La vida va sorprendre aquesta parella. Quan Trinidad García i Antonio Ruiz dubtaven si tenir un segon fill, l’Univers els ha regalat tres més: Toni, John i Paul. Tres trigèmins concebuts de forma natural que van néixer el passat 20 de desembre i que han vingut a completar aquesta família i a omplir de felicitat el Marc, el primer fill del matrimoni, de 8 anys, que feia anys que demanava un germanet.
La família al complet es troba descansant a casa des d’ahir. Els nadons, que van néixer sobrepassant els 2 quilos de pes, van rebre l’alta al migdia. A penes han estat dues setmanes a la unitat de neonatologia. No han requerit respiració mecànica, tot i haver nascut a la setmana 34 de gestació. "Són forts, com la mare", comenta el pare.
A Trini i Toni, de 40 i 39 anys respectivament, els esperen uns mesos intensos, però no els espanta. Ans al contrari. Tot i ser conscients de la dedicació i els canvis que implica l’arribada de tres nens alhora, aquesta parella resident al barri d’Ègara desprèn felicitat i una immensa alegria. "És un temps únic que volem gaudir i viure plenament, sense oblidar-nos del nostre fill gran", asseguren. El Marc està pletòric. Assabentar-se que es convertiria en germà gran el va fer emocionar i saber que seria de tres nens alhora el va deixar al·lucinat.
No menys que als pares. En xoc es van quedar quan el ginecòleg els va dir que hi havia tres bosses amniòtiques. "Veig alguna cosa rara", és el primer que va dir el metge en explorar l’úter de Trini. "N’hi ha dos", va continuar. "De veritat?", van preguntar incrèduls. "I aquí veig un altre", moment en què Toni no va poder evitar un "Deixi de buscar". La mare de Trini és bessona, igual que el seu avi, però no es podien creure el que acabaven de veure. Cap de les seves dues germanes havia tingut un embaràs múltiple. Ni pensar-ne a tenir trigèmins. De fet, les probabilitats són molt baixes. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2018 només va haver-hi 16 parts triples a tot Catalunya. "Mai m’hauria imaginat tenir trigèmins. Són aquestes coses que llegeixes i veus al Youtube, però no em pot passar a mi", relata Trini, que s’ha recuperat molt bé, tot i la cesària i la bronquitis que va patir just després de donar a llum i que la va mantenir dos dies sense poder veure els seus fills. "Ha estat el més dur d’aquestes setmanes".
Toni, John i Paul van néixer amb un minut de diferència (a les 15.48, 49 i 50 hores) del 20 de desembre en un part mitjançant cesària a l’Hospital de Barcelona. Els esperaven 12 professionals al quiròfan per intentar tenir-ho tot controlat. I tot va anar bé, expliquen. "Van plorar només sortir de dins de la seva mare. Em vaig alegrar. Era un bon senyal. Després em vaig fixar en les seves mans i peus. Eren perfectes", relata Toni, que va poder estar present en el part. Tot i que l’embaràs havia anat molt bé (els nens semblaven sans i creixien amb normalitat), els pares tenien certa angoixa perquè a Trini no l’havien pogut fer algunes proves mèdiques per detectar malformacions o determinades malalties, ja que els índexs sortien alterats en haver-hi tres ADN diferents. "Però tot ha sortit bé. Els nens i la mare estan perfectament. És una alegria enorme", explica Toni, que té dibuixat permanentment un somriure a la cara que delata la seva felicitat. Els dos són creients. "Això és un propòsit que té Déu per a la nostra família. L’amor que ara tenim s’ha multiplicat per tres", sostenen.
24 bolquers al dia
Ho tenen gairebé tot calculat. El cervell matemàtic de Toni s’hi va posar a treballar de seguida. Com que faran alletament mixt (combinant llet materna i artificial), estimen que gastaran cada setmana un pot de llet artificial de 20 euros per nen. Surt a 240 euros al mes només en llet. De bolquers necessitaran més de deu mil el primer any. En total, uns 4.600 euros entre llet i bolquers al llarg d’un any. El cotxe l’han hagut de canviar. Quan parlaven de comprar-se una moto per fer escapades romàntiques, ara que el Marc començava a fer-se gran, han hagut de comprar un nou vehicle de set places per cabre-hi tots. Aquesta ha estat la inversió més gran. I el viatge més llunyà que han hagut de fer per tenir tota la logística preparada ha estat a Sant Sebastià, on una parella els ha venut un cotxet triple.
Estan feliços i agraïts. A molta gent. A la família, a l’equip mèdic que els ha atés aquests mesos, a la seva comunitat religiosa. Asseguren que han tingut i tindran molta ajuda. Els pares de Toni es traslladaran un temps a casa de la parella per donar-los un cop de mà. Necessiten moltes mans en cada presa dels bebès. La gana d’un acabat de néixer (de tres, millor dit) no sap d’esperar. Els seus amics de l’Església Internacional de Barcelona ja s’han organitzat perquè no els hi falti menjar cuinat durant un llarg temps.
