper higiènic: podem buscar una alternativa d’urgència en l’alimentació, però és difícil substituir el paper per una altra cosa per a la neteja de zones corporals no acostumades als hàbits dels nostres avantpassats. I no fa gaire d’això.