Un cop amb l’informe a les mans -fa setmanes que el tenen- l’equip de govern ha de decidir què fa. En cas d’assumir les seves conclusions, com és d’esperar, i descartar la municipalització del servei, encara hi ha incògnites sobre la taula.
La més immediata és quan es podrà acabar amb la temporalitat de l’actual servei. L’empresa mixta Tmesa (participada al 80% per Avanza i al 20% per l’Ajuntament) porta amb el servei prorrogat des de finals de 2009, i des d’aquest any, la pròrroga ja està, fins i tot, fora de contracte, ja que la concessió actual, que data de 1989, era de 20 anys i 10 més en cas de pròrroga.
Si l’equip de govern assumeix els plecs de clàusules redactats durant l’anterior mandat, no està clar que els terminis legals permetin que l’adjudicació del nou operador es pugui fer aquest mateix any i no haver de fer una nova pròrroga.
La insistència d’ERC
ERC va ser molt crítica el mandat passat, quan era a l’oposició, amb la gestió feta per l’anterior govern del concurs de l’autobús. La seva opció era la de la gestió directa. El grup insistia que les empreses privades convertirien en una batalla legal les licitacions de concursos públics i que, el fet de vetllar pel seu benefici empresarial, feia que rebaixessin la qualitat del servei.
La gestió de la xarxa d’autobusos urbans fa set anys que està encallada, des que el 2013 es va obrir el primer concurs per a la seva adjudicació. Els recursos presentats pels operadors i els errors en la tramitació van portar el govern, llavors amb l’alcalde Jordi Ballart al PSC, a anul·lar-lo, l’abril de 2015. Després de tornar a debatre el model de gestió, l’executiu va insistir durant el mandat passat en què la millor opció era l’adjudicació a una empresa privada, però el gruix de l’oposició no el va recolzar. Tot i això, el govern socialista va poder aprovar l’inici del procés per a una nova licitació el gener de 2019, amb els vots del PDeCAT i Cs. Però, en canvi, al maig no va obtenir el suport suficient per donar llum verda als plecs de condicions del nou concurs.
El govern sorgit de les eleccions de maig del 2019 (TxT i ERC) es va agafar al fet que els plecs no estaven aprovats (tot i que sí redactats, precisament per l’AMTU) per fer una nova “aturada política” en aquest tema i tornar a estudiar els models de gestió. La conclusió ha tornat a ser la mateixa que el 2013 i el 2017: la millor alternativa a Terrassa és la concessió externa.
