Anava pàl·lid, suós, plorós, repetia paraules, li feia olor l’alè a alcohol, li costava mantenir la verticalitat. Estava embriac, anava al volant d’un turisme i l’havia parat la Policia Municipal de Terrassa. No bufo més, va venir a dir. I no va bufar més que la primera vegada, en la prova d’orientació. Després va colpejar la mampara del cotxe patrulla, va amenaçar a agents i va propinar una empenta a un d’ells. Ha estat condemnat a quinze mesos de presó, a quatre anys sense carnet i a pagar 1.440 euros en multes. Els fets van ocórrer en el 2018. L’acusat conduïa un cotxe per la carretera de Matadepera. Es trobava sota els efectes de l’alcohol, segons la Justícia.
Facultats Disminuïdes
Tenia les facultats disminuïdes per una ingestió etílica que "minvava considerablement la seva capacitat per a manejar els mecanismes de direcció, control i frenat del vehicle" i que augmentava el temps de reacció "davant esdeveniments imprevistos en aquesta conducció, amb pèrdua de reflexos i de capacitat visual". Tot això, amb el consegüent risc "per a la resta d’usuaris de la via pública".
El va parar una dotació de la Policia Municipal. Els agents van apreciar amb claredat els símptomes d’embriaguesa. La sentència del jutjat penal número 3 de Terrassa que va condemnar a l’acusat en primera instància va afirmar que el conductor presentava halitosi alcohòlica, mirada vetllada, ulls enrogits i brillants, sudoració, pal·lidesa, comportament agressiu i insultant, i estava plorós i irrespectuós i exaltat, amb variacions sobtades d’actitud i parla tan repetitiva com inintel·ligible i incoherent.
Es movia de manera descoordinada, amb falsa apreciació de distàncies i una verticalitat costosa, gairebé impossible.
Els agents li van instar a realitzar les proves d’alcoholèmia. Primer, la d’orientació. Aquesta sí que la va fer, amb un resultat de 0,96 mil·ligrams. Però no va fer cap més. Es va negar "oberta i reiteradament" a efectuar més tests reglamentaris. No, no anava a fer cap prova més. Els policies li van advertir que aquella negativa era constitutiva de delicte, però no va haver-hi manera.
Se’l van emportar a Prefectura en un cotxe patrulla. Segons la sentència, el detingut va colpejar la mampara del vehicle i va voler acoquinar als guàrdies. Es veurien fora, els va dir, i a un li va advertir que "vigilés amb la seva esposa". Una vegada fora del cotxe, va acabar propinant una empenta a un agent, sense provocar-li cap lesió.
Reducció
El jutjat penal número 3 de Terrassa va condemnar el processat a una pena de dotze mesos de multa, amb quota diària de 12 euros (4.320 euros), i a quatre anys sense carnet, pel delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques. Per la negativa a sotmetre’s a les proves la pena era de nou mesos de presó i dos anys i sis mesos de privació del permís de conduir. La resolució establia també sis mesos de presó per un delicte d’atemptat.
L’infractor ha vist reduïda la seva pena en fase d’apel·lació, perquè l’Audiència Provincial ha estimat parcialment el recurs que va plantejar la seva defensa. Aquesta havia al·legat la falta de proves suficients per a la condemna, però el tribunal tomba aquest argument: diu que la prova indiciària està correctament valorada. El cotxe circulava en ziga-zaga, amb molta lentitud, i va ser això el que va cridar l’atenció dels policies. El tribunal destaca també els símptomes externs, aquella halitosi, la parla pastosa i vacil·lant, els canvis d’humor, i el resultat de la primera prova d’alcoholèmia, l’estimativa.
Per tant, segons l’Audiència Provincial, l’acusat va cometre els fets imputats. No obstant això, el recurs plantejava també la desproporció de la quota de multa (12 euros al dia, durant 360 dies) i el tribunal admet l’al·legació. El sospitós rep al mes 900 euros d’una pensió per incapacitat permanent, i té embargats 300 euros per a fer front al pagament de pensions alimentàries. És a dir, percep al final uns 600 euros al mes. Als magistrats els sembla més ajustada a les circumstàncies una quantia de 4 euros, la qual cosa demanava l’acusat. En un altre cas, difícilment podria pagar "sense posar en risc la seva pròpia subsistència".
El tribunal rebutja, però, la part del recurs que considerava indegut condemnar al reu per desobediència, per no bufar, però torna a donar la raó a la defensa quant al delicte d’atemptat. Queda provat que el conductor va assestar una empenta a un dels agents, però la sentència entén que l’acció "no va tenir l’entitat suficient com per a integrar el delicte d’atemptat i sí el de resistència menys greu".
L’acusat va ser maleducat, va picar de peus, va insultar i va donar una empenta, es presumeix que lleu, al guàrdia. I va ser detingut sense mostrar oposició. Ni tan sols va haver-hi forcejament, subratlla el tribunal. El sospitós no va escometre a l’agent, sinó que va incórrer en un acte reactiu "de molt baixa intensitat", motivat per l’embriaguesa. Va ser la seva una reacció instantània i immediatament reprimida i controlada pels agents. El reu no va voler menyscabar la integritat física del policia.
Queda absolt del delicte d’atemptat i condemnat, en el seu lloc, i amb la circumstància atenuant d’embriaguesa, per un delicte de resistència, a la pena de sis mesos de multa amb quota diària de 4 euros: 720 euros. La pena per la negativa a bufar baixa de nou a sis mesos de presó i la multa per la conducció sota els efectes de l’alcohol es rebaixa de 4.320 a 1.440 euros.