Un nou túnel de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que se sumaria al llargament planificat i mai executat túnel d’Horta, permetria alleugerir la saturació que pateix l’actual servei ferroviari al Vallès i millorar, per tant, la comunicació interna a les dues comarques vallesanes i les connexions amb Barcelona. Aquest és un dels plantejaments que fa el Pla de Mobilitat del Vallès, presentat ahir pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a alcaldes i regidors del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El document es limita a plantejar la necessitat d’ampliar el servei ferroviari, davant l’elevada demanda, i, com va apuntar el conseller ahir, recull aquesta "ambició" d’un nou túnel de FGC per solucionar el col·lapse que podria patir el servei, tot i la compra recent de trens i la millora de freqüències. Tanmateix no esbossa cap traçat; tasca que Calvet considera que cal plasmar en un projecte executiu, previ debat amb el territori.
El Pla de Mobilitat del Vallès centra gran part de les seves 72 actuacions en l’àmbit del transport públic i, concretament, del tren, per tal d’augmentar l’ús d’aquest mode de transport. El document posa de manifest que dels 845 mil desplaçaments interurbans que hi ha cada dia entre els municipis dels dos vallesos, només un 13%, una xifra "alarmantment baixa", es fan en transport públic. El pla es proposa augmentar aquesta xifra fins al 21%. En relació amb Barcelona, el 43% dels 580 mil desplaçaments diaris es fan utilitzant el transport públic. L’objectiu és arribar al 50%.
Ronda del Vallès
El president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, va remarcar també els "problemes de connexió" entre els municipis dels dos vallesos que el pla es proposa resoldre. I, pel que fa, a les connexions viàries, el document recull la necessitat, en forma d’exigència a l’Estat, de finalitzar el tram del IV Cinturó entre Abrera i Terrassa. A partir d’aquí, també apunta la continuació de l’autovia, rebatejada com a Ronda del Vallès, fins a Sabadell, tot i que no concreta traçat.
Calvet va remarcar ahir el consens que hi ha entre els governs de les dues cocapitals del Vallès Occidental en donar continuïtat a aquesta Ronda del Vallès des del Pla del Bon Aire fins a la ronda Oest de Sabadell. A més, també s’assenyala que en el marc d’aquesta infraestructura l’Estat hauria d’assumir la connexió d’aquesta via amb Castellar, punt especialment polèmic per les reticències del Ministeri de Transports a finançar el que seria una ronda urbana pel nord de Sabadell fins a arribar a les portes de Castellar del Vallès. La continuïtat del IV Cinturó fins a Sabadell és pel territori i per Calvet una obra "imprescindible" concebuda com una infraestructura "permeable". De la connexió fins a Granollers, el document només apunta que "és una mobilitat que cal resoldre", partint de la base que la creació d’una via "pesada" és "inacceptable" pel territori.
2.500 milions
El Pla de Mobilitat del Vallès, que ara surt a informació pública per tal que tothom qui vulgui pugui fer al·legacions, contempla un total de 72 actuacions, que implicaran una inversió de 2.500 milions d’euros i un horitzó temporal fixat en l’any 2026. Si bé el document parla que es finançarà amb aportacions de l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, en funció de les competències de cada administració, Calvet va deixar clar ahir "el dèficit en inversions" que pateix Catalunya per part del Govern de l’Estat. El Pla de Mobilitat, va explicar, insta el Govern d’Espanya a fer les inversions compromeses fa anys tant en carreteres com en infraestructures ferroviàries.
El document, va subratllar el conseller de territori i mobilitat del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Juan Manuel Segovia, recull "reivindicacions històriques del territori sobre la manca d’infraestructures", El pla, van insistir Calvet i Giménez, posa de manifest que el Vallès "no s’ha d’entendre com a subordinat a res ni a ningú i necessita desenvolupar-se plenament donada la seva dimensió poblacional, el pes de l’activitat econòmica i el seu esperit d’identitat pròpia".
Durant la presentació ahir d’aquesta eina de planificació, Calvet va voler remarcar que la gènesi d’aquest document està en "l’impuls que li va donar el conseller legítim de Territori, l’egarenc Josep Rull". En la seva redacció, va afegir, s’han implicat tant els ajuntaments de les dues comarques, com entitats de la societat civil i dels sectors econòmics.
