Francisco Cabeza Fonseca, darrer propietari del Vapor Ros, va morir solter, sense fills i amb la voluntat clara que l’emblemàtic complex industrial passes a mans autonòmiques. També amb el mandat rotund que no pogués ser utilitzat per l’Ajuntament durant trenta anys. El difunt tancava així una tensa relació amb l’administració local per temes fiscals. De fet, fins abans de la seva mort l’Ajuntament va intentar sense èxit convèncer-ho que cedís les naus al municipi.
El govern admet que amb la modificació puntual del POUM persegueix "no perdre el control sobre el conjunt de l’àmbit". De fet, amb el tràmit l’administració local fins i tot "podria iniciar un projecte d’expropiació, un dret que passaria per sobre dels hereus, per què les facultats urbanístiques passen per sobre dels privats", afirmen des d’Urbanisme.
L’herència testada del Vapor Ros és en favor de la Generalitat, que de moment és la única hereva. El regidor socialista Marc Armengol va comentar en comissió informativa que uns nebots del difunt Francisco Cabezas "volien batallar per l’herència", però de moment no s’en té noticia.
Amb el canvi d’usos i la impossibilitat de fer habitatges o comerços al vapor, l’herència de Francisco Cabeza passa a ser un regal enverinat per a la Generalitat. El valor econòmic del complex fabril, un bombo per les immobiliàries en ple cor del centre històric, es desploma amb la possibilitat d’implantar només equipaments. Correspon a la Generalitat impulsar-los, una iniciativa que estarà subjecta a disponibilitat pressupostària i que podria portar el vapor a anys de paràlisi, admet Carles Caballero.
El regidor va explicar en comissió informativa, a preguntes de Ciutadans, que l’Ajuntament no té un pla d’equipaments pel centre de la ciutat que servis de referència per a futures inversions. "El llistat de demandes és molt llarg al centre -va precisar Caballero-. La Generalitat serà la propietària i esperem que tingui una actitud propositiva".
