Alguna cosa havia passat entre elles abans. I van coincidir una nit d’estiu en un carrer de Sant Llorenç, i es van donar cops, mossegades, esgarrapades, estirades de pèl. Eren tres, dos d’una banda, una per l’altre. Les tres són coautores d’un delicte lleu de lesions i han de pagar 180 euros de multa per ordre de l’Audiència Provincial.
Aquell embull d’agressions es va desencadenar el 16 de juliol de 2018, poc abans de les onze de la nit, al carrer del Camí de la Font dels Canyes, en el barri de Sant Llorenç. Hi havia en col·lisió dos bàndols: una dona en un i dues dones en un altre. Diu la Justícia que existia "una mala relació entre elles". Per motius últims que es desconeixen, aquella nit va saltar l’espurna i es va armar una batussa considerable. Va començar una discussió i les contendents van arribar a les mans. Allò va degenerar en una baralla en la qual les oponents "es van copejar, es van mossegar, es van esgarrapar i es van tirar dels pèls".
Les tres van resultar ferides. Una va sofrir policontusions. Una altra, abrasions en la pell i lesions superficials per mossegada. La tercera, també policontusions.
Una acusada, la que anava sola, va recórrer la sentència del jutjat d’instrucció número 3 de Terrassa que va imposar les penes. El seu advocat va demanar l’absolució i va argumentar que la dona va actuar en legítima defensa, i això és una circumstància eximent. O, almenys, ha d’induir a una rebaixa en la multa, a 90 euros.
El tribunal de l’Audiència Provincial que ha dirimit l’apel·lació confirma la primera sentència. Desestima la petició de la imputada. Les altres dues acusades van assegurar que havia estat l’altra la que, sense provocació prèvia, les va escometre. El tribunal diu que la tercera imputada pretenia privar de credibilitat a les altres dues, però no hi havia motius, diu la sentència, per a desconfiar de les declaracions de les altres i considerar creïble la seva.
Informes mèdics
Els informes mèdics avalaven les conclusions de la resolució inicial que parlava d’agressions mútues. Una forense va explicar que les lesions de totes encaixaven amb el seu relat dels fets. A més, ella, l’apel·lant, va reconèixer haver agarrat dels pèls a una altra dona, una acció "que difícilment pot considerar-se defensiva" i que, al contrari, "revela una actitud agressiva". Pel que fa a la quota de la multa, la quantitat imposada "està molt a prop del mínim possible (2 euros per dia) i molt lluny del màxim (400 euros). La quantia mínima es reserva als casos d’extrema indigència. Una quota que no superi el salari mínim interprofessional és "adequada", segons el tribunal, excepte si es prova la incapacitat de la persona acusada per a pagar-la. I l’apel·lant no ha justificat en absolut quina situació econòmica té.
El recurs queda desestimat. L’Audiència Provincial confirma la sentència que va condemnar les tres implicades a una pena de 30 dies de multa, a 6 euros de quota diària, per un delicte lleu de lesions. La decisió incloïa el pagament d’indemnitzacions: l’acusada solitària ha de pagar 210 i 150 euros, respectivament, a les altres dues inculpades i i aquestes dues, de manera conjunta, 120 euros a l’altra dona.