Em fa por anar per la calçada perquè és molt perillós. Si fico una roda del patinet en un forat, cauré a terra segur”, afirma un usuari de patinet elèctric. El mateix opinen ciclistes o fins i tot motoristes que transiten diàriament per alguns dels paviments més malparats del nucli urbà de Terrassa. I de paviments malparats, n’hi ha uns quants a la ciutat, a tenor d’un succint recorregut per carrers i avingudes. No és un mal estès a tota la localitat, pero on les vies estan marcades per la deterioració aquesta acostuma ser onerosa.
No són pocs els veïns i vianants que denuncien el mal estat del ferm al carrer de Sant Antoni, jalonat per forats cada pocs metres en el que constitueix una sèrie de foradades segurament ocasionades pel pas continu d’autobusos. No es tracta de mers sots, d’ondulacions, o de lleugers enfonsaments. Es tracta de forats amb l’asfalt enfonsat en els quals els vehicles fiquen les seves rodes si els conductors no agusen els seus sentits o no estan acostumats a passar per allà. I a vegades, ni sabent-ho es deslliuren d’una sacsejada.
El carrer de Sant Antoni és un dels més perjudicats a tenor del recorregut efectuat per aquest diari per diverses zones de Terrassa després de rebre queixes d’usuaris de la via i veïns. En aquest carrer del Centre, que neix a la plaça del Doctor Robert i acaba al carrer de la Creu Gran, se succeeixen les foradades, algunes d’elles de gran envergadura, amb pedres soltes, i provocadores potencials de problemes de circulació.
Davant del número 39 n’hi ha un dels més aparatosos i no li va a la saga el forat que pot observar-se davant del número 30. El del número 72 és de gravetat similar, encara que hi ha sots també davant dels números 65 i 88, i enfront del 57 i el 60. Pel carrer de Sant Antoni pugen autobusos, cinc línies.
Pel carrer de García Humet, paral·lel al de Sant Antoni, també pasen busos. I allà s’aprecien també uns quants sots i un enfonsament en la boca d’un embornal.
El recorregut continua cap al Nord. Es detecten irregularitats en l’entrada a la plaça de la Creu Gran pel carrer de la Societat i en la confluència del carrer de la Societat amb el de Sant Joan, i en la intersecció amb el carrer del Nord. Aquesta via està esquitxada de trams en mal estat, però el pitjor està per arribar si es treu el cap, només es treu el cap, pel carrer de Sant Valentí, caracteritzat per tenir l’asfalt molt castigat en desenes de metres de trajecte.
uns sots
Les repercussions d’unes obres han dificultat el pas per l’inici del carrer de Arquimedes, però aquests defectes semblen conjunturals per una acció externa al manteniment urbà. En altres zones pròximes la situació és diferent. Es veuen forats prop de la intersecció del carrer de l’Infant Martí amb la Rambla d’Ègara i uns sots que conviuen amb pegats en l’asfalt al costat del carrer del Comte Borrell. En aquesta mateixa via, al costat del número 7, s’aprecien forats en un tram de llambordes, i dos sots davant del número 15. A l’altre costat del carrer de Galileu es perceben més orificis en la calçada i un pegat col·locat en un tram amb irregularitats ja està enfonsat prop del número 103 del carrer de Galileu. A l’altura del 194 hi ha uns quatre metres d’asfalt enfonsat.
La Ronda de Ponent és objecte també de queixes, sobretot en el tram corresponent a Poble Nou-Zona Esportiva. En aquest sector els conductors, sobretot de vehicles de dues rodes, han de sortejar un parell de grans forats al costat d’una tapa d’embornal, per exemple a uns metres del carrer de la Salut, sense parlar de les voreres aixecades per arrels d’arbres des de fa anys. L’asfalt està escrostonat prop del pont de la carretera de Rellinars. Més amunt, en l’avinguda de Béjar, una tapa del clavegueram està circumdada per un forat en forma de circumferència i en l’encreuament amb el carrer del Dibuixant Avellaneda una franja amb irregularitats travessa els dos sentits de la marxa.
Els carrils-bici de la ciutat tampoc se salven d’irregularitats, enfonsaments i sots de diversos aspectes i graus de perillositat. El de la plaça de l’Aigua, d’entrada a la Rambla de Francesc Macià, és un exemple de l’estat millorable d’alguns trams atrotinats.
E
