Terrassa

La dona que va donar un cop de puny a un mosso a l’estómac

Els mossos li van demanar que parés de provocar als participants en una baralla però ella no va parar. Al contrari: va tornar la seva ira contra els mossos, els va dir que eren "una merda" i va acabar donant cops de puny en l’estómac a un dels policies. Li va donar puntades. A un altre li va propinar empentes. La dona ha estat condemnada a quatre mesos de presó. La pena va poder ser més severa, però el procés va trigar massa a avançar i l’acusada anava embriaga. Dos atenuants. Allò va passar el 6 de febrer de 2011 en Les Arenes-La Grípia-Can Montllor. A les tres de la matinada, la imputada estava al carrer de Cervera, en el lloc on s’havia desencadenat una batussa i on es van presentar, per aquest motiu, agents dels Mossos d’Esquadra. Dos policies van requerir a la dona, d’origen marroquí, perquè deixés de provocar als contendents. Ella, "alterada i agressiva", segons la Justícia, i possiblement afectada per "una parcial intoxicació etílica", va reaccionar a la demanda dels mossos increpant-los: "Vosaltres a mi no m’ordeneu res perquè no sou ningú, vosaltres no em toqueu, sou una merda, fora d’aquí", els va dir.

No es va resoldre l’altercat amb la tempesta d’ofenses, sinó que va desembocar en una escomesa. La dona es va dirigir a un dels agents increpats i li va donar cops de puny en l’estómac i en una espatlla, i li va donar puntades. A l’altre mosso li va propinar cops i empentes. Els dos van resultar ferits.

El jutjat penal número 2 de Terrassa va enjudiciar l’assumpte i el Ministeri Fiscal i un lletrat de la Generalitat van exercir l’acusació. La sentència va condemnar a l’acusada quatre mesos de presó com a autora d’un delicte d’atemptat, amb la concurrència de dues circumstàncies atenuants: la d’embriaguesa i la de dilacions indegudes. No obstant això, l’acusada va presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial en considerar no provada l’autoria, perquè la imputada va negar els càrrecs i en l’escena confusa hi havia diverses persones. Ella va dir que no havia estat, però també va afirmar que no recordava bé els fets.

El tribunal recorda el pes de les declaracions testificals dels agents i els informes facultatius per a confirmar la condemna. Els magistrats diuen que va ser el jutjador d’instància el que va valorar les versions de les parts i va concloure el que va concloure amb la inmediació necessària.

Els policies no van tenir cap dubte sobre l’autoria de l’agressió. La processada ha de pagar 150 euros a cada mosso agredit per les lesions.

To Top