L’Auditori Municipal va acollir ahir al vespre l’acte institucional del Dia Internacional de les Dones amb una de les veus més autoritzades de l’ecofeminisme a Europa. L’antropòloga Yayo Herrero, enginyera agrícola, educadora social i referent de l’ecologia, el feminisme i els drets humans, va reflexionar sobre la ruptura dels llaços entre les persones i la natura i va fer una crida a la mobilització social. “El planeta se sosté sol, no necessita ningú -va dir-. Ara toca garantir les vides dignes de les persones”.
La celebració institucional del 8M va començar amb el lliurament dels premis del Concurs de Cartells del 8 de març. L’alcalde Jordi Ballart va fer entrega del primer guardó a Ali El Moussaui, autor del cartell del 8M d’aquesta edició 2020. També van pujar a l’escenari Tamara Cantón, guanyadora del segon premi, i Laia Fonollet, que va rebre el tercer guardó. Tots tres són alumnes de l’Escola municipal d’Art i Diseny, a la que aquest any s’ha encarregat la creació del cartell del Dia internacional de les Dones.
L’acte el va tancar Lara Muním, alumna del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre, que va interpretar l’espectacle “Així sona el meu cos”.
La crisi ecològica
Yayo Herrero va deixar ahir sense paraules a l’auditori amb la seva reflexió sobre la repercussió de “l’economia desbocada” sobre la vida quotidiana de les persones. La ponent sosté que “l’economia, la política i la cultura hegemòniques lliuren una guerra contra els pilars de la vida humana” amb la seva aposta pel creixement desbocat. Hi ha límits, adverteix, i els hem sobrepassat fins a arribar al “xoc estructural, a la crisi ecològica”.
Per Herrero “no és veritat que el creixement econòmic millori la vida de les persones”. Els humans lliurem una “guerra contra la natura” que ha portat a l’esgotament de ls recursos naturals, especialment l’energia i els materials. Les ciutats són l’exemple d’un model “esgotat” que requereix ser repensat. “Les ciutats estan pensades des de la lògica masculina, dissenyades pels desplaçaments de casa a la feina” i el resultat és que avui el model urbà “no se sosté sense grans aportacions d’energia fòssil”.
No hi ha una solució inmediata al problema. L’alternativa de les energies renovables “de cap manera podran fer front al ritme de consum actual” i la quarta revolució industrial, que passa per la robotització i les noves tecnologies, “requerirà, com l’economia actual, de materials i minerals. Els números no quadren -adverteix Herrero-. O cuadraran, si els privilegis són per només una part de la població”.
Posar la vida al centre
Yayo Herrero va recordar que l’ecofeminisme reclama “polítiques i economies que posin la vida al centre”, que garanteixin “vides viscudes amb dignitat per tothom”.
La sortida de la crisi ha derivat en una societat dual, amb desigualtats creixents. Una situació que “es pot modificar”, per què “es pot disputar l’hegemonia política. No és veritat que no hi ha alternativa”.
Ja s’hi han construït “lògiques distintes que dormen als calaixos dels ministeris”. Toca, per tant, “disputar l’hegemonia política. Necessitem moviments socials que decideixin posar fre a aquesta lògica destructiva”.
I no només en els àmbits del poder, també en una societat on “l’economia s’ha convertit en una religió civil. Hem interioritzat que tot pot ser sacrificat perquè l’economia creixi”. Però l’economia “decreixerà si o sí. Per les bones, si som capaços de viure amb menys recursos materials i energètics, o per les males, reduint el cercle de privilegi i expulsant les persones”.
