“Educar amb sentit comú” és el títol d’una interessant conferència que va tenir lloc a l’Escola Pia de Terrassa, i a càrrec d’Armando Bastida, un infermer pediàtric amb més d’onze anys d’experiència pel que fa a la divulgació de qüestions relacionades amb la salut i també amb l’educació dels infants. Bastida va reconèixer que el títol de la xerrada “òbviament, té trampa”, ja que “sentit comú en tenim tots i cadascú té el seu” però el que busca amb aquest títol és “intentar recordar com són els nens”.
Nascut a Logronyo però quasi tota la vida exercint de ciutadà de Terrassa, Bastida és molt actiu a les xarxes socials, on compta amb més de 200.000 seguidors i, a més, ha publicat dos llibres dedicats a aquesta temàtica. Es tracta dels treballs “Soy papá: cómo criar a tus hijos con sentido común”, a on plasma la seva experiència com a pare dels seus tres fills, i “Sana, Sanita. Diario de un enfermero de pediatria”, una novel·la gràfica on explica les seves aventures com a infermer a les consultes de pediatria. A més, és fundador del portal web “Criar con sentido común”, en la que, a més, exerceix com a coordinar i ofereix suport als pares i mares com a professional del sector.
Bastida va assegurar que “el sentit comú de les nostres mares, va ser en una època molt autoritària en què els pediàtrics o els professors eren figures molt jeràrquiques, i els nens havien de fer tot el que deien els adults” i el que vol explicar amb “Educar amb sentit comú” és “com són els nens, què necessiten i, a partir d’aquí, construir des de baix” i quin ha de ser el comportament dels pares, i com educar-los sobre la base de totes aquestes necessitats.
L’infermer terrassenc considera que els infants es troben amb un món en el qual el màrqueting ja els crea unes necessitats “a través de la tele i de tot arreu” i afegeix que quan els infants deixen de ser nadons, tenen unes altres necessitats “creades per nosaltres” i el que cal és treballar tot això perquè arriba el moment en què “els pares hem de saber dir que no”. Les necessitats que es van creant amb el creixement del nen ja no són bàsiques i els conflictes amb les persones del seu entorn (altres nens, pares o germans), obliguen a la necessitat d’iniciar una educació.
Per Bastida, l’etapa en el que són nadons, pel que fa a l’educació, és més plàcida pels pares perquè els seus missatges encara no tenen un receptor que les compren. Transmetre els valors i les normes socials que volen els pares, a partir que l’infant ja és receptor del que se li diu, són imprescindibles perquè sàpiguen respectar el seu entorn i que siguin conscients que formen part d’una societat que és molt més extensa que el seu entorn directe, com poden ser l’escola o la família.
Un ús responsable
Bastida alerta que s’ha de fer un ús responsable de “les pantalles” i acotar les hores diàries en què els infants les gaudeixen i va apuntar que és molt important saber les necessitats dels nens i nenes i saber-se adaptar a cada situació. En els primers anys, els infants “han de jugar” i va reconèixer que potser, en l’actualitat, els pares i les mares són menys autoritaris que abans, però el que és important és que els nens sàpiguen “el que han fet malament i com reparar-ho”.
