El Rebost, la xarxa d’entitats de distribució d’aliments de Terrassa, fa mesos que detecta que el termòmetre social de Terrassa puja de temperatura. El banc d’aliments tancarà 2019 amb més d’11.100 persones ateses. La xifra supera els 11.094 usuaris de 2018 i trenca amb la tendència a la baixa dels anys posterior a la crisi. A la seu del Rebost de Maria Mazzarello, a més, tornen persones i famílies que havien superat el tràngol de la crisi i que ara tornen a afrontar el drama de no disposar de recursos per alimentar-se.
“Ens estan arribant persones amb prescripcions tancades els anys 2014 i 2015 i que ja no venien”, diu Albert Soler, responsable del Rebost. Al centre d’aliments expliquen que “han estat treballant i ara tornen a estar igual”. Durant 2018 va haver un augment de prescripcions amb una durada superior als dos anys, indicador de la cronificació de l’ajuda.
La desacceleració econòmica torna a castigar els més febles. El fenomen es detecta en el servei d’emergència que presta el Rebost, que dóna cobertura els casos sobrevinguts i que no poden esperar. “El novembre vam obrir grups d’urgència ampliats i vam augmentar les ràtios d’atenció i la capacitat d’entrega de cistelles”. Durant els darrers anys, els grups d’emergència s’obrien dos cops l’any, coincidint amb l’arribada de l’estiu o el Nadal. “Des de febrer no havien obert tants grups d’emergència”, comenta Soler.
Al banc d’aliments dubten que la mitja de persones ateses a la ciutat baixi de la ràtio de les 11 mil. “El perfil dels usuaris és de pobresa cronificada”, persones sense recursos econòmics i també ciutadans i ciutadanes amb “micro feines i sous miserables”. Més de la meitat dels atesos al Rebost són aturats sense prestacions i un de cada cinc no té feina, però ingressa algun ajut públic. Nou de cada cent persones ateses estan contractats, treballen, però no arriben a cobrir les despeses básiques d’alimentació.
Entre els usuaris del banc d’aliments també hi ha jubilats sense una pensió que cobreixi les seves necessitats (2%), pensionistes amb assignacions insuficients (8%), treballadors per comte propi i ocupats sense contracte (4%).
El 2018 les entitats que formen part de la xarxa del Rebost esperaven que l’aplicació de la Renda Garantida tingués efecte entre la població més desfavorida i permetés a molts usuaris cobrir les necessitats bàsiques sense recórrer a la beneficència. No ha estat així i la xifra d’usuaris únics torna a créixer.
La gràfica dels darrers anys revela com la xifra de la pobresa no baixa de les 11 mil persones a la ciutat, on el Rebost s’ocupa de la distribució d’aliments des de fa 9 anys. La crisi va disparar la xifra d’usuaris únics del servei fins als 12.906 l’any 2015, quan la demanda al banc d’aliments va tocar sostre. La millora de l’economia ha estat un miratge en termes de precarietat social. El 2016 es van atendre mil persones menys que un any abans, el 2017 encara va baixar la xifra i el 2018 va continuar disminuint, fregant els onze mil usuaris (11.094).
En aquesta davallada va influir la reducció de l’oferta feta per entitats. Càrites va tancar parròquies i Gent Solidària va deixar d’atendre més de 220 persones, bona part de les quals les va assumir Creu Roja. El nombre de persones ateses va disminuir el 2018, però la xifra de famílies es va incrementar “per què han augmentat lleugerament les formades per una, dues o tres persones”.
perfil
Pel que fa al perfil dels usuaris, el nombre de dones és superior (54%) al d’homes (46%). Per nacionalitat, els autòctons o de nacionalitat espanyola són el col·lectiu més nombrós, amb un 44 per cent de les persones ateses. Els nascuts al Marroc són el segon grup amb un de cada tres atesos i el llatinoamericà el tercer, a molta distància.
L’emergència habitacional també es reflecteix en el banc d’aliments. Més de la meitat dels usuaris viuen de lloguer i un 4 per cent de relloguer. Un 13 per cent ocupen un habitatge i un 12 per cent és troben acollits per un tercer. Pel que fa al tipus de convivència, el grup majoritari és el de les parelles amb fills, però el nombre de famílies monoparentals i persones soles s’acosta a la meitat dels usuaris del servei. Un de cada quatre receptors són pares o mares sols amb fills i un de cada cinc persones que viuen soles.
Al Rebost, les prescripcions de 3 entregues de cistella anuals és la més habitual, tot i que la mitjana de cistelles rebudes per unitat familiar a 2018 va ser de 6, un lot cada dos mesos. El contingut de la cistella del Rebost no cobreix totes les necessitats d’aliments d’una família. Els aliments i els productes es complementen amb productes bàsics.
