Tons suaus i traces de professor, Jesús Requena (Badalona, 1966) va aterrar fa unes setmanes en la seva nova destinació professional com a mosso d’esquadra. És el nou intendent de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa i el seu àmbit comarcal, en substitució de Rafael Tello. Requena sembla seriós i vessa cordialitat i coneixements tècnics de la seva professió-vocació. Especialista en sociologia de la policia i seguretat pública, el cap dels Mossos d’Esquadra a Terrassa avança un diagnòstic de l’estat “sanitari” de la ciutat en seguretat: Terrassa és una localitat saludable quant a índex delictiu.
Quina era la seva relació amb Terrassa abans de ser intendent?
Coneixia l’ABP i a persones que treballaven aquí perquè vaig estar deu anys en altres comissaries de la mateixa regió policial, com Rubí i Mollet del Vallès, en ambdues com a cap. I en una ocasió vaig treballar aquí durant un mes, fa dos estius, per a reforçar l’estructura de comandament. Coneixia l’entorn i l’activitat policial. I ara, des de l’11 de novembre, a ple rendiment.
Ja com a responsable de l’àrea, és la situació com s’esperava? Quins són els seus primers reptes?
Aquesta és una de les majors comissaries de la regió i el funcionament és similar al d’unes altres. Ens centrarem en les prioritats establertes en la Regió Metropolitana Nord: la lluita contra els robatoris amb força en habitatges i contra els delictes sexuals i l’evolució del clima social i polític, la tensió del qual sembla minvar. És un assumpte al qual se li ha de parar esment també en l’assignació de recursos.
Ha apreciat alguna peculiaritat a Terrassa quant a delictes?
És una ciutat equiparable a altres, però té una problemàtica de delinqüència més baixa, sensiblement més baixa. L’evolució dels robatoris en habitatges, per exemple, és molt positiva. És un apartat que s’ha endut bona part de l’activitat policial en els últims temps. Existeixen preocupacions, però no tenen a veure amb la por a la delinqüència. Les okupacions, per exemple, generen tensions, però la policia pot aportar poques solucions. Sí que estem atents als delictes, per descomptat, i intervenim, i evitem okupacions, però poc podem fer per a prevenir-les. Sí que podem demanar a altres poders públics que ho facin. La nostra comesa és perseguir i prevenir delictes i la gent ha de saber que, davant d’una okupació consolidada, no podem usar la força sota pena de vulnerar drets. Els policies no podem tirar a terra les portes de pisos okupats, però sí que identifiquem okupes, intentem que marxin i denunciem accions, i busquem al propietari perquè denunciï.
Les plantacions de marihuana també absorbeixen bona part de l’activitat policial. És superior aquest problema a Terrassa en comparació amb altres ciutats?
No és pitjor aquí, li ho asseguro. Fins i tot és millor que en molts altres llocs. El cultiu de marihuana ha experimentat una tendència a l’alça molt important en els últims anys, i en part es pot explicar amb la crisi econòmica. En la unitat d’investigació de la comissaria hi ha un grup que es dedica específicament a plantacions, a valorar les informacions, a concretar-les, a indagar i actuar. No m’alleuja que el problema sigui aquí menor respecte a altres llocs. Mentre hi hagi tràfic de drogues, hi haurà persecució.
Com afecta al funcionament de la comissaria tenir una comarca com la de Terrassa, amb una ciutat tan important i amb tants habitants al costat de municipis molt més petits i amb una Matadepera en la qual la percepció de seguretat ha minvat pels robatoris en cases?
Hem de tenir en compte que no s’ha d’atendre només a Terrassa i a Matadepera per les seves característiques sociourbanístiques. Hi ha dos municipis sense policies locals: Ullastrell i Rellinars, i necessiten una especial atenció. També les altres poblacions, com Viladecavalls i Vacarisses, amb personal i caps entregats, necessiten suport. I tinguem en compte que no sols disposem dels recursos de la pròpia comissaria, dels mossos que, diguem, es canvien aquí, sinó d’altres llocs, del complex Ègara, de la regió, de Granollers, per a operatius.
S’han d’anar reassignant recursos cada cert temps.
Elaborem diàriament un mapa d’incidències i realitat de delinqüència i es pot donar el cas que un dia a Matadepera hi hagi més policies que a Terrassa, per exemple, o que un episodi determinat a Rellinars ens obligui a destinar allà més presència. No sempre es poden explicar operatius des del punt de vista quantitatiu. Terrassa es porta generalment bona part de les actuacions, sobretot en les urgències. De nit, gairebé tota l’activitat estructural es realitza a Terrassa, però no podem deixar de pensar en els altres municipis. Això em preocupa especialment. A més, hem de tenir en compte que a Terrassa hi ha tres cossos policials treballant. En altres localitats no. Necessiten suport proper i hem d’afinar la planificació.
Un intent de solució no passaria per crear comissaries reduïdes en poblacions petites?
No em correspon a mi planificar això, però per a desenvolupar un projecte així cal pensar que aquests edificis policials cal mantenir-los i dotar-los de policies, sempre. Es dóna una necessitat d’equilibri de rendiment de la inversió. Sí que hem d’assegurar un servei el més complet possible. Tampoc hi ha un CAP en cada municipi. Existeixen iniciatives per a crear comissaries petites en una espècie de contenidors com a estructura precària, però, repeteixo, cal mantenir aquestes instal·lacions, aconseguir que siguin dignes, tenir policies allà. Cada agent treballa entre 1.600 i 1.800 hores a l’any.
Fan falta més mossos a Terrassa? Quina seria la xifra més adequada?
No informem dels agents de cada comissaria per qüestions de seguretat, però sí que hem de deixar clar un aspecte: a Terrassa, com en la resta de ABP, no sols treballen els que es canvien en els vestuaris d’aquí. Treballen mossos d’altres zones en intervencions d’ordre públic, per exemple, o en investigacions. La comissaria tramita i fa quadrar els recursos propis amb els que arriben de suport.
Sembla ser que la plantilla dels mossos augmentarà en anys propers.
L’última dècada no ha estat fàcil per la crisi i ara s’estan fent esforços importants en noves promocions per a estabilitzar les plantilles. Però la ciutadania sempre voldrà més en funció de la seva percepció de seguretat. Li dic: no sé quants policies són suficients en determinats moments, sobretot perquè la gent se senti segura. Les administracions públiques sempre gestionen recursos escassos. I nosaltres gestionem a cada moment tan bé com sigui possible, establint prioritats. A Terrassa, a més, comptem amb la Policia Municipal, amb bon nombre d’efectius i molt solvent.
Quin és l’estat de la coordinació entre tots dos cossos?
La cooperació és bona, encara que sempre és un procés amb tensions i disfuncions. És una exigència legal ajustar aquest procés per a prestar el millor servei possible. Els uns i els altres hem d’atendre els requeriments de la ciutadania, i no importa qui rebi el requeriment. El conveni entre els cossos és del 2006 i deixa clar que la titularitat de seguretat ciutadana és dels Mossos d’Esquadra, però no que la Policia Municipal manqui de competència en aquest terreny. Ha de col·laborar i col·labora, i es converteix en titular del servei en respostes a demandes urgents.
Però hi ha queixes municipals per la quantitat de serveis que assumeix el cos local en seguretat.
El percentatge és elevat, però això em sembla una bona notícia. Significa que la Policia Municipal és potent i amb recursos. Jo comparteixo l’aspiració d’una policia de proximitat i convivència, però entre tots hem d’atendre el que els ciutadans demanden. Entre set i vuit de cada deu denúncies s’interposen en els mossos, i tots els detinguts passen per aquí, i aquí són custodiats i conduïts als Jutjats. El treball de la Policia Municipal és molt lloable i positiu, i hem de buscar fórmules que millorin encara més la col·laboració.
