Terrassa

Un 60% dels comerços de la ciutat tenen retolació en català

Gairebé sis de cada deu firmes comercials de Terrassa tenen retolació indentificativa i informativa en català. Aquest índex, però, s’incrementa una mica més si es té en compte que hi ha rètols identificatius que poden ser ambivalents com és, per exemple, el de bar, que s’escriu igual en català que en castellà. I també passa el mateix amb els rètols informatius.

Aquesta és una de les dades de l’estudi "Usos lingüístics als establiments comercial a Terrassa", que es va presentar ahir a càrrec dels responsables del Centre Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí (CNL), amb seu al Vapor Universitari del carrer de Colom. L’acte va comptar amb la regidora de Normalització Lingüística, Teresa Ciurana, la directora del CNL, Teresa Garcia; així com Albert Fabà i Anna Prunés, del mateix consorci citat.

El treball realitzat tenia com objectiu mesurar l’ús escrit i oral del català a les botigues de Terrassa. El procés emprat ha estat el de l’observació; és a dir anar al comerç i prendre nota tant del signe d’expressió escrita i oral. La mostra es va fer en 506 establiments, dels quals 424 eren botigues al carrer i altres 36 dins d’un centre comercial. També si suma un centre comercial (12 seccions) i un mercat amb 34 establiments.

Cal dir, d’entrada, que la situació de l’ús del català ha millorat en l’última dècada, especialment en la retolació, segons va explicar Albert Fabà, responsable d’estudis i anàlisis del CNL. Aquest impuls satisfà als responsables de l’anàlisi però van afegir que no es pot abaixar la guàrdia. "Ara mateix, la ciutat té comerços, sobretot del sector de restauració, tèxtil i alimentació, regentats per persones estrangeres, principalment xinesos i pakistanesos. I aquí hi ha un gran problema perquè només hi ha un 2% de casos que parlen en català i un 17% de casos que canvien de llengua i parlen en català si el client o la situació ho requereix".

Comerç d’estrangers
Per sectors, s’observa aquesta radiografia apuntada per Fabà. Establiments dels sectors de l’alimentació, salut i estètica (en aquest sector també comença haver-hi molta presència de propietaris i treballadors xinesos), equipament de la llar i restauració i hostaleria són els que presenten un índex d’identificació oral en llengua catalana més baix respecte a altres com el tèxtil, l’oci, la formació i les finances que són els més alts. Es dóna la paradoxa, però, que gairebé tots els sectors donen índex d’adequació oral elevat; és a dir que els comerciants es passen el català si convé per atendre al client. L’estudi també compara dades amb altres municipis on s’ha fet la mateixa anàlisi. La situació que es dóna a Terrassa és bastant equiparable a Vilanova i la Geltrú , Sant Feliu de Llobregat o Mataró.

Després de l’informe, Anna Prunés, coordinadora de dinamització del CNL, va presentar les actuacions previstes del pla d’actuació Ofercat per als anys 2019-22. Precisament, una de les línies de treball de l’any 2021 serà l’ús del català en els establiments regentats per persones d’origen estranger. En aquest sentit, Prunés va dir que "hi ha 564 tendes a la ciutat que porten comerciants estrangers (un 16% del total) i creiem que aquest és un àmbit amb el qual hem de treballar donat que l’ús del català és baix o molt baix".

A la cloenda de l’acte, Teresa Garcia, directora del CNL, va comparar la situació del català amb el comerç tradicional. "Les dues coses, va dir, necessiten una atenció especial perquè estan en perill". La regidora de Normalització Lingüística, Teresa Ciurana, va felicitar en l’obertura la feina del CNL i va remarcar la seva importància a favor del català com a servei públic que fa en diversos suports a tots els sectors de la ciutat.

To Top