"Vishing" és una combinació de les paraules en llengua anglesa "voice" i "phising": pescar amb la veu. És el que fan uns estafadors que truquen per telèfon a les seves víctimes, sobretot persones grans, per enganyar-les obtenint informació bancària per buidar els seus comptes. Simulen anul·lar suposades compres fetes pels perjudicats per internet.
Els Mossos d’Esquadra alerten sobre aquesta pràctica i demanen precaució a les víctimes potencials i a llurs familiars, tenint en compte que els damnificats són, moltes vegades, la majoria de vegades, persones d’edat avançada fàcilment manipulables en situacions de nervis, amb una persona que a l’altra banda del telèfon els acuita amb preguntes que, segons els interlocutors, són pel seu benefici. I els beneficiats al final són els dolents.
Fa unes setmanes, els mossos van desarticular un grup criminal especialitzat en aqueste mètode de "pesca" delictiva. L’operació policial s’ha desenvolupat en diverses fases i, segons els mossos, ha permès detenir el líder principal de la banda, un jove de 24 anys de nacionalitat espanyola. Altres membres de la xarxa han estat imputats.
Els estafadors utilitzen la línia telefònica convencional. Els mossos han comprovat que alguns delinqüents havien treballat com a comercials a domicili d’empreses de serveis o subministraments i possiblement aquesta circumstància els hauria servit per aconseguir dades de les persones a enganyar.
El procediment és aquest. Les víctimes contesten la trucada i es troben amb la veu d’una persona que s’identifica com a treballador d’una entitat bancària o d’una gestora de mitjans de pagament o entitat semblant. Miri, diu, hem detectat una compra per internet amb l’ús de la seva targeta bancària. L’import de la compra és elevat, de tants euros.
L’esquer ja està posat. La víctima veu pujar els seus nervis. Però si ell no ha fet cap compra! Es veu angoixat en trobar-se amb una operació que no ha fet i no domina el tema, no sap com funciona això. Ja no té edat, ni té coneixements. L’estafador es mostra amable, intenta tranquilitzar aquella persona per guanyar-se la seva confianza. L’ardit ja està desenvolupat a ple rendiment.
Els codis
El malfactor telefònic proposa una solució: per anul·lar la compra sol·licita la numeració sencera de la tarjeta bancària i el codi de verificació de la tarjeta, el CVV o CVC. Segueix parlant, però la banda ja está fent una altra cosa alhora: utilitza les dades per a efectuar compres en línia, per internet, compres reals. Demana a la víctima els codis de confirmació que va rebent per SMS i fa creure a la persona enganyada que els codis es generen en el procés d’anul·lació de la falsa operació.
L’interlocutor fraudulent ja ha fet compres d’articles de sortida fàcil al mercat negre: dispositius electrònics i informàtics d’alta gamma, per exemple. Sap on fer les compres: en comerços que ofereixen el lliurament dels articles el mateix dia en una botiga o en una adreça determinada. Altres vegades, els estafadors, amb els mateixos pretextes d’anul·lar la suposada compra, aconsegueixen la contrasenya de la banca digital de les víctimes. I amb la contrasenya duen a terme transferències a comptes corrents d’altres integrants de la mateixa organització criminal.
Els investigats pels mossos en aquesta darrera operació no s’aturaven amb una transferència. Eren capaços de fer una i una altra i una altra fins a deixar sense saldo els comptes del estafats. Després extreien els diners en efectiu el més ràpid posible, "per si les víctimes s’adonaven que havien patit una estafa i anul·laven la llibreta o targeta bancària", diu la policia autonòmica. Les víctimes quedaven en situació "d’extrema vulnerabilitat econòmica", sense recursos, amb els comptes buits. Desesperats.
Jerarquies
La banda funcionava com un rellotge, amb jerarquies clares, amb tasques ben definides per a cada membre. Un seleccionava els perjudicats, un altre feia les trucades, un tercer comprava o recollia els productes adquirits, o els revenia al mercat il·lícit. El grup criminal disposava de "mulers", de persones que aportaven les seves dades personals i/o bancàries per rebre les transferències fraudulentes o per recollir al seu nom les comandes. Eren intermediaris, col·laboradors com els "mulers" de drogues.
En principi, el grup investigat va aconseguir més de 500.000 euros en més de cent estafes comeses arreu d’Espanya. Però era a Catalunya on la banda estava establerta i on recollien la major part de les mercaderies que adquirien amb les seves estratagemes per enganyar persones grans. El líder de la banda, detingut el 12 de febrer a l’Hospitalet de Llobregat, va ingresar a presó, però les investigacions no han acabat.
