Això d’ahir va ser un acte "per a no oblidar" aquella barbàrie, l’holocaust amb el qual els nazis no sols van massacrar als jueus, sinó també a homosexuals, gitanos, discapacitats, perseguits per raons ideològiques i religioses i homosexuals. A aquest últim col·lectiu no se’l va reconèixer com a víctima fins a quaranta anys després de l’alliberament dels camps de concentració i extermini.
Ho va destacar ahir Lluís Rambla, activista pels drets LGTBIQ+, en el seu discurs durant l’acte institucional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, organitzat per l’Ajuntament. El col·lectiu homosexual va estar marcat per una peculiaritat, recordà Rambla: per a ells el sofriment no va acabar amb l’alliberament. Els van ser tractats com a criminals després de la caiguda de Hitler.
"Hem de parlar de post holocaust", va descriure Rambla en parlar d’aquelles persones estigmatitzades amb un triangle rosa que constituïen "la casta més baixa" dels camps, aquells als quals les associacions de víctimes es van negar a reconèixer, aquells que no van ser acceptats com a damnificats fins a la meitat dels anys 1990.
El compromís contra el racisme ens implica a tots, va apuntar Ona Martínez, regidora de Qualitat Democràtica, abans de l’encesa de sis espelmes en representació de sis comunitats de víctimes i que l’alcalde, Jordi Ballart, fes una crida "a mantenir viva la memòria" sobre aquell "extermini planificat".
