Algú va avisar a la Policia Municipal de la presència en un bar d’un home al qual precisament buscava la policia. Van anar uns agents al bar, però el sospitós va fugir. Quan va ser, a la fi, capturat, va colpejar els agents. Els va donar puntades i cops de puny. A un dels guàrdies li va causar lesions. L’agressor ha estat condemnat a pagar 1.980 euros en multes i 330 euros d’indemnització al policia ferit.
Allò va ocórrer el 16 d’agost del 2017. A les deu de la nit, el sospitós estava en un bar de la Rambleta del Pare Alegre, al barri de la Cogullada. Una persona es va posar en contacte amb la Policia Municipal: en aquell bar hi havia un individu que tenia pendent una ordre de crida i cerca.
Uns agents es van desplaçar a l’establiment per a confirmar la informació rebuda. I la van confirmar quan l’home, en ser requerit pels policies, va emprendre la fugida.
Va córrer, però el van enxampar. Ell no es va deixar detenir així com així i va començar a propinar cops de puny i puntades als guàrdies en una successió de pinyacs i potades que semblava no acabar. Dos dels cops van impactar en un braç i una cama d’un dels agents, que va sofrir policontusions en l’avantbraç esquerre i la cuixa dreta. Va estar un dia de baixa.
L’agressor va ser detingut i es va asseure en la banqueta del jutjat penal número 3 de Terrassa, que li va imposar una pena de nou mesos de multa, amb quota diària de 6 euros, i una altra de dos mesos, amb la mateixa quota diària, per un delicte de resistència en concurs ideal amb un delicte lleu de lesions.
La sentència incloïa en la seva decisió el pagament d’una indemnització de 330 euros al guàrdia per les lesions.
El processat va recórrer la resolució. La seva defensa considerava que la sentència havia incorregut en un error en la valoració de la prova, amb infracció de la presumpció d’innocència i del principi d’in dubio pro reo (en cas de dubte raonable, procedeix l’absolució) i posava en qüestió la proporcionalitat de la pena.
L’Audiència Provincial de Barcelona desestima els arguments de l’apel·lant, afirma que la primera sentència està degudament motivada i assegura que la prova de càrrec és suficient per a la condemna. No observa cap "desproporció de forces" en l’actuació policial, cap excés dels agents, i determina que l’acció dels guàrdies era legítima, perquè sobre l’acusat pesava una requisitòria. I les lesions de l’agent han estat acreditades objectivament amb els corresponents informes mèdics d’atenció. L’imputat ni tan sols va comparèixer en el judici per dir la seva.
Proporcional
La pena és desproporcionada? En absolut, creu el tribunal. El delicte de resistència pot ser castigat amb presó o amb multa, i en el cas en qüestió es va optar per la multa en la seva meitat inferior. I el delicte lleu de lesions s’ha castigat amb una altra multa en el límit de la meitat inferior.
No fan falta més raonaments per a tombar el recurs i confirmar la primera sentència, la que condemnava l’acusat amb 1.980 euros en multes i una indemnització de 330 euros per ferir un policia local a base de puntades i cops de puny.
