Va ser sotmesa a un consell de guerra, condemnada i expulsada de la ciutat per la dictadura l’any 1942. Vuit dècades després, Terrassa obre les portes per retre-li homenatge.
L’Ajuntament de Terrassa i diferents entitats organitzen un cicle d’activitats per reconèixer la figura de Quitèria Tarragó i Casellas i la seva lluita per una societat més lliure i igualitària. Llevadora, sindicalista i política, va ser la primera dona regidora a la ciutat el 1937.
La sala d’actes de la Masia Freixa va acollir ahir el primer de tres activitats d’homenatge a la Quitèria. La primera, hir a càrrec de la historiadora Teresa Rodríguez, va revelar la trajectòria d’aquesta dona compromesa, fins ara desconeguda. Divendres, l’Auditori Municipal estrenarà l’òpera “La maternitat d’Elna” i el 9 de juliol, el Saló de Sessions de l’Ajuntament acollirà un acte institucional amb el descobriment d’una placa commemorativa a la façana de l’edifici La Gota de Llet del carrer de la Unió.
Ahir, la historiadora i professora Teresa Rodríguez va presentar el resultat de la investigació del Centre d’Estudis Històrics i del Casal de la Dona sobre la figura de la Quitèria, en la que també han treballat Montse Cardó i Mercè Gòmez.
L’estudi revela que va néixer l’any 1896 a Les Piles (Conca de Barberà) i de seguida va emigrar amb la seva família a Sabadell, on va treballar a la indústria tèxtil mentre estudiava per ser llevadora.
La jove Quitèria arriba l’any 1925 a Terrassa, on s’incorpora a la consulta mèdica del doctor Miquel Vinyals, que després seria la seva parella. La dona va treballar a L’Hospital Maternal de Terrassa i de seguida es va implicar professionalment i políticament. Va ser membre de la junta del col·legi professional de llevadores i presidenta de la intercomarcal. També va militar a la UGT i va desenvolupar una intensa activitat com a conferenciant i ortadora en mítings polítics.
“Un dels seus objectius era que les dones parissin a l’hospital – va comentar ahir Teresa Rodríguez-. També va lluitar per la professionalització de les dones. A la rereguarda, amb els homes a la guerra, defensava que eren les dones les que havien d’ocupar els seus llocs i defensar el projecte republicà”.
consell de guerra
El 29 d’octubre de 1937, un decret de la Generalitat va expulsar els representants de la UGT dels ajuntaments i Quitèria va perdre la seva cadira al Consistori. A finals de 1942, ja en ple franquisme, va ser sotmesa a un consell de guerra i condemnada a 12 anys de presó. Va sortir quatre anys més tard amb la condició de no tornar a Terrassa.
A partir de 1946, les investigadores van topar amb un mur de silenci. El rastre de Quitèria es perd quan, un cop excarcerada, es desplaça a València.
Han estat les xarxes socials les que han permès arribar a la família i a la primera foto de la Quitèria, a través de la seva neboda-neta Maria Carme Humet. “Ha estat una trobada molt valuosa -explica Rodríguez-. Ens ha relatat que va tornar a Barcelona, on van obrir un consultori i que va morir l’any 1980 sense rebre compensació per les injustícies ni cap reconeixement. Això si, fins al darrer moment va conservar la bandera republicana”.
