Era fecund en robatoris. Era un lladre reincident. El 21 de març de 2018, uns policies municipals el van enxampar in fraganti, quan sostreia unes ulleres de sol d’un cotxe que havia forçat amb una navalla i unes fulles de cúter. Abans ho havia intentat en un altre aparcat en el mateix barri, a Sant Pere Nord. El sospitós ha estat condemnat a onze mesos de presó per un delicte continuat de robatori amb força, en grau de temptativa.
Al gener del 2013, el jutjat penal número 2 de Terrassa li havia imposat una pena de sis mesos de presó, substituïda per sis mesos de treballs comunitaris, per un robatori amb força. Al desembre del 2015, el jutjat penal número 1 el va condemnar a la mateixa pena de presó, sis mesos, per un altre robatori. I el jutjat penal número 3 de Terrassa va tornar a jutjar-ho per un fet anàleg, la comesa el 21 de març del 2018. El reu va recórrer la condemna, però ha perdut l’apel·lació.
Així, l’Audiència Provincial de Barcelona ratifica la decisió del jutjat penal número 3. Confirma una sentència que atribueix a l’acusat dos robatoris, un d’ells frustrat per un veí, l’altre per uns policies.
Tres de la matinada
Allò va ocórrer a les tres de la matinada d’aquell 21 de març. Primer, el sospitós va obrir un vehicle, un Mitsubishi Montero, estacionat al carrer del Consell de Cent. No se sap com el va obrir, però el va obrir, i va entrar en el cotxe sense causar desperfectes. Va registrar l’interior de l’automòbil, però no va aconseguir robar res perquè un veí el va sorprendre en l’afer i li va cridar l’atenció.
El lladre va fugir, però no va anar molt lluny. Va caminar cap al carrer del Doctor Ferran, i allà va obrir un altre vehicle estacionat. Es tractava d’un Volkswagen Golf. En aquest cas sí que va provocar danys amb l’ús d’una navalla i unes fulles de cúter amb les quals va violentar el pany. Es va introduir en el cotxe i el va registrar. Ja marxava amb unes ulleres de sol de la propietària del vehicle quan van arribar agents de la Policia Municipal. El van detenir i van recuperar les ulleres, que van restituir a la seva propietària.
Per a la defensa, no hi havia proves suficients. Per als tribunals, sí. L’única hipòtesi raonable és la indicada per l’acusació, segons l’Audiència Provincial. Les declaracions del testimoni, del veí que va avortar el primer robatori, han resultat crucials. El testimoni va descriure amb precisió, de manera "persistent, ferma i sense contradiccions", al lladre, al qual va veure accedir a l’interior del turisme al carrer del Consell de Cent. Al qual va veure registrar el cotxe, mirar en la guantera i en la part posterior del seient. Al qual va veure fugir després de cridar-li l’atenció.
Identificació clara
Aquest veí va identificar l’acusat sense gènere de dubtes en presència policial. Va assegurar que li va poder veure bé la cara i la roba que vestia: jaqueta fosca amb caputxa, i texans. Va donar les dades als agents. La roba coincidia amb la del sospitós al qual van enxampar els policies. Aquests van explicar el que va passar aquella nit: van observar a l’imputat fugir en veure’ls, i llançar alguna cosa al terra. El van interceptar. El que havia tirat eren les ulleres de sol. En l’escorcoll li van descobrir la navalla i les fulles de cúter.
El processat no va ser al judici. No va poder donar una versió creïble i diferent a la del fiscal. Ha perdut el seu recurs.
