La conselleria de Salut impulsa el "total respecte a les decisions de les dones" a l’embaràs, el part i el postpart a través d’un Protocol d’Atenció i Acompanyament al Naixement que renova l’anterior de 2003. El document incorpora novetats com la perspectiva de gènere i els nous models de família; l’atenció precoç de possibles casos de violència masclista en l’embaràs, context en el qual roman especialment ocult; i la previsió que la primera visita postpart sigui al domicili, per a un millor seguiment de la lactància materna i de la salut mental i anímica de la mare.
La majoria dels protocols s’han anat incorporant a l’activitat diària dels hospitals terrassencs, que s’han convertit en referent com a serveis amb parts vaginalistes, amb respecte a la voluntat de la dona i al pla de part signat per ella, i també amb l’oferta de sales de part natural.
A més, la xifra de cesàries a Terrassa està molt per sota de la mitjana catalana. A l’Hospital de Terrassa només són el 14 per cent dels parts, per sota del llindar del 15 per cent que recomana l’OMS. A Mútua són el 19,89 per cent, molt per sota de la mitjana catalana del 27 per cent.
Les dones embarassades són cada dia més exigents a l’hora de triar un hospital on donar a llum de la manera més natural i humanitzada. Moltes fan ruta pels hospitals de l’àrea metropolitana a la cerca d’estadístiques vaginalistes, equips atents a les seves necessitats i parts on la mare tingui el control del seu propi cos. Mútua i Hospital de Terrassa són tot un referent.
La dona i el nadó, al centre
Àngels Vives, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Terrassa, i Gràcia Coll, supervisora de la Sala de parts de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, expliquen que fa temps que el dos centres treballen en la humanització del part, "posant a la dona i el nen en el centre de l’atenció".
Vives cita com a exemples el respecte, "en la mesura del possible" al pla de part, que s’elabora al voltant de les trenta setmanes d’embaràs. També la informació sobre maniobres com "la de Hamilton -el despreniment de l’úter la part inferior de la bossa amniòtica per induir el part- i el tacte vaginal a les quaranta setmanes de l’embaràs. S’informa les dones i si diuen que no volen, es respecta la seva decisió".
Posar la dona i el nadó al centre de l’atenció és un dels principis base del protocol 2019 que ja s’aplica, explica Gràcia Coll. ". A Mútua es practica el "pell a pell en tots els parts i cesàries, sempre acompanyats de la parella o la persona que decideix cadascú. El nadó arriba a la maternitat fent pell a pell amb la mare i no se separen en cap moment de l’estada". Si el nen ha de quedar ingressat, sempre que es pot la cura del nadó es du pels mateixos pares, com "el cangur, l’alletament matern precoç o la cura individualitzada en el nadó preterme".
Al Consorci Sanitari de Terrassa es fa un seguiment de l’embaràs "des de la primera visita al CAP fins després del part. Les llevadores de l’assistència primària i el personal de l’hospital comparteixen protocols", explica la doctora Vives.
Cada cop són més les dones que demanen parts naturals. A l’Hospital de Terrassa ja són el 68% els naixements sense medicalització ni instrumentalització. "Un 18 per cent són instrumentats, però sense fòrceps ni espàtules, només quan és imprescindible amb el vacuum o ventosa obstètrica, gens agressiva. També s’han reduït molt les episiotomies".
A Mútua disposen d’una sala de part natural amb mesures de confort i analgèsia alternatives, així com a utillatge per facilitar el part en la posició que demani la dona.
L’Hospital de Terrassa és referent també en oferta de part natural i espera "aquest 2020 poder equipar una sala amb banyera. L’objectiu és que la dona se senti com a casa".
El Protocol d’Atenció i Acompanyament al Naixement 2019 posa l’accent en la detecció i el tractament de la depressió postpart. "Hi ha la falsa creença que la dona embarassada o que acaba de ser mare ha d’estar contenta i no és així". Àngels Vives recorda que "la societat no entén que es pugui estar trista i la dona no ho expressa per què és un estigma social". Avui, un 10 per cent de les gestants tenen risc de patèixer depressió postpart.
Llevadores, psicòlegs i psiquiatres especialitzats en perinatal treballen amb els obstetres, pediatres i les treballadores socials per a detectar aquestes situacions de manera precoç i especialment per localitzar situacions de vulnerabilitat durant l’embaràs. Ho fan tant a Mútua com a L’Hospital. "Hi ha població en risc psico-social per raons econòmiques, per consums de tòxics o precarietat social", comenta la doctora Vives.
Durant l’embaràs s’apliquen processos de clivatge per detectar consums de tabac, alcohol, drogues o per violència masclista. "Les entrevistes dirigides les fem en solitari. La violència masclista és preeminent en les gestants i no acostumen a denunciar-ho".
Pel que fa a l’atenció als col·lectius LGTBI, a Mútua els professionals estan formats en matèria de diversitat afectiva i sexual "per una atenció sanitària equitativa i inclusiva". El centre fa temps que treballa amb les entitats de la ciutat per tal de detectar possibles situacions de malestar o incomoditat".
A L’Hospital de Terrassa també han incorporat protocols en perspectiva de gènere i s’està en procés de crear un protocol de maneig trans en tot el procés d’embaràs, del part i el postpart.
