Fa 17 anys que l’Alicia Torres regenta una parada a la Fira de Santa Llúcia de la Plaça Vella. Ofereix tot l’entramat de figuretes que poden formar part de qualsevol pessebre, de mides diferents i de qualitats diferents. Amb la seva, són 14 parades (una menys que en l’edició de l’any passat) que dia a dia, fins al 24 de desembre, estaran a la disposició de clients de tota mena, de col·leccionistes que cerquen allò que encara no tenen però que cobegen i també de curiosos que vénen a passejar i a mirar. Estem a un dels punts més neuràlgics, per no dir el que més, d’una ciutat que, cada any, aposta fort pel Nadal. Rius de gent hi circulen.
A la parada de l’Alicia, com explica la seva filla Mònica, el líder en vendes, pel que fa a les figuretes, és el Caganer. Però, ull viu, el Caganer tradicional, tot i que algun temàtic, el del Barça o l’independentista, també estan sent reclamats pels compradors. L’Alicia, resident a Terrassa, no només té figuretes. En realitat, posa al taulell una part del seu art, en forma de, com ella diu, “coves”. Crea uns diorames relacionats amb l’establia d’una alta qualitat, amb tots els detalls possibles, i també altres objectes preuats com adorns molt ben trobats. Les “coves” van des dels 10 euros de preu, fins als 700. De tots els colors.
La Susana i l’Antonio passegen per la fira mentre van observant tot el que es pot veure. Són de Viladecavalls i cada any tenen una cita amb la Fira de Santa Llúcia de Terrassa. “Ens agrada molt venir i veure l’ambient i també els pessebres, els arbres i altres coses”, explica l’Antonio. Acostumen a comprar alguna cosa que els hi pugui fer faltar per guarnir la casa amb motius nadalencs.
La flor de la sort
La Núria Cabarrús, de Terrassa, fa quatre anys que no falta a aquesta cita. Principalment, ven molt “la flor de la sort i els eucaliptus” i assegura que les tardes i els caps de setmana són els millors moments perquè els clients vinguin a comprar arbres. La Núria comenta que disposa de “producte més exclusiu” i també ofereix uns centres molt ben treballats, que són obra d’ella mateixa. Bona feina.
El Jorge, tot i que té clar que la Fira de Santa Llúcia, “cada any és el mateix i no canvien les cares ni res”, no amaga que li fa gràcia passejar una estona per aquest espai. A l’hora de comprar, si s’escau, opta per alguna figureta pel pessebre que li falta però també acostuma a adquirir vesc per adornar la casa. Afirma, però, que a casa seva “no som uns maniàtics del pessebre”.
A la parada que condueix la Maite Rodríguez, de Vic, hi podem trobar “artesania catalana”. Fa 19 anys que acudeix a aquest esdeveniment a la nostra ciutat, amb un ampli ventall de tions o de vestimenta de pastorets. També té estris de cuina fets de fusta i altres objectes adients per la celebració d’aquestes festes nadalenques. “La gent ja em coneix i venen directament”, explica la Maite, que, després de tants anys, té força clientela fixa.
Tot el que envolta la Fira de Santa Llúcia, en general, és un conglomerat de tradició i històries. Els terrassencs i les terrassenques, encara que cada any sigui el mateix, com deia el Jorge, volen acostar-se a les parades i veure tota la tradició aposentada a les parades que, cada mes de desembre, presideixen l’eix central de la ciutat.