Aquest diumenge no va ser necessari anar fins a masies i clubs d’hípiques per veure cavalls. La ciutat va acollir la Festa dels Tres Tombs, una celebració de llarga tradició a pobles i ciutats que es fa cada any en homenatge al patró Sant Antoni Abat, protector dels animals domèstics i dels traginers. La cercavila va repetir èxit de públic, sobretot familiar i van ser molts els nens i les nenes que van demanar una fotografia a prop dels cavalls quan estaven aturats.
Enguany, la Festa dels Tres Tombs no s’ha escapat del debat sobre si és necessària la participació d”animals, en aquest cas els cavalls, en festes populars. La qüestió, que ha pres força en l’última edició de la cavalcada de Reis, també ha continuat amb els Tres Tombs. I la passejada de cavalls a Terrassa va arribar amb més mesures de seguretat i protecció, tot i que la Federació Catalana dels Tres Tombs i Amics de Sant Antoni Abat ja aplicaven un protocol per aquesta celebració.
Malgrat tot, el debat va estar present i es va visualitzar. Durant la passejada van aparèixer un grup de persones amb unes pancartes de rebuig a l’ús i exhibició d’animals en festes. "Els animals no són esclaus", "Els animals no són un entreteniment", deien algunes de les cartolines que es van aixecar a alguns dels punts del recorregut, com davant dels antics Jutjats de Terrassa. Participants a la cercavila van explicar que respecten l’opinió dels opositors però no la comparteixen. "Crec que en aquest moviment d’entitats animalistes hi ha desconeixement. Qualsevol persona que li agraden els animals i en té, els estima i els cuida molt bé", va comentar la Judit, a dalt d’un elegant carruatge vingut d’Esparreguera.
Al seu costat, en Joan, hi afegia. "Seria una llàstima que, al final, una tradició com aquesta de Sant Antoni Abat s’eliminés del calendari. A vegades es parla sense saber. Perquè ara els cavalls tenen bona vida; una higiene diària i una nutrició adequada i tots els controls i les vacunes sanitàries perceptibles".
Representants del Club d’Hípica Manuel Molina de la carretera de Rellinars van coincidir. "Aquests cavalls estan més amanyagats que les persones. La polèmica que s’ha obert és desmesurada. Qualsevol que tingui dubtes els pot resoldre preguntant a la gent que cuida i s’estima aquests animals", van manifestar Maria José Llamas i Adela Farré del club citat.
"Del blanc al negre"
Traginers i genets a favor dels Tres Tombs i també el públic que va consultar aquest diari. Lluïsa i Francisco, propietaris de dos gossos recollits del carrer, van manifestar que "tot el que es faci per millorar la seguretat i la protecció està bé". Montse i Eladio van ser de la mateixa opinió. "D’entrada, una persona que té un animal, sigui un cavall o un gos o un altre, és perquè l’estimarà i el cuidarà bé. Crec que hem anat del blanc al negre. O tot o res".
Lluís, un altre espectador, també dubtava de la polèmica. "Els i les propietàries no posarien en risc els seus animals i, per tant, cal confiar. Em sembla que tot plegat és una mica exagerat".
Amb tot, la festa de llarga tradició es va desenvolupar amb tota normalitat i carros, carruatges i cavalls van ser els protagonistes del tram principal de la Rambla d’Ègara per un parell d’hores.
La cercavila, com és habitual, va sortir de Can Boada, a les 12 del migdia, encapçalada per la banda musical de Sants, seguida del cap de colla, Carolina Herrera, l’abanderat, Joel Tubert, la portadora del banderí, Noah Medina, i el carro amb la imatge de Sant Antoni Abat. A continuació van desfilar l’alcalde, Jordi Ballart, i la regidora de Cultura, Rosa Boladeras (aquesta vegada a peu i acompanyat un poni); i tot seguit els genets, la majoria de clubs d’hípiques, i carruatges de festa i carros de treball.
Carros singulars
Entre els models van encuriosir la presència de tres carros que portaven carabasses, ampolles de cava i caixes de tèxtil. Els tres van ser dels més fotografiats donat que feien recordar un passat de pagès, d’agricultura i d’indústria florescent. Per cert, el de les caixes de tèxtil a més portava un gos a dalt de tot, un fet que va cridar l’atenció en una passejada plena de cavalls. En aquest carro també es van observar llaços grocs a favor de la independència de Catalunya. La cercavila, com és preceptiu, va fer els tombs (dos, abans eren tres però s’ha escurçat per donar més agilitat) pel tram central de la Rambla, des el Centre Cultural de Terrassa fins al Portal de Sant Roc. I, com sempre, va haver-hi un moment en què les vies de baixada i pujada es van emplenar de cavalls i de traginers que endolcien el pas abocant caramels. La imatge d’altres èpoques va quedar immortalitzada pel públic a través de les càmeres del mòbil i també de càmeres fotogràfiques de sempre. Passades les dues de la tarda, ja no hi havia ni rastre de cavalls pel Centre de la ciutat. Els vehicles -cotxes, autobusos, bicicletes i patins, ja tornaven a circular per l’artèria i els cavalls havien tornat al seu hàbitat, al seu estable, al camp.
