El coronavirus també s’està escampant pel món empresarial i econòmic de Terrassa i comarca com una taca d’oli d”incertesa" per si la situació de l’epidèmia empitjora i les plantilles es veuen afectades i també per si, davant d’aquest escenari, es prenen mesures més dràstiques, com limitacions de la mobilitat, que poden afectar els treballadors, el subministrament i vendes. En la majoria de casos, fins al dia d’avui, no existeix una afectació directa sobre l’activitat econòmica a excepció de les empreses amb fàbriques de producció a la Xina i molt especialment al sector dels esdeveniments corporatius, que ha patit una davallada del 70% de les comandes arran de la suspensió d’actes multitudinaris, com el mateix Mobile, congressos i altres reunions
Les grans companyies han fet els deures i tenen plans de contingència per si les seves plantilles queden afectades pel virus però les petites, amb poc treballadors, són ara mateix un mar de dubtes sobre com hauran de reaccionar i quins suports tindran de les Administracions. Això és el que es percep des de la patronal Cecot, que està rebent nombroses consultes aquests dies.
Hi ha diverses preocupacions que és repeteixis. "Falten directrius i eines per si algun treballador es posa malalt; saber què es pot fer si la resta de la plantilla quedés en quarantena", diu Josep Maria Bosch, assessor laboral de Cecot. L’interès de l’empresari és saber com recuperar aquest temps d’inactivitat. Bosch apunta que el més adient seria "pactar mesures de flexibilitat, com pactar setmanes de vacances o la redistribució de la jornada" per salvar la situació. I si no és possible i el temps d’inactivitat es prolonga, llavors s’hauria de pensar en un expedient de regulació temporal. Encara que el Govern es fa càrrec de la baixa en un 75% en casos de coronavirus, l’empresari ha de seguir pagant la quota patronal a la Seguretat Social. I també és això motiu de preocupació. "Si una empresa té 5 o 8 treballadors de baixa, és una càrrega molt important. Que hi hagi una persona de baixa és assumible però tants suposaria una situació excepcional", diu Bosch. També s’han rebut consultes sobre les conseqüències de possibles reduccions de la mobilitat. Per exemple, ha trucat un empresari que té una pime de quinze treballadors, dels quals cinc viuen a Barcelona. Si es limités l’entrada i sortida a aquesta ciutat, seria un problema perquè "l’empresa no podria treballar, per exemple, si el personal de producció no pot venir". De fet, se sap d’empreses que estan prenent mesures però són les menys. "Hi ha empreses que estan fent tele treball però són de sectors molt específics com informàtica i telemàtica i serveis administratius, però és clar, a la indústria aquesta possibilitat no hi és", diu Josep Maria Bosch, assessor laboral de Cecot. El tele treball es podria estendre si a Catalunya, com ha passat ja Madrid, tanquen les escoles. "En aquest supòsit, s’hauria d’implantar de manera automàtica perquè els pares no poden deixar els nanos amb els avis, ja que són població de risc".
Una crisi molt important
En qualsevol cas, el primer sector que ha patit la crisi econòmica del coronavirus ha estat el sector d’esdeveniments corporatius. Ja van patir la suspensió del Mobile però això només va ser la punta de l’iceberg. Després han seguit actes corporatius en empreses, sobretot del sector farmacèutic, congressos, esdeveniment al sector bancari i un llarg etcètera. Segons Joan Carles Martín, president de l’Associació Professional de l’Audiovisual Català, amb seu a Cecot, s’han anul·lat el 70% de les comandes. "Hi ha empreses que s’han quedat sense res per als tres mesos vinents. Aquelles que feien només congressos ja s’estan plantejant EROs o reducció de plantilles". Les empreses amb fàbriques a la Xina ja han patit les conseqüències del coronavirus de manera directa. Joan Mitjavila és director de Prodisol, que fabrica juntes industrials per a diversos sectors (amb instal·lacions a Terrassa i integrada al grup Cipsa Circuits). La companyia té una factoria a Cixi, al gegant asiàtic. Per les restriccions imposades per Govern de Pequín, la fàbrica a la Xina va estar aturada durant diverses setmanes i "això va provocar una caiguda de la facturació del 50% al febrer; també hem hagut d’endarrerir els lliuraments als clients". En qualsevol cas, proveïdors i clients, diu Mitjavila, s’han mostrat "comprensius amb la situació" i l’empresa espera que "durant l’abril ens posarem al dia en comandes i entregues i podrem recuperar la facturació que vam perdre al febrer". Una altra empresa industrial que mostra la seva preocupació és Talleres ABSA, fabricant de panys metàl·lics i electrònics. "La pitjor mesura per nosaltres seria que limitessin la mobilitat de les persones perquè no podem fer tele treball. I els nostres productes necessiten armaris, mobles, taquilles que també s’han de fabricar i instal·lar a un lloc físic", diuen fonts de l’empresa, que "asseguren que tot està una miqueta més parat, i ja preveiem que mourem menys volum de negoci que l’any passat".
La Generalitat, les patronals i els sindicats a Catalunya han pactat un protocol d’actuació en les empreses en relació amb l’epidèmia del coronavirus. És el primer acord aconseguit entre totes les parts a Espanya per a afrontar la crisi del virus COVID-19. El pacte es va tancar en el marc del Consell de Relacions Laborals en el qual a més de la Generalitat estan presents, els sindicats CCOO i UGT i les patronals Foment del Treball i Pimec. Entre les propostes que contempla el protocol destaca l’adopció de mesures de flexibilitat interna negociada entre l’empresa i la representació legal. Entre les propostes que contempla el protocol destaca la creació de mecanismes de bosses d’hores per a flexibilitzar les necessitats de producció, les adaptacions del calendari laboral, la reprogramació de les activitats formatives, la redistribució de la jornada laboral, l’establiment de sistemes de permisos per a adaptar la càrrega de treball o l’establiment de les regles de compensació. En el document, el Consell de Relacions Laborals recomana l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el teletreball. En el cas que no hi hagi possibilitat d’adoptar mesures de flexibilitat laboral ni d’ús de mecanismes de teletreball en el document es preveu la suspensió dels contractes tal com preveu l’Estatut dels Treballadors. Se citen els articles 45 i 47 que fan referència a suspensió de contractes per diferents raons. En el cas que la suspensió sigui a través d’un ERE (expedient de regulació d’ocupació) de caràcter temporal per raons de "força major" s’haurà de comptar amb el vistiplau de l’autoritat administrativa laboral corresponent.
